Al final de la cursa quan Christian Horner i Gianpiero Lambiase (enginyer de pista) parlaven per la ràdio amb Max Verstappen per felicitar-lo per la victòria era difícil distingir el to de tots plegats comparat amb el que tenien el dia anterior quan “cel·lebraven” una segona posició a la classificació del Gran Premi. A Max Verstappen li queia la segona victòria del cel de la temporada i l’enèssima vegada que un dels seus potencials rivals s’esborrava de la cursa. Havíem arribat a l’equador de la temporada amb l’esperança ganes de veure un duel a dos i al final a aquest ritme, ens haurem de conformar amb qui arreplega el subcamionat.

Errada de no-campió: Charles Leclerc en canvi en la seva última comunicació per la ràdio tenía un to ben diferent: profunda decepció en si mateix i consciència -tal i com va dir després- de que com diu un clip del President Carles Puigdemont: “així no”. Així no es poden guanyar campionats, Charles així no, i sobretot Ferrari, així no. Crec que a molts l’accident de Leclerc a la corba 11 de Paul Ricard ens ha recordat perillosament a aquella errada de Vettel a Alemanya 2018 quan tenia possibilitats per batre a Hamilton pel campionat. Des d’aleshores, la meva opinió és que Vettel no va tornar a ser mai el que era, quelcom es va trencar dins seu. Esperem que no sigui el cas de Charles a qui encara donem el benefici del dubte per jove, cosa que no tenia l’alemany amb quatre campionats del món a les espatlles. Com diuen sempre a Ferrari “non mollare mai” (no ens rendim mai), però coi, ens ho poseu molt difícil als ferraristes. Les errades d’estratègia -amb la segona parada de de Carlos, després en parlem-, les constants pifies per la radio com ara fer entrar al Carlos amb plena lluita amb Checo Pérez per la tercera posició -tal i com li van fer a Leclerc a Mònaco privant-lo segurament de la victòria-, dir-li erròneament al Carlos que té un “Stop-and-go” o de nou arruinar una parada de boxes i després marcar-se un “Unsafe Release” amb penal·lització; tot plegat bastant esperpèntic. Sobretot tenint en compte que a pesar de ser bastant fràgil i de faltar-li velocitat punta, tenen sens dubte el cotxe més equilibirat i de millor rendiment de la graella. En fí, ja em perdonareu; anem als fets.

Primera part d’Scalextric: Podem dividir el transcurs del GP de França en dues parts diferenciades: abans de l’accident de Leclerc i despres (volta 18). Abans de l’accident la cursa era relativament aburrida i amb un desenvolupament lineal: de la sortida només podem destacar el bon inici dels dos Mercedes i a un Leclerc aguantant molt bé a Max Verstappen. La primera part de la cursa també va estar marcada per al incertesa de la degradació dels pneumàtics i de si els pilots haurien de fer una o dues parades. De fet l’errada de Charles en part la força Verstappen ja que entra primer a canviar pneumàtics i Ferrari decideix deixar a Leclerc fora i l’indica que apreti per anul·lar l'”undercut” de Max, cosa que semblava bastant control·lada. D’aquesta primera part també volem destacar la bona progressió dels dos Alpines i l’inici de la remuntada de Carlos Sainz.

Segona part d’altes pulsacions: A partir d’aquí, tot i que les posicions del davant no es veuen afectades per l’accident de Leclerc -més enllà de guanyar una posició-, comencen una sèrie de duels interesants i crec que sense cap mena de dubte la cursa té dos herois anònims: Max Verstappen i Fernando Alonso i un herois als quatre vents: Carlos Sainz. Max Verstappen no va tenir rival -per motius òbvis- i en cap moment per el lideratge de la cursa mentre que Fernando Alonso fa una feina molt meritòria de contenció dels seus rivals i estableix el típic tall de 20 segons entre els top i la resta. Recordem que Carlos sortira des de la penúltima posició degut a una penalització per canvi de la centraleta electrònica i altres components (per cert la Classificació també va tenir la seva polèmica amb el “tow” de Carlos a Charles). Tirant cap al final de la cursa Pérez de manera negativa i Russell i Carlos de manera positiva ens distreuen la resta de la vetllada i allunyen el fantasma de que la cursa acabés tenint les conseqüències d’una etapa del Tour de França qualsevol: una llarga migdiada. No va ser així. Només Ferrari va decidir amb Carlos entrar una segona vegada al box, mentre guanyava a Pérez el tercer graó del podi; a Carlos se’l veia amb una salut de pneumàtics comparable a la dels seus competidors i tot i així Ferrari el fa entrar. Segurament al final Carlos va perdre una posició final, però això també li permeten fer la volta ràpida de la cursa i bé, guanyar-se el copet a l’espatlla del “Driver of the Day”.

Camí al bicampionat? Passat l’equador de la temporada la distància de Charles a Max ha és de gairebé tres victóries contra tres retirades de Max. Sembla doncs francament difícil que res pugui evitar que Max Verstappen guany, de forma merescudíssima, el seu segon campionat del món. De totes maneres hem de tenir fé i hem de veure com continuen evolucionant els Mercedes, que cada vegada van millor, i si arribaran a interferir entre la lluita Red Bull-Ferrari. I no ens oblidem, també serà interessant veure qui és farà amb la quarta plaça -jo ara mateix aposto per Alpine-, ara que podem tenir un interessant xoc de trens entre Alonso i Norris.

La Fórmula 1 no para, aquesta setmana anem a Hongria, circuit de corbes lentes i que a priori hauria d’afavorir a Ferrari, pero ha se sap… Ferrari s’afavorirà a si mateix?