Joan Enric Fugueras: No hi han dubtes que han passat ja massa coses a Eau Rouge – Radillon, i que potser cal que ens hi posem i fem alguna cosa.Vagi per endavant el meu més absolut enamorament d’aquest grup de revolts en particular, i del circuit d’Spa en general; però val a dir que la seguretat es lo primer.Vam perdre fa poc a Antoine Hubert, i a les 24H va anar d’un pél. Potser cal que ens hi posem. Contradint-me si a mi mateix, ja sabeu que soc un romàntic de la F1 clàssica i que em queixo, de forma molt pesada, sobre regulacions i sancions…però crec que amb Eau Rouge – Radillon cal posar’s-hi.Una opció es fer una tala massiva d’arbres ampliant escapatória, arribant a un acord amb entitats ecologistes locals com es va fer a Hockenheim. Un altre es fer una S a l’estil de quan es va mutilar la recta del pont Dunlop a Le Mans, i la menys lesiva per mi, la més romàntica, seria recuperar la zona de l’Ancianne Douanne, que es va abandonar a finals dels anys 30 del segle passat, si no em falla ara la memória (però encara existeix i es fa servir d’aparcament), adaptant-la a la F1 moderna.Crec que, en resum, som al llindar de tornar a perdre a algú en aquesta mítica corva i que si, cal fer-hi alguna acció.

Núria Casas-Salat: Si per millorar la seguretat en aquest tram del circuit significa canviar el traçat i fer-lo diferent, no ho faria. Perdria tot l’encant que té actualment. Hi ha un munt de circuits que son perillosos de per si, i sinó anem a mirar els ovals que hi ha als estats units on corren la Nascar o la IndyCar. Continuo pensant que les escapatories d’asfalt no son encertades, els cotxes les prenen moltes vegades i tornen a pista i continuen la cursa, i depenent del lloc on les agafen encara tenen penalització ja sigui de temps o per sanció. En aquest tram canviaria l’asfalt per la grava com era originalment i si hi ha un toc el cotxe que surti la grava el frena més ràpidament que no pas l’asfalt. I no soc entesa en barreres, però segur que ara n’hi ha algunes que absorbeixen millor els impactes que no pas anys enrere. 

Just Serrainat:: Eau Rouge sempre serà un dels trams més delicats de la competició i  durant tota la seva història ha anatsofrint millores i modificacions per millorar la seva seguretat, però sembla que mai ho acaben d’aconseguir.
Tots recordem encara el fatal accident d’Antoine Hubert el 2019 a la GP2, quan després de quedar entravessat,Juan Mauel Correa no el pot esquivar i col·lisiona mortalment amb el pilot francès.
Tot i les millores de seguretat, estem parlant d’un tram, on els pilots pugen un pendent i no veuen que es podentrobar a la sortida de la mateixa i sobretot en un començament de cursa on van molt junts, moltes vegades notenen espai per poder esquivar un monoplaça que es puguin trobar al davant.
Aquesta corba del circuit Belga, sempre ha estat una de les que més respecte ha fet a tots els pilots de les diferentsdisciplines i és famosa la dita d’Airton Senna, que deia que “parlava amb Déu” mentre hi passava.
En resum, crec que sempre es pot millorar la seguretat del traçat, però per la configuració d’Eau Rouge és moltdifícil poder garantir una seguretat màxima en una corba que es fa a fons i que té una sortida cega pel canvi de rasant.

Jordi Domènech: No. O més aviat sí, però tornant enrere en algunes de les decisions que s’han pres. 
Eau Rouge i Raidillon sempre han sigut dues de les corbes més respectades al món del motor, però penso que, amb les escapatòries d’asfalt i la cada vegada més alta resistència dels vehicles, aquest respecte s’ha perdut. Abans era molt complicar passar la seqüència de corbes a fons i ara gairebé és fàcil. I si no passes per dins de la pista, pots seguir a molta velocitat per l’escapatòria d’asfalt. Per mi, aquest va ser un factor fonamental a l’accident mortal d’Anthoine Hubert el 2019. Els pilots no van afluixar tan com ho haurien fet en una situació on la tria hagués set frenar o grava. L’absència de grava també va fer rebotar el cotxe d’Hubert contra el de Correa, amplificant encara més la gravetat.
Per tant, mantinc la meva opinió de 2019. Tornar a la grava no permetria que els pilots es saltessin la corba (els pianos dissuasoris també poden fer volar un cotxe, com va passar amb un prototip el 2018). Tots recordem els accidents de Jacques Villeneuve i Ricardo Zonta. Van ser molt espectaculars i amb la grava van bolcar, però amb les mesures de seguretat de fa 20 anys no els va passar res. 
Com pot ser que en els últims 4 o 5 anys tinguem un accident mortal i diverses lesions amb 20 anys més de avenços en seguretat? Cal mantenir el caràcter de Spa.