28 de gener de 2021

Obituari: Adrián Campos (1960-2021)

Ens despertàvem avui amb la notícia de la mort sobtada d'Adrián Campos, als 60 anys. Mor un home que va ser important com a pilot però segurament molt més com a cap d'equip, ajudant a pilots com Fernando Alonso, Marc Gené o Àlex Palou a arribar a cotes ben altes.

Adrián Campos Suñer va néixer a Alzira el 17 de juny de 1960. El seu avi, Luis Suñer, va ser un important empresari, conegut principalment per fundar amb el seu fill la marca de gelats i congelats Avidesa, i de fet les primeres actuacions internacionals de Campos van comptar amb el suport de la marca. Tercer a la Fórmula 3 alemanya l'any 1985, dos anys després va debutar a la Fórmula 1 a l'equip Minardi, amb patrocini de la marca de roba Lois.

En el seu primer any Campos va qualificar-se per a totes les curses però només en va poder acabar una, amb 10 avaries mecàniques. A la temporada següent Lluís Pérez-Sala va arribar com a company seu en el que es volia fomentar com un equip espanyol de Fórmula 1. Minardi rebia patrocini i s'esperava que altres empreses a part de Lois se sumessin al projecte, però no va ser així. Aquell 1988, cap dels dos va puntuar i de fet Campos va ser substituït a l'equip després de 5 grans premis, amb 3 no qualificacions (Pérez-Sala completaria el 1988 però també seria reemplaçat a mig any 1989).

El somni de la F1 s'acabava i Campos va deixar la competició uns anys. El 1993 va acceptar una oferta d'Alfa Romeo per a participar al Campionat d'Espanya de Turismes, categoria de la qual en va ser campió el 1994. Finalment el 1997 va competir a les 24 hores de Le Mans en un Ferrari 333SP compartint-lo amb Michel Ferté i Charlie Nearburg, però novament una avaria els va fer abandonar.

Arribem a l'any 1998 i Campos fa el salt a la propietat d'equips. Aprofitant la creació de l'Open Formula by Nissan (precursor de les World Series by Renault) aquell mateix any, funda l'equip Campos Motorsport. El seu equip va guanyar les tres primeres edicions del campionat amb Marc Gené, Fernando Alonso i Antonio García. Va participat a les World Series i a la Fórmula 3 espanyola fins l'any 2005, on va ser un dels equips admesos a la nova GP2, canviant el nom a Campos Racing.

Amb Alonso l'any 2003.

En aquells primers anys comptava amb la col·laboració d'Alejandro Agag a l'equip, que va tenir força èxit fent córrer pilots com Lucas di Grassi, Vitaly Petrov o Sergio Pérez a més de seguir promocionant pilots espanyols. Campos va vendre l'equip de GP2 a Agag quan va intentar accedir a la Fórmula 1 l'any 2010. Inicialment amb el nom de Campos Meta 1, la seva inscripció va ser admesa però abans de començar la temporada va desvincular-se del projecte, que acabaria sent l'equip Hispania/HRT.

Després de l'intent fallit de la F1, Campos va tornar a les categories inferiors, primer a l'AutoGP el 2010, després a l'Euroformula Open i finalment de nou a la GP2 i a la GP3 a partir del 2014, any en que també va començar a participar al mundial de turismes. També va col·laborar aportant l'equip que va guanyar el primer títol de Fórmula E amb Nelsinho Piquet. Des de 2019 l'equip només competeix a les dues principals categories preparatòries per a la F1, la F2 i la F3.

No es pot menystenir la importància que Campos ha tingut a l'automobilisme espanyol. És actualment l'únic equip del país a la F2 i F3, i pels seus equips han passat els ja mencionats Gené, Alonso, García, Roberto Merhi i Àlex Palou, tots ells havent arribat a la Fórmula 1, a l'IndyCar o bé sent campions de resistència, a més de molts altres pilots d'altres països. Com a mànager també va ser clau per a Fernando Alonso especialment en els seus primers anys.

El llegat de Campos serà el d'uns equips que competeixen de forma seriosa i professional, sovint donant oportunitats no només a pilots prometedors, però també a futurs enginyers amb el màster en enginyeria i mecànica de competició que ofereix en conjunció amb Florida Universitària, a Catarroja.

Descansi en pau.


Campos, en una imatge recent.


23 de gener de 2021

Entrevista amb Cesare Fiorio

En aquest període d'hivern entre temporades, els editors de Fórmula 1 en Català hem aconseguit una entrevista amb una de les veus més importants a la història de la Fórmula 1 moderna, Cesare Fiorio.

Home clau a la F1 i al Mundial de Rallyes, doncs va ser ell qui va veure el potencial del Lancia Stratos i va donar ales al projecte d'una màquina guanyadora i mítica, i també va ser peça clau durant la mítica època del Grup B. Llicenciat en ciències polítiques, el 1963 va crear HF Squadra Corse, que va començar a córrer amb els Lancia Flavia, i el 1969 ja es va convertir en el departament oficial de competició de Lancia, instal·lant-se dins la mateixa fàbrica Torinesa. Aquí va ser quan Fiorio va desenvolupar el nou Stratos i va aconseguir el suministre dels motors V6 del Ferrari Dino per equipar el mític cotxe italià, aconseguint els Mundials 74, 75 i 76. Al mateix temps, Fiorio era un corredor de motonàutica actiu, on va guanyar 31 curses, sis títols europeus i dos mundials a les seves classes. Darrera seu hi han també els Lancia LC1 i LC2 del mundial de resistència, i al mundial de ral·lis va participar als programes del Lancia 037 i el Delta S4.

Respecte a la Fórmula 1, va ser director esportiu de Ferrari del 1989 al 1991 on va treballar amb Nigel Mansell i Alain Prost. Al 1994 va ocupar el mateix càrrec a Ligier i posteriorment al 1996 va formar part de l'equip Forti Corse, per tornar després a Ligier fins que l'equip va ser comprat per Alain Prost per anomenar-se Prost GP. Finalment, del 1998 al 2000 va ser director esportiu del mític i estimat equip Minardi.

Cavagliere de la Repubblica Italiana i periodista, actualment també te negocis agrícoles i ramaders, a la Granja Camarda, situada a la provincia de Brindisi.

Així doncs, l'equip de Fórmula 1 en Català us presenta amb orgull la xerrada que hem tingut amb aquesta veu, molt autoritzada, per parlar de Fórmula 1 i del Mundial de Ral·lis.

Cesare Fiorio al 1975 com a cap de l'equip Lancia al Mundial de Rallyes (Wikipedia)


Bé doncs, comencem:

Cesare Fiorio: Encantat de poder-vos atendre, amics de Fórmula 1 en Català.


F1 CAT: El plaer es nostre, faltaria més! 
Mirant enrere en la vostra carrera, no només viscuda a la F1 sinó també en ral.lis i resistència, quins són els pilots amb qui més heu gaudit treballant-hi? Ens podeu dir per què?

CF: El primer que us vull dir, és que havent treballat durant molts anys al motorsport, jo m'he estimat i he apreciat a molts pilots que han corregut dins la meva escuderia. Estic un xic avergonyit de recordar a alguns i d'altres no, però absolutament tots tenen un gran mèrit. Encara recordo amb molt plaer en el món dels ral·lis a Munari, Biasion, Alen i Röhrl tot i que el meu major record és per Toivonen, que segons el meu parer, ha estat el més gran protagonista a l'època del Grup B. Referent als sport prototips, recordo gratament a Patrese, al tristament desaparegut Alboreto, Nannini, Fabi i Ghinzani. Referent a la F1, he tingut una gran relació amb Mansell però també amb Prost, amb qui vaig poder treballar quan va comprar Ligier, amb Alesi i també a Ligier amb Panis, que per cert amb aquell cotxe vam guanyar el GP de Mònaco. 


F1 CAT: Vosté va ser un factor clau per fer de Lancia un equip guanyador als anys setanta i vuitanta. Hi va haver en algun moment la possibilitat de dur Lancia a la Fórmula 1? i sobre Ferrari com va ser tot plegat en aquell moment, després de la mort d'Enzo i com us vau trobar durant aquell breu període de temps a Maranello considerant que el títol va ser molt a prop l'any 90?

CF: Bé, parlant de Lancia, val a dir que solíem ser guanyadors en ral·lis i tenir bones actuacions en sport prototips i no n'haviem parlat mai de saltar a la Fórmula 1. 
Parlant ara de Ferrari, és cert que jo només la vaig poder gestionar durant 36 Grans Premis, amb 9 victòries i 25 podis. En aquells dies, havíem fet un precontracte amb Senna, que per mi ha estat el pilot més fort de tots els temps, però malhauradament l'era d'Enzo havia acabat i hi havia un gestor que es va situar en una posició contra tot plegat, bloquejant-ho tot. Arribat a aquell punt, me'n vaig adonar que no podia continuar amb aquella persona. És veritat que la temporada 1990, havent fregat el títol, però demostrant sempre que erem competitius; si haguéssim pogut tancar el tracte amb Ayrton hagués pogut continuar, al disposar del millor pilot i no com va passar, que va ser tenint-lo a la fi com a adversari. 


F1 CAT: Després de Ferrari, vostè va treballar amb d'altres equips com Ligier o Minardi. Quins són els seus records d'aquells equips, llurs diferències entre formes de treballar i la diferent pressió que es sentia dins ells? 

CF: Correcte. Després de Ferrari, Briatore em va oferir dur la gestió de Ligier, equip que acabava de comprar. Amb Ligier em vaig traslladar a França i vaig rebre moltes satisfaccions, aconseguint una desena de podis. Aleshores Ligier va ser adquirida per Prost, que la va rebatejar com a Prost GP, però després de dos anys amb ells, vaig marxar a dirigir Minardi, que feia poc havia estat comprada per Gabriele Rumi. El meu retorn a Itàlia, després de gairebé cinc anys amb Ligier i Prost, va ser molt gratificant per mi. Malhauradament, Rumi ens va deixar, i vaig entendre que era el moment de no continuar. Després de gairebé quaranta anys al motorsport, vaig aprofitar per retirar-me a Italia i concretament a Puglia, on sóc el gerent de Massera Camarda, on rebo a molts apassionats de l'automobilisme.


F1 CAT: No podem oblidar-nos-en de parlar sobre la vostra etapa a Lancia. Molts dels nostres lectors són aficionats als ral.lis, així que cal tocar aquesta etapa de la seva vida. Encara que Gandini en fou el dissenyador, vos fou l'home darrera el neixement i creixement del mític Lancia Stratos. Quan vau veure el prototip Bertone,...com de clar vau veure que aquell proto era la base per un exitós cotxe de ral·lis? 

CF: Per fer l'Stratos, que va canviar l'univers dels ral·lis, el prototip de Bertone que vam veure al saló de l'automòbil, va servir només per posar-nos en contacte i va ser quan vaig copsar la seva il·lusió. 
En aquella ocasió, Bertone em va presentar al seu projectista, Gandini, que va interpretar de forma magistral la forma de contribuir i de combinar les idees que donaven suport a tot plegat; de tots els que estàvem involucrats en aquella activitat: pilots, enginyers, des dels mecànics als electricistes; en conclusió, tot el personal del Reparto Corse. Mancava només trobar el motor, ja que no en podíem fer servir cap dins d'aquella Lancia. Em vaig adreçar a Piero Gobatto, director general de Lancia, que em va donar molt suport per anar-hi i trucar a la porta de Maranello a demanar el motor del Ferrari Dino V6 a Ferrari per equipar el nostre Stratos. Enzo Ferrari, que coneixia la nostra activitat i que apreciava la qualitat, es va mostrar d'acord a cedir el seu motor per poder equipar l'Stratos. Lancia feia poc que havia estat comprada per Fiat, i he de dir que molts van provar de que no es tirés endavant aquest projecte; però a la fi, l'inesperat suport de Giovanni Agnelli, el major accionista de Fiat, va aconseguir fer arribar a bon port aquest projecte del Lancia Stratos. Entre altres, van col·laborar-hi també l'enginyer Mike Parkes i en Gian Paolo Dallara. 
Estàvem per fi a punt, i he de dir que haver desenvolupat per molts anys la meva activitat professional a Lancia i el grup Fiat, podent fabricar i desenvolupar vàries màquines genials, ho recordo amb molt de plaer. Desde el Fulvia fins a l'Stratos; des de el Fiat 131 al Lancia 037, fins al Delta S4 o als varis Delta que van venir darrera, cotxes que han lluitat sempre al cim de les curses mundialistes.

Cesare Fiorio, enguany ( Foto de Sutton Images i Autosprint )

 
F1 CAT: Vos, que heu treballat en diferents disciplines com el Mundial de Ral·lis i la Fórmula 1, ara veureu com el vostre compatriota Davide Brivio esdevindrà el cap de la nova Alpine F1. Després de la seva exitosa carrera professional a Moto GP, creieu que li serà fàcil adaptar-se a la F1?

CF: Sobre la pregunta que em feu sobre Brivio, tinc clar que ha acumulat molta experiència i que aconseguirà fer bé la seva feina només entrar a treballar dins l'estructura de la F1.
Sobre aquest tema jo sempre he considerat que haver format part durant anys del món de les curses és determinant. Jo mateix, quan em van cridar des de Ferrari ja feia trenta anys que em dedicava a les curses. L'experiència de la competició et proporciona molta rendabilitat i esdevé molt útil, superior a haver estat gerent en tasques publicitàries o similar.


F1 CAT: Com creieu que el motorsport esta donant forma al futur? Hi ha espai per la innovació o la normativa és massa ajustada? 

 CF: Respecte al reglament que fa la FIA, he de dir que efectivament és molt restrictiu i sempre sota l'òptica de minimitzar el risc dels pilots. També és molt cert que les regulacions dictades per persones molt competents en curses, si han gestionat l'evolució tècnica durant anys, són més creïbles.


F1 CAT: Com ja hem dit, molts dels nostres lectors són també aficionats als ral·lis, així que seguim una miqueta més. Vostè, que va viure l'epoca dels Grup B des de dins...Es va córrer massa a prohibir aquells cotxes, o la FISA hagués hagut d'esperar a veure com funcionava el finalment no nat Grup S?

CF: La supressió amb poca antelació dels grups B va ser dictada pels freqüents i greus incidents que van caracteritzar aquell període. I, per raons de seguretat, la FIA podia no respectar la normativa que exigia un període adequat si es volia canviar res. La FIA va decretar al juliol que a partir del gener següent només era possible competir amb 5.000 cotxes produïts anualment.
Nosaltres, que acabàvem de posar en dansa el Delta S4, que òbviament ja portava evolucions en el procés, ens vam trobar amb un problema amb només 6 mesos d’antelació, atès que el Monte Carlo ja començava al gener.
Tanmateix, ens va sorprendre trobar altres 7 fabricants a l’inici d’aquesta cursa. Però, per sort, per l’experiència i la sort del nostre equip, vam començar igualment, amb només aquesta amenaça de competidors, i amb el Delta del nostre catàleg, turbo 4x4 de sèrie, perfectament homologable en Grup A, que va guanyar el títol mundial 6 vegades seguides.


F1 CAT: No podem fer més que agrair-li el temps que ens ha dedicat, un plaer parlar amb una de les veus més autoritzades per explicar-nos coses de la Fórmula 1 i els ral·lis.

CF: El plaer ha estat meu, a disposar. Si teniu més dubtes o preguntes, no tingueu cap recança de tornar a venir a veure'm.

 



18 de desembre de 2020

El Top Ten del editors de Fórmula 1 en Català

Aquest any el nostre Top Ten arriba un pèl més tard, amb torrons i neules ja a punt... Com ja sabeu, acabada la temporada cada editor de Fórmula 1 en Català classifica al seu parer els 10 millors pilots de la temporada. Llavors els hi donem puntuació i fem les sumes, i ens surt el que ara llegireu...

(Mercedes AMG F1)

10. Valtteri Bottas
(SF, Mercedes, baixa 5 llocs)

La desena posició sembla una valoració massa baixa per al subcampió del món. Va tenir mala sort amb les punxades a Silverstone i a Bahrain, amb una avaria a Nürburgring i amb l'embolic de l'aturada a Sakhir, però en tot els casos ja era darrere del seu company d'equip. I es precisamente a la comparació on Bottas pateix. Superat en general per Russell a l'única cursa que van compartir, i superat per Hamilton, en ocasions per un marge desmesurat com a Monza o a Turquia. 2 victòries son un pobre bagatge conduint el cotxe dominador.

(McLaren)

9
. Lando Norris
(GB, McLaren-Renault, baixa 2 llocs)

Norris perd una mica de pistonada respecte a l'any passat. Amb una temporada d'experiència, la seva velocitat en qualificació, sorprenent la temporada passada, no ha sigut tant superior com s'esperava i tot i començar amb millors resultats que Sainz, ha acabat per darrere del pilot madrileny. El podi d'Àustria va ser el punt àlgid; la temporada que ve, amb el company que tindrà, pot ser decisiva de cara a establir-lo com a estrella o no...

(Red Bull Media)

8. Pierre Gasly
(F, AlphaTauri-Honda, puja 1 lloc)

El pilot francès ha aprovat amb nota la recuperació a l'antic Toro Rosso, avui AlphaTauri. Gasly ha quedat consistentment per davant del seu company d'equip més experimentat en qualificació i ha aportat el doble de punts que Kvyat a l'equip. Va tenir sort a Monza, però va fer bona feina per aprofitar l'oportunitat i sumar una victòria inesperada. Gasly sembla un pilot nou si el comparem amb el que va pilotar la temporada passada mitja temporada a Red Bull, i té l'oportunitat de seguir destacant més aviat com a cap d'AlphaTauri que com a segon a Red Bull.

(Scuderia Ferrari)

7. Charles Leclerc
(MC, Ferrari, baixa 4 llocs)

Potser és injusta la baixada de 4 posicions de Leclerc al nostre rànquing. El pilot del principat de Mònaco ha sumat els grans resultats de Ferrari tant el dissabte com el diumenge, i la seva collita de punts ha evitat que els de Maranello quedessin per darrere d'AlphaTauri al mundial. Ara bé, també ha tingut algunes errades, com el xoc amb Vettel a Estíria o perdre el podi a Turquia, que li podrien haver costat més cares d'haver-se jugat alguna cosa seriosa. És aquí on haurà de millorar respecte als pilots que té davant.

(Williams Racing)

6. George Russell
(GB, Williams-Mercedes/Mercedes, nova entrada)

El gran premi de Sakhir probablement marcarà la carrera de Russell. Si bé ja destacava a Williams havent quedat sempre per davant dels seus company en qualificació, quedaven alguns dubtes sobre la seva capacitat en cursa, dubtes que un accident sota cotxe de seguretat a Imola no van ajudar a dissipar. Però a l'única oportunitat de pujar en un cotxe guanyador que ha tingut, Russell va quedar a només 26 mil·lèsimes de Bottas per la pole i tot seguit va dominar la cursa fins que les circumstàncies van conspirar contra ell, fins al punt de crear debat sobre el futur del finlandès...

(McLaren)

5. Carlos Sainz
(E, McLaren-Renault, baixa 2 llocs)

Malgrat el descens de dues posicions al nostre rànquing, la temporada de Sainz va ser molt consistent. Va tenir força mala sort amb problemes a les aturades, la punxada a Silverstone i no poder ni sortir a Bèlgica, combinat amb algun error seu com l'accident de Sochi. Però el pilot espanyol va acabar la temporada sumant a les últimes 7 curses i ajudant a confirmar el tercer lloc de McLaren, a més d'igualar la batalla als dissabtes amb Norris. Tot sembla a punt perquè Sainz doni el següent pas al 2021 - si Ferrari pot...

(Renault F1 Team)

4. Daniel Ricciardo
(AU, Renault, puja 8 llocs)

Si bé Ocon duia un any fora de les curses, la veritat es que Ricciardo l'ha dominat completament. Els dissabtes, l'australià només va quedar darrere del francès dues vegades i els diumenges, els dies que tots dos acabaren, només tres vegades. Ricciardo també va aportar la majoria de punts de Renault, dos podis i gairebé supera Pérez pel quart lloc al mundial. No tot va ser perfecte, com la virolla a Silverstone o el toc entre companys a Turquia, però Ricciardo marxa fort a McLaren.

(Racing Point F1 Team)

3. Sergio Pérez
(MX, Racing Point-BWT Mercedes, puja 11 llocs)

La temporada va començar erràtica per a Pérez. Sense superar a Stroll, perdent-se dues curses pel positiu en COVID i a sobre quedant-se sense lloc al futur Aston Martin. Però a partir de Monza la situació va capgirar-se del tot. Pérez era onzè i ha acabat remuntant fins al quart lloc final, malgrat perdre un podi segur a Bahrain per avaria. Ha dominat en qualificació al seu company, va fer podi a Turquia i va completar una gran remuntada per aconseguir la seva primera victòria a Sakhir. A l'espera de confirmar-se el seu futur, Pérez s'ha guanyat continuar a la graella.

(Mercedes AMG F1)
 2. Lewis Hamilton (GB, Mercedes, igual)

De nou el campió és segon al nostre rànquing, malgrat les 10 victòries i els rècords que ha igualat o superat aquest any. La sensació que s'ha tingut aquesta temporada es que en Lewis ho ha tingut molt fàcil, amb un Bottas incapaç i uns rivals, especialment al principi, a anys llum del Mercedes. L'aparició estel·lar de Russell a Sakhir, fent pràcticament el mateix que fa ell a la primera cursa amb un Mercedes, fa dubtar del seu domini, especialment quan el seu company no li planta la cara que li plantava Rosberg... 

(Red Bull Media)

1. Max Verstappen
(NL, Red Bull-Honda, igual)

Verstappen torna a repetir com a millor pilot per a nosaltres, malgrat ser tercer al campionat per segon any consecutiu. El que es destaca del neerlandès és haver fet habitual que els tres primers llocs serien per als Mercedes i ell, malgrat que el Red Bull no estava a l'alçada del W11. Gairebé és subcampió malgrat tenir cinc abandonaments (cap d'ells realment culpa seva) i ha aconseguit dues victòries, mentre deixava a Albon ben lluny. L'únic punt negre la cursa a Turquia, però la resta de l'any ens fa desitjar que per fi pugui tenir un cotxe per lluitar pel títol...

Aquí teniu els nostres vots...

Cliqueu per a fer més gran

Com veieu Albon quasi entra però no, i mencions especials per a Hülkenberg, Grosjean, Ocon i Vettel. Ara us toca a vosaltres. Què en penseu del Top Ten i de les nostres votacions? Què en canviaríeu?

13 de desembre de 2020

Crónica Gran Premi d'Abu Dhabi: Processó final sota els focus del desert.

  El camí cap a Melbourne ha començat.


Després d'una temporada que semblava que no aniria gaire bé, però que ens ha donat algunes curses bones en circuits dels d'abans, potser acabar la temporada en aquest traçat ha esdevingut una decepció per l'espectacle que hem tingut en pista, i tots tenim ja els ulls posats en la qualy d'Austràlia 2021, tot esperant una temporada competida; ens temem però, que caldrà esperar al 2022.
La cursa s'iniciava amb una sortida neta de Verstappen, que es mantenia al capdavant, seguit de Bottas, Hamilton, Norris, Albon i Sainz darrera seu, i desseguida veiem com la cursa es comença a estirar, adaptada a les característiques del traçat.
Al capdavant desseguida les posicions es mantenen, i això ens fa tombar els ulls cap a mitja cursa, òn veiem avançaments puntúals entre la gent de la "classe mitjana", com Gasly a Ocon o Albon a Norris.
Ens sorprén veure a Hamilton rodar més lent que Verstappen (primer) i Bottas ( segòn).
En arribar a la volta 10, mentre els dos Alpha Tauri s'avancen, ens arriba la sorpresa, en forma de mala sort per l'abandonament del guanyador de la darrera cursa, Sergio Perez, en el que sembla una trencada de caixa de canvis del seu Racing Point, futur Aston Martin F1 Team.
Això provoca un Virtual SC, que acabarà esdevenint en SC, ja que han de retirar el cotxe de Checo d'òn ha quedat aturat; això fa que els competidors entrin a canviar pneumàtics, en el que serà unica aturada de la cursa.



(Copyright foto: Red Bull Media Pool )



A la volta 11, fan una aturada doble Mclaren i Mercedes, i amb una volta de diferencia també ho fan Albon i Verstappen.
Durant aquest Safety Car, sentim a Hamilton queixar-se de que al cotxe li costa de girar, tot i que res sembla anar malament al Mercedes, només que el Red Bull de Verstappen avui es millor.
Quan acaba el periode de Safety Car, Sainz avança a Leclerc, i ja podem començar a veure com serà la cursa dels dos cotxes de Maranello...una cursa per anar tirant, en posicions del darrera de tot.
A la volta 17, Leclerc avança Stroll i Sainz fa el mateix amb Vettel, i podem esbrinar que els pilots comencen a gestionar pneumàtics, doncs ja no es tornaràn a aturar més: això fica en un embolic a Leclerc doncs, amb uns mitjos gastats no pot contenir als homes que li venen al darrera, amb durs nous de trinca. Per fi, s'atura a la volta 23, i posa uns pneumàtics durs.








(Copyright foto: Red Bull Media Pool)

Calma final fins a la bandera de quadres

Cau ja la nit al Yas Marina quan tenim a Verstappen davant de Bottas a set segons, i darrera seu Hamilton, a tres; som a a la volta trenta, i quatre més tard Vettel, que ja patia força, entra a posar gomes noves, els de duresa mitjana, els grocs, per arribar a la fi en discretes posicions.
A la volta quaranta, a quinze de la fi, entra Ricciardo a posar mitjos, i surt just davant Gasly. 
A la volta quaranta quatre, Verstappen es queixa de que nota unes vibracions...res de dolent a la fi, doncs creuarà la linia de meta nou voltes més tard com a guanyador de la cursa, aquesta darrera de l'any, que tal com he dit a l'inici, ens fa posar els ulls a Australia al mes de Març, tot esperant un campionat mes competit i que, sobretot, la pandémia deixi d'esgarrar-nos els plans vitals a tots.

 





 
-Scuderia Ferrari.
 Un desàstre. Lluitant amb Alfa i Williams i gràcies.

-Abu Dhabi GP. 
Mal circuit el Yas Marina per acabar la temporada. 
-Perez. Mala sort a l'abandonar, quan feia una gran remuntada

-Max Verstappen, Albon i RBR. Cursa controlada i gran actuació.
-Carlos SainzProu bé avui, sisé classificat. Penedit d'anar a Ferrari ?
-Mclaren. Fan una gran actuació, i s'emporten la tercera posició al Mundial.



Pos.Pts.PilotDor.EquipXassísTempsGra.Vol.
125Max Verstappen33Red Bull RacingRB161.36.28155
218Valteri Bottas77MercedesMercedes EQ++15.976255
316Lewis Hamilton44MercedesMercedes EQ++18.415355
423Alex Albon23Red Bull RacingRB16+19.987555
510Lando Norris4Mclaran RenaultMCL35+60.729855
68Carlos Sainz55Mclaren RenaultMCL35+65.662655
76Daniel Ricciardo3RenaultSRS20+73.748755
84Pierre Gasly10Alpha TauriAT01+89.7181455
92Esteban Ocon31RenaultSRS20+101.0691855
101Lance Stroll18Racing PointRP20+102.7381155
11Daniil Kyvyat26Alpha TauriAT01+ 1 volta2054
12Kimi Raikkonen7Alfa RomeoC39+1 volta1354
13Charles Leclerc16Ferrari SF1000+1 volta454
14Sebastian Vettel5FerrariSF1000+1 volta1464
15George Russell63Williams MercedesFW43+1 volta1754
16Antonio Giovinazzi99Alfa RomeoC39+1 volta1554
17Nicholas Latiffi6Williams MercedesFW43+1 volta1654
18Kevin Magnussen20Haas FerrariVF20+1 volta954
19Pietro Fittipaldi51Haas FerrariVF20+1 volta554
NCSergio Perez11Racing PointRP20DNF28