Joan Enric Fugueras: Falla la Fórmula 1, en general.
No pot ser que un esport que tracta de cotxes fent curses es decideixi per estratègia o gestió; que no sigui la persona que seu darrera el volant qui decideix la cursa, sinó un (o varis) enginyers asseguts davant d’ordinadors i calculadores (que moltes vegades ni son al circuit) els que ho fan.
No pot ser que una cursa de F1 sigui una desfilada de 100 minuts de cotxes, un rere l’altre, i que només al aturar-se als box s’avancin.
Moltes vegades et mires la cursa per tv i, em comptes de mirar-te el cotxe de la pantalla mires la columna de l’esquerra per saber com va tot plegat, mirant els temps créixer o minvar.
La F1 necessita una revolució, que ningú gosarà fer, perquè ja no es un campionat d’apassionats de les curses que construeixen els seus xassís, sinó de multinacionals en mans de fons d’inversió i fons de capital risc.
La revolució vindria escurçant la duració de les curses, prohibint les ràdios si no es per seguretat, limitant de forma draconiana la aerodinàmica, tornant als reportatges i que ho facin per gravetat i no amb bombes, fer els cotxes més curts i estrets, no els Audi A8 de l’actualitat, i limitant el personal per roda als pit stops, per posar uns exemples.
Es la meva opinió personal, que no te perquè ser la de Formula1 en Català en general, naturalment, però es que després de més de 40 anys seguint la F1, aquesta que tenim avui en dia cada vegada em causa més indiferència.
Cal fer curses; curses carai. No es tant difícil d’entendre…però hi ha gent asseguda en despatxos a la Place de la Concorde de Paris i als consells d’administració que dominen molts dels equips que tinc clar que no ho entenen.
La revista F1 Racing abans feia enquestes als aficionats. Potser caldria que en fessin alguna sobre aquest tema a veure que responem els aficionats i que els ens dirigents els/ens escoltessin; i si la meva opinió es la minoritària doncs no passa res, estic equivocat i m’he quedat enrere, i aleshores potser, com aficionat, millor que em busqui altres aficions per passar el temps.

Núria Casas-Salat: Què va fallar al Gran Premi perquè fos avorrit? Jo crec que tot. Ja fa temps que la fórmula 1 no té gaire emoció i son més divertides altres competicions de motor on els cotxes tenen més igualtat entre totes les escuderies.
La normativa actual de la Fórmula 1, fa que els cotxes per la seva amplitud els sigui difícil d’avançar-se entre ells, i a part hi ha una desigualtat molt gran entre les escuderies, unes son les punteres i unes altres les que no tenen res a pelar i que sinó és una cursa amb pluja no es pugui veure un gran premi d’aquells bojos que té per resultat que les grans acostumen a fallar i guanyen les de la zona mitja.
Altres coses que també imposa la FIA son els ditxosos track limits. Tan fàcil com seria posar les escapatòries amb grava i així segur que ningú surt de pista ni se’ls salta. Així doncs o es reestructura la categoria sencera, o haurem de posar espelmes a la Moreneta perquè plogui i puguem veure una cursa distreta.

Alex March: El Gran Premi d’Estíria va ser tant avorrit per varis motius.
Per una banda, perquè Pirelli va portar uns pneumàtics massa durs que van provocar que tothom pogués anar a una sola aturada sense dificultats. A més a més, el “gap” entre compostos era massa baix com perquè valgués la pena aturar-se per segona vegada i muntar un pneumàtic més tou.
Un altre motiu va ser que l’aerodinàmica dels actuals cotxes no permet apropar-se en excés al cotxe del davant, dificultant els avançaments. Encara rai que el DRS permet veure una mica d’acció artificial, ja que si no els avançaments brillarien per la seva abscència.
Finalment, la gran diferencia que hi ha en cursa entre Red Bull, Mercedes i la resta d’equips fa que només 4 cotxes puguin obtar a la victòria.
Esperem que aquest cap de setmana hi hagi algun cop de teatre en forma d’avaria, topada o climatologia que permeti veure un Gran Premi més interessant.

Jordi Domènech: Jo crec que la principal raó de que el GP d’Estíria fos menys entretingut que el d’altres ocasions van ser els pneumàtics. Sembla que s’esperava que hi hagués més desgast en general, però en principi ningú va tenir problemes i tot i que Sergio Pérez va optar per una segona aturada, no li va servir per avançar a Valtteri Bottas que només en va fer una.

Tampoc cal oblidar la proximitat entre cotxes a la part mitjana. Durant bona part de la cursa van rodar juntets en un tren de DRS que ni els distanciava ni els permetia avançar. Només els Ferrari, que en principi estan per davant dels Aston Martin, Alpine, AlphaTauri i companyia, van poder recuperar posicions.

També hi ha un factor diferencial. Diumenge que ve es complirà un any de la primera cursa del mundial 2020, que com recordeu, va començar amb dues curses al Red Bull Ring. Per tant, s’haurà corregut 4 vegades en un any natural al mateix circuit. És una situació que no s’ha donat mai, i és probable que els pilots i els equips ja el tinguin apamat. Això també ha passat una mica a Bahrain, on es va córrer dues vegades en 6 mesos (no compto la cursa de Sakhir al ser un traçat diferent) i a més s’hi van fer els únics test de pretemporada. Hi va haver lluita al capdavant, però no tanta diversió com en altres ocasions.

En canvi al Circuit de Barcelona-Catalunya la cursa va ser aquest any un pèl més entretinguda, sense haver-hi fet proves al febrer.