Jordi Domènech

El debat sobre els límits de la pista és un tema que, vulguem o no, és a sobre la taula. I més després del primer gran premi d’aquesta temporada i la famosa corba 4.
Tot i que la reacció habitual és queixar-se de les escapatòries d’asfalt i demanar que torni l’herba o la grava a l’exterior de les corbes, la veritat és que normalment els circuits i les federacions prefereixen l’asfalt, que té diversos avantatges.

Per començar, l’asfalt un cop fet té un manteniment més baix que l’herba o la grava. En segon lloc, les sortides de pista sense contacte amb el mur acostumen a ser sense conseqüències per als pilots, cosa que estalvia diners als equips (i a la gent particular que hi fa tandes) i temps de recollida dels comissaris, que també s’estalvien haver d’escombrar la pista en algunes zones; i finalment en certes situacions la grava podria fer bolcar un cotxe, cosa menys probable a l’asfalt. Tampoc podem oblidar que l’asfalt també dona més marge a les motos, amb una superfície sobre la pista molt més estreta que un cotxe.
Si mirem els defectes de les escapatòries d’asfalt, el més obvi és la pèrdua de respecte pels límits de la pista i pel traçat del circuit. És evident que un pilot es pot permetre arriscar més en una corba si sap que a l’exterior hi té asfalt i no grava que pugui danyar el seu monoplaça.
L’asfalt també penalitza menys en certes situacions. Per posar dos exemples, Michael Schumacher no s’hauria quedat clavat a la grava de Jerez el 1997 després de colpejar a Jacques Villeneuve, i Lewis Hamilton hauria perdut molt menys temps a l’escapatòria a Imola fa uns dies.

Sembla ser que la política, si prenem com a exemple el Circuit de Barcelona-Catalunya, és d’usar asfalt a les corbes ràpides o després de llargues rectes (final de recta, corba 3) i deixar la grava a corbes de més baixa velocitat (la 5 o la Moreneta).
Com que les escapatòries no marxaran, crec que la F1 hauria d’utilitzar sensors (pagant el cost ella, no els circuits) per controlar els límits de la pista.
I a partir d’aquí, definir clarament que el límit de la pista és la línia blanca que marca el final del traçat i l’inici del piano o escapatòria. Si el cotxe és fora de la línia blanca, s’avisa a direcció de cursa, i al cap de tres avisos, o cinc, o els que siguin, sanció.

I sobretot, sobretot, aplicar-ho consistentment i constantment. No pot ser que tinguem canvis d’apreciació durant un gran premi, o que per exemple els límits de la pista en una corba sigui la línia blanca i en un altre lloc compti també el piano. Claredat, i consistència – fora de la línia blanca és fora. Oi que al futbol tothom té clar que no és gol si la pilota no ha creuat la línia completament? Doncs això.

Joan Enric Fugueras

Per mi els track limits son absolutament excessius, fruit de la sobre regulació que pateix la F1 moderna.

Es cert que potser no es pot fer el que vols (o si…mira l’Indycar), però crec que no s’hauria de filar tant prim, i deixar que els pilots busquin la traçada ideal per guanyar metres i temps al crono.

Es evident que el que no es pot tolerar es que, per exemple, hom tallés les esses d’Austin, de Paul Ricard o de Silverstone, però que un pilot posi les rodes més o menys en un pedaç de pintura verda…caram…potser que deixem que la gent faci curses.

Aquesta manera tant primmirada de regular les curses es un atemptat a l’esperit de la competició, i ens porta coses tant absurdes i surrealistes com la victòria que li van pispar a Verstappen fa tres setmanes.

Crec que els track limits s’han de contemplar, però d’una manera molt més lleugera que enguany, doncs es carreguen el cor de la competició. Si hem de regular tant i ens ho hem de mirar tant prim doncs potser que deixem de fer curses de velocitat, i que ens dediquem a la regularitat perquè, la veritat es que tanta norma i tanta investigació, esgoten ja una miqueta. Be, no; esgoten molt.

Núria Casas-Salat

Sobre els límits de pista és una mica difícil opinar. El que està clar es que si els comissaris estipulen un criteri, aquest no s’ha de canviar en funció de si és la sessió de qualificació o és la cursa. Això va passar a la primera cursa d’aquesta temporada a la corba 4. Van decidir 2 criteris diferents un per la qualificació i l’altre per la cursa, que es va modificar a mig gran premi, això va afavorir que Hamilton es quedés amb la victòria.

Després ens trobem en altres grans premis que et diuen ha d’haver-hi 2 rodes a la línia blanca en una corba i altres trams que et diuen que ha d’haver-hi 2 rodes als pianos. I al final com a espectador acabes que ja no saps quina corba es cada una.

Sincerament jo unificaria criteris, no ho faria tan complicat. I sinó doncs que vagin per la línia negra (asfalt). També suprimiria moltes de les escapatòries d’asfalt que hi ha actualment, i tornaria a posar-hi grava. Així segur que no surten dels límits de pista, sinó penalitzen molt més. I finalment si posen atenció a un punt del circuit, aquest criteri ha de ser per tot el cap de setmana, no canviar-lo a la cursa, i molt menys a mitja cursa.

Just Serrainat: Crec que són totalment necessaris, ja que en cas contrari l’estratègia dels equips inclouria l’estudi de tots els llocs on es podria guanyar temps tallant la pista (cosa que segurament ja fan, però tenint en compte les limitacions).

El problema que veig amb els límits de pista establers, es planteja en com s’interpreten aquests, que sembla que a vegades depèn de l’equip o pilot que els sobrepassa com vam veure a la cursa de Bahrein.

Amb l’alta tecnologia que té la competició, no entenc com no poden estudiar la possibilitat de posar alguna mena de sensors en aquestes zones que siguin capaços de detectar quan un monoplaça excedeix els límits i posteriorment si que es podrien estudiar sí han estat intencionats o no, en alguns casos.

Jo que estic ficat en curses d’eSports, tenim casos com el simulador Iracing, en el que cada cop que excedeixes un límit de pista, la màquina et marca un off track i cada cursa té un límit que en cas de ser superat et pot eliminar de la cursa o obligar-te a passar per box o d’altres simuladors que apliquen un temps de penalització a baixa velocitat.

En definitiva, crec que sí que hi han de ser, però s’ha de definir un sistema totalment equitatiu de valoració que tracti de la mateixa manera a tots dels monoplaces i pilots.

Alex March: Penso que els límits de pista han d’existir per tal de que cap pilot tregui avantatge per fora de la pista.
Aquests límits han d’estar ben definits per grava o herba i no pas per asfalt.

El problema de les escapatòries d’asfalt és que fan difícil definir quin és el límit de la pista, donen lloc a diferents interpretacions per part dels comissaris i per tant creen polèmica on no n’hi hauria d’haver.

És el cas de la volta anul·lada a Norris en la qualificació d’Imola o el polèmic avançament de Verstappen a Hamilton a Bahrain. Ambdues accions no haurien estat tant discutides si hi hagués hagut herba o grava enlloc d’asfalt, ja que haurien acabat amb un accident o una sortida de pista.

Espero que la FIA comenci a rectificar, i d’una vegada per totes torni a col•locar més grava i herba als circuits del mundial per definir correctament els límits de la pista.