Joan Enric Fugueras: Malgrat em costa de pensar que s’actua diferent en funció de la nacionalitat del pilot; si que sembla plausible que, en un món tant anglosaxó, dur passaport britànic et pot afavorir.
Potser no s’actua amb mala fe, però si que em temo que, a l’hora d’aplicar sancions, psicològicament costa més d’aplicar el reglament quan l’infractor es britànic o, al menys, amb menys duresa.

Això es un mal afegit en una Formula 1 moderna que peca d’un excés de regulació i on, en conseqüència, les sancions apareixen sovint.
Sempre es difícil la tasca d’àrbitre, i la temptació de mirar als compatriotes amb ulls més benevolents sempre es present, malgrat no sempre (però gairebé) els membres de la direcció de cursa son britànics.
Aquesta ombra sempre ha volat damunt la F1, com quan a la FIA manava Balestre, acusat d’afavorir Alain Prost, tot i que aleshores era una versió francesa del conflicte.
Sigui com sigui, es important que tots aquests núvols s’esvaeixin, pel bé de la competició en si.

Núria Casas-Salat: Que hi ha favoritismes si, no en tinc cap dubte. Ara que aquests siguin segons la nacionalitat del pilot, no ho crec tant, m’inclinaria més que segons l’escuderia en la qual estan.

Anem a posar un exemple, quan Vettel no havia guanyat el seu primer mundial i anava pel segon, a Red Bull la miraven amb lupa, i cada dos per tres hi havia una sanció o una altra cap a Vettel. Ara que Hamilton està guanyant tants mundials, i que Max Verstappen li està fent la competència perquè Lewis pugui guanyar el seu 8è títol, curiosament tornen a mirar amb lupa a Red Bull i en canvi a Mercedes no, i les sancions se les emporta Max. Personalment vaig trobar molt injusta la sanció de Monza, i ridícula la sanció de Gran Bretanya.

Depenen de qui fa l’acció, si és Hamilton, els costa molt posar-li una sanció, ara si és qualsevol altre pilot de la graella, no s’ho pensen i li posen. I si anem una mica més lluny, quan Hamilton i Rosberg lluitaven pel títol, qui s’enduia les sancions curiosament era Nico, i en canvi Lewis juga sempre al límit del reglament i a ell no el sancionaven. Aquí si que podríem dir que és per nacionalitat.

Alex March: No. Penso que la FIA no actua d’una determinada manera o d’una altra en funció de la nacionalitat o de qui és el pilot.
Últimament hi ha mitjans i seguidors obsessionats en que la FIA no tracta per igual a Verstappen i a Hamilton, o que perjudica a Alonso només pel fet de ser qui és.
Jo personalment no ho veig. Les accions entre Hamilton i Verstappen han estat al límit del reglament i molt difícils de jutjar per part de la FIA. Si no s’ha sancionat amb més contundència a Hamilton, és perquè s’ha guanyat un respecte per part dels comissaris igual que se’l va acabar guanyant Schumacher al seu dia.
També cal dir que a Verstappen se li han perdonat al passat molts incidents, canvis de direcció en frenada, etc.
En quan a Alonso, sembla ser que està revelat amb la FIA enguany i vol pagar factures del passat amb ells. Pot dubtar del criteri dels límits de pista, però no pot queixar-se de cap manera de l’avançament de Kimi del passat Gran Premi.
Per sort els temps de Balestre són cosa del passar i expressions com #maFIA només formen part de debats estèrils del present.

Just Serrainat: Voldria creure que no hi ha favoritismes per part de cap estament, però seríem molt innocents si creiem que en un món com la fórmula 1, amb tants interessos econòmics no hi ha pràctiques d’aquest tipus.

De tota manera, pel que fa als comissaris crec que aquests possibles favoritismes no són tant per la nacionalitat, del pilot o l’equip, sinó per altres factors o interessos i a vegades per una equivocada idea de mantenir l’espectacle.
Últimament hem pogut veure diversos casos de resolucions a incidents de cursa que han creat polèmica, ja que
no s’ha aplicat la mateixa vara de mesura a pilots amb teòricament el mateix tipus d’acció (tots hem llegit les declaracions d’Alonso al tema de saltar-se els límits de pista).

On si es veu un cert favoritisme cap a alguns pilots, és en els mitjans de comunicació i això si crec que pot arribar a influenciar moltes vegades a les decisions dels comissaris (que en part també seria culpa de l’organitzador del campionat).
En definitiva tot i que no hauria d’haver-hi cap mena de favoritisme i tots els incidents s’haurien de valorar amb els mateixos paràmetres, parlem d’un món on els interessos econòmics i d’imatge per desgràcia prevalen per sobre del que hauria de ser just i com en tants altres àmbits de la vida, aquests interessos per alguna gent, estan per sobre d’aquesta justícia.