La Pregunta: GP de Mònaco

La Pregunta: GP de Mònaco

Què és el millor que recordeu, i el pitjor, de la Formula 1 com a aficionats?

Jordi Domènech: La primera cursa que recordo va ser precisament el GP de Mònaco del 1993, disputat el 23 de maig d’aquell any, així que diumenge farà 28 anys que segueixo la Fórmula 1.
En aquestes gairebé tres dècades, s’ha vist la desaparició de les ajudes electròniques, l’augment de la seguretat, la pèrdua dels milions del tabac i la creixent preocupació pel cost de competir, que ha comportat una estandardització de molts components i la limitació de l’experimentació tècnica.
De tots els anys que he vist amb els meus propis ulls, no hi ha un període netament superior als demés. Els cotxes de principi del segle XXI eren més lleugers i àgils que els actuals, però tenien pneumàtics estriats, control de tracció i no tants avançaments en pista. Els dels 90 potser eren més assequibles en general, però també hi havia més diferència entre equips que avui dia si mirem la graella en general. Però en general, el que m’ha agradat i m’ha impressionat sempre és un cotxe lleuger, amb pneumàtics llisos, amb un soroll estrident i en circuits que siguin un repte per als pilots. 
A mode de resum, i conceptualment parlant, m’agradaria que la F1 permetés una mica més d’innovació. És complicat mantenir una mesura adequada entre tecnologia punta i competició ajustada, però crec que ara mateix la F1 està una mica en terra de ningú… Els campionats monomarca sempre seran més ajustats, i la F1 hauria de ser punta de llança de nous motors, combustibles i tecnologies per a la mobilitat del futur, i no cedir tot el paper a la Fórmula E..


Just Serrainat: No diria que tinc preferència per una època precisa o d’altres que llençaria a les escombraries, però suposo
que com per tothom, les millors sempre serien aquelles a les que els equips estaven més equilibrats i les
menys interessants, quan hem tingut el domini total d’alguna escuderia, com ara mateix.
Personalment aquestes últimes temporades, han estat per mi força avorrides amb el domini total de Mercedes
(per més que consideri Hamilton un grandíssim pilot , que només s’han salvat per algunes curses on els imprevistos,
la meteorologia o els accidents, hi han posat una mica d’al·licient.
Ja hem tingut altres èpoques amb un dominador total, com la dels cinc títols seguits de Schumacher del 2000 al 2004,
però en aquells temps, fos pel tipus de circuits o el nivell dels altres equips, no s’hem feien tan monòtons.
Potser de les millors èpoques (i era molt jovenet i moltes curses les he vist després), seria la dels anys del 1985 al 1995
per definir un període, on el campionat estava discutit i veiem les lluites de Senna, Prost, Piquet, Mansell i companyia, amb uns monoplaces que poc han de veure amb la tecnologia actual i on el pilot era una peça molt més important del conjunt.
Ja hem parlat diverses vegades en aquest blog de cap a on hauria d’anar la Fórmula 1 per millorar l’espectacle i si la direcció del campionat, no comença a trobar solucions, es poden trobar que l’afició es vagi perdent, ja que he parlat amb vària gent que aquests últims anys està perdent la fal·lera per veure les curses i mirant cap a altres competicions de motor que els genera molt més interès.


Núria Casas-Salat: Jo puc parlar de poques èpoques de la F1, ,més aviat la meva afició a l’automobilisme va començar a l’any 2000, així que puc parlar de poques èpoques d’aquest esport.Els campionats que més he disfrutat van ser els següents (per ordre cronològic):

  • 2005 quan es jugaven el campionat Fernando Alonso i Kimi Räikkönen. Va acabar guanyant l’asturià.
  • 2007 amb 3 candidats al títol, Alonso, Hamilton i Räikkönen, i va guanyar Kimi a l’última cursa del mundial.
  • 2008 , va ser bastant emocionant fins l’última corba de la darrera cursa, on es jugaven el títol Massa i Hamilton, i quan estaven celebrant que Felipe guanyava el mundial, Lewis avança a la darrera corba i s’emporta el títol.
  • 2010 amb 5 candidats a l’última cursa a Abu Dhabi. Aquest va ser el primer títol de Vettel.
  • 2012 Aquesta va ser una temporada amb un inici molt renyit, 7 guanyadors diferents en 7 curses. A l’estiu ja només queden 2 candidats fiables per guanyar el títol i se’l va emportar Vettel amb una segona part del campionat on va arrasar.
  • 2016 és l’únic de la era hibrida que mitjanament m’ha agradat, tot i que direm que queda a la cua de tots els anteriors. Aquest també es va decidir a l’última cursa i va ser el primer títol de Nico Rosberg, que després es va retirar de la F1.

La superioritat d’una escuderia no m’ha acabat de convencer mai, tot i que ja hem vist que passa motl. sovint. Però últimament portem massa temps de domini Mercedes i de poc canvi normatiu.Sembla que els magnats de la F1 ja els va bé que continuï guanyant el mateix pilot de sempre. És una llàstima, ja que al final mataràn aquest esport. De moment son molt més distretes altres categories de motor que aquesta.


Alex March: L’època que més he disfrutat com aficionat és la de finals del 90, principis del 2000 amb els motors V10.
Durant aquells anys teniem pràcticament cada equip amb un motorista diferent, part de la graella estava composta per equips petits que lluitaven per sobreviure any rere any com ara Arrows o Minardi i la fiabilitat no era tant perfecte com ara. També m’agradava que els cotxes eren difícils de conduir gràcies a la menor càrrega aerodinàmica i el menor grip mecànic pels pneumàtics més estrets i ratllats. Això feia que mirar les càmeres onboard dels cotxes traçant els revolts dels circuits clàssics fos un autèntic espectacle.
Segurament, l’únic però d’aquesta època és que el nivell de pilots d’aquells anys potser no va ser dels més alts i sempre he trobat que a Schumacher li va faltar un rival més fort.
Per altra banda, l’època que menys he disfrutat és la de l’era híbrida; i més concretament les temporades del 2014 i 2015 on el domini de Mercedes i Hamilton va ser insultant.


Marc Bruguera: La millor època que he pogut viure fins a dia d’avui es sense dubte la del anys 2000 fins l’any 2007. Es l’època on de veritat he pogut veure als millors pilots del món en la disciplina de Formula 1, uns millors que altres. A dia d’avui s’adjudican monoplaces a cop de talonari. L’època on els motors V10 i V8 feien esclatar els timpans de les orelles quant passaven, per exemple, per la recta del nostre circuit. Menys electrònica, menys monoplaça i més mans i pilot.
Lluites on el pilot del darrere anava enganxat al pilot del davant durant voltes intentan trobar l’espai per avançar-lo.
L’època on els pits stops eran emocionants ja que teníem el repostatges. On teníem més de un subministrador de pneumàtics i on no sols dominava un equip o un pilot. Cada Gran Premi hi havia variacions en la clasificació.
En resum, monoplaces i curses emocionants i de veritat. La Formula 1 d’avui en dia ha de cambiar bastant. Les curses no són gaire emocionants, els monoplaces no és poden seguir durant voltes i voltes i voltes ja que han de cuidar pneumàtics, bateria, combustible… s’ha tornat una competició on les lluites més emocionants són en un undercat o un overcat.


Què en penseu vosaltres? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook!

Les dades imprescindibles per a aquest cap de setmana

Cada pilot disposarà de 2 jocs de pneumàtics durs (blancs), 3 de pneumàtics mitjos (grocs) i 8 de pneumàtics tous (vermells).

Horaris del Gran Premi

Divendres

  • Lliures: 11.30h i 15.00h
  • Fer la Superporra abans d’anar a dormir…

Dissabte

  • Lliures: 12.00h (Movistar)
  • Qualificació: 15.00h (Movistar)

Diumenge

  • Cursa: 15.00h

Breus d’última hora

  • Hamilton dona la benvinguda al ritme que mostra Ferrari i segons ell, generaria més competència a Montecarlo.

No us oblideu de fer la Superporra: teniu temps fins a les 3 de la matinada de divendres a dissabte!

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *