Crítica: Visitant l’exposició de Fórmula 1
Durant la passada Setmana Santa, un dels nostres membres va anar a l’exposició “Formula 1 The Exhibition” a Madrid, a un dels pavellons firals d’IFEMA. Aquesta és la impressió que li va fer la cosa.
Vàrem anar a veure la primera exhibició creada per la pròpia Fórmula 1 el dimarts 4 d’abril, en plena Setmana Santa però no encara en els dies on absolutament tothom tenia festa. Tot i això, l’afluència era alta i i podia ser un pèl problemàtica a l’hora de veure decentment tot el que hi havia. No era agobiant però sí que podia dificultar. Tingueu-ho en compte si hi aneu quan trieu dia i hora, i també penseu que si porteu canalla petita no us deixaran entrar el cotxet…
Un cop entrats i comprovades les entrades, vam trobar força cua però en veure’ns amb la nena a sobre, ens van fer passar a una pantalla verda on et donen les ampolles del podi i pots fer-te una foto (que et cobraran degudament a la sortida, si la vols). Després et donen l’audioguia i s’entra a la primera sala, fosca, on simplement hi ha una pantalla per a cada dècada on es fa un petit resum del creixement de l’esport que arriba fins als fets d’Imola 1994. Uns encarregats et van fent passar de pantalla en pantalla per tal d’anar donant accés a més gent.
La segona sala, ja més il·luminada, tracta sobre la tecnologia dels cotxes actuals. És on hi podem veure l’AlphaTauri AT01 al centre, i envoltant-lo s’expliquen les peces, començant pel monocasc i acabant per la unitat de potència i passant per les mesures de seguretat, les suspensions i sistema de frens, la caixa de canvis, l’electrònica i també un model a escala de túnel de vent. Les peces són donades pels diferents equips, com per exemple el monocasc per part de Sauber, la caixa de canvis de Williams o el motor de Mercedes i francament s’explica molt bé com i per què funciona un Fórmula 1.
Entre sales, trobem en una urna el xassís del Haas cremat de Romain Grosjean. Personalment m’interessa molt el per què dels accidents i veient el cotxe hom pot veure molt més a part d’un xassís cremat.
A la següent sala, passem als pilots. Al centre hi ha una graella de pilots sense cotxe on es veu l’evolució dels cascos i granotes a través dels anys. També hi ha una exposició força gran de cascos des dels 70 fins a l’actualitat, algunes granotes i panells explicatius. També hi havia una part explicant com arriben els pilots a la categoria, amb un kart ex-Hamilton exposat i una explicació dels punts de la Superllicència entre d’altres coses.
Entre sales hi han busts de Fangio, Brabham, Clark, Stewart, Lauda, Prost, Senna, Schumacher, Alonso i Hamilton, i les dues (i últimes) sales següents són desiguals en el seu interès.
La primera tracta dels canvis tècnics durant els anys. Veiem un motor Coventry Climax en una bomba d’aigua per extingir incendis, i després ja en un xassís tubular d’alumini de finals dels 50. Després veiem els xassís dels Lotus 25 i 49, un motor Ford Cosworth DFV, un model del Lotus 78 amb efecte terra, el motor Renault Turbo dels 70, els primers xassís de fibra de carboni, el motor TAG Porsche dels 80 i finalment peces actuals com una comparativa d’alerons recents, un dipòsit de combustible, un motor Ferrari actual, un F-Duct i un aleró actual, entre altres coses. Al centre, hi trobem el Lotus 49B de 1968 i el Ferrari F187-88C de 1988. En resum, una sala interessantíssima i plena d’història.
L’última sala es diu Pit Wall i sembla una altra cosa. Però no es més que una sala amb diferents pantalles on es fa un resum d’un cap de setmana, des de la preparació de la quali fins als moments de la cursa, amb accidents, canvis de temps, aturades al box i finalment la bandera a quadres. Un vídeo de 5 minuts que francament, no és un final a l’alçada i que et dirigeix directament cap a la botiga. Allà podeu comprar la foto per 20 euros i observar la resta de la botiga a preus absolutament desorbitats. Enganxines a 10 euros, gorres a 50 i pòsters que podien sobrepassar els 100 euros. És només un pòster, per l’amor de Déu!
Resumiré breument el que m’ha agradat i el que no:
M’ha agradat
- Les peces són genuïnes i donades pels equips. No les veureu enlloc de tant a prop.
- Peces úniques com el cotxe de Grosjean o el xassís danyat de John Watson.
- És un bon punt de partida per als aficionats novells.
- No et fan pagar l’audioguia a part i la pots posar en castellà o anglès.
- Bones explicacions arreu.
No m’ha agradat
- Es fa curta. La part tècnica dels cotxes és l’única feta a fons, mentre que les altres o no hi son o estan massa resumides.
- Només 3 cotxes? Hi ha força museus a Europa i al món amb més cotxes exposats.
- Hi falten coses. Es parla poc o gens dels circuits, tant actuals com del passat.
- Tampoc es parla dels mecànics ni del treball al mur de boxes.
- Si ets un fanàtic de la Fórmula 1, no necessites l’audioguia per res.
Ara si, ja per finalitzar, trobo que val la pena, però podria ser molt millor. Podries tenir una sala amb un box on podeu veure les eines que es fan servir a dins i a l’aturada del box i comparar-les amb les que es feien servir abans, un mur de boxes actual. També estaria bé tenir alguns simuladors perquè la gent s’esbargeixi i pugui sentir com és seure en un monoplaça…. Potser aniran millorant l’exposició amb el temps!
