Gran Premi d’Itàlia: Si fóssiu el president de Ferrari, que canviaríeu per adreçar el rumb de l’escuderia?
Jordi Domènech: Si jo fos el president de Ferrari, tindria més diners al compte corrent… Ara seriosament, cal estudiar la història d’un mateix, comptar amb els encerts i repetir-los i descartar els errors.
I si mirem els últims 40 anys, l’única època prolongada d’èxit va ser amb una direcció bicèfala o fins i tot tricèfala a principi del segle XXI. D’una banda teníem el president Montezemolo que feia els grans anuncis i les grans promeses; dirigint l’equip hi havia Jean Todt, amb un caràcter de ferro i protegint la tercera pota, que eren Brawn, Byrne, Martinelli i companyia.
Jo penso que Ferrari amb Marchionne de president, Arrivabene protegint i primer James Allison i després Mattia Binotto dirigint la part tècnica, funcionava prou bé però sembla que cada cop la paciència és més breu i ja abans de morir Marchionne tenia decidit fer fora a Arrivabene. Ara mateix Binotto sembla carregar amb tots els papers de l’auca, i això no és bo.
Trobo que Ferrari està caient en els errors de sempre, de carregar-se un “nom” o un altre, quan el que cal és un pla a més llarg termini. Cal estabilitat i paciència, i no oblidar que el domini de Mercedes és el més “totalitari” de la història, i no se’ls guanya en un hivern.
Ara mateix em centraria al 2022. Amb Binotto com a director tècnic sota Arrivabene es va posar pressió a Mercedes. No sabem si tots els mètodes varen ser legals, però cal que els enginyers facin d’enginyers, i els cap d’equip de cap d’equip, aguantant la pressió, identificant millores possibles de funcionament (estratègia, per exemple) i vetllant per l’harmonia de l’equip.
Núria Casas-Salat: Tot, ho canviaria tot. No ens desenganyem, Ferrari no guanya un títol des del 2007 amb Kimi Räikkönen i a punt de guanyar el segon el 2008 amb Massa. Si des de llavors no han sigut capaços de fer res de bo, doncs és que l’escuderia li manca alguna cosa. Han volgut suplir aquesta manca contractant pilots de la talla d’Alonso o de Vettel, i només va ser amb Alonso al 2010 i 2012 que optaven al mundial, i amb Vettel al 2017 i 2018 que anava bé la primera part de la temporada i tornant de vacances van fer figa. Ja van rodar caps a la època d’Alonso, I a l’època de Vettel també ho fan i posen a Binotto, i la cosa s’acaba d’enfonsar del tot.
També ens trobem que al 2019 tenen un cotxe que córrer molt i al 2020 no funciona ni amb pedals. Com pot ser que amb tants pocs canvis que hi ha hagut de la temporada 2019 a la del 2020, el cotxe passi de ser un dels més ràpids de la graella a ser el motor que va més lent? Han canviat fiabilitat per velocitat ? doncs molt fiable no serà el motor si a la 4a cursa ja ha d’avandonar un dels pilots.
Quan hi havia la parella de pilots Vettel – Räikkönen la cosa semblava avançar endavant i els 2 pilots caminaven en la mateixa direcció i desenvolupaven el monoplaça, el problema era la fiabilitat. Però amb el binomi Leclerc – Vettel és evident que no. I d’això en té molta part de responsabilitat el Sr. Binotto, que sembla que per preferències prefereix al jove Charles, que a l’experimentat Sebastian. I ni Leclerc és tan bo, i ni Vettel tant dolent com ens volen fer creure.
Sincerament jo ho canviaria tot, cotxe, pilots mecànics, director d’equip… tot. I començaria de nou. Jo no sóc la directora de Ferrari, només puc dir que em divertiré molt veient com els va, l’any que ve riuré molt. Es queden el pilot que no sap desenvolupar el cotxe, i n’agafen un altre que no crec que vulgui ser l’escuder de ningú. I ho sento molt per tots els ferraristes que em llegeixin, però Leclerc no guanyarà cap mundial, no té el que ha de tenir per ser campió, en canvi Verstappen si que ho té.
Joan Enric Fugueras: Seria molt fàcil dir “tot”, Ferrari es troba, ara mateix, en una situació que te un cert paral·lelisme amb el Barça, amb la seva estrella principal descontenta, amb poc rendiment i amb ganes de marxar.
Però la F1 es molt més complicada que xutar una falta directa. La tecnologia es immensa, i les complicacions, siderals.
Canviar cares i persones no sol resoldre problemes d’aquesta magnitud. Les persones son les que fan les coses i a la F1, com deia Joan Villadelprat, quan hi ha un problema el primer que has de fer, per resoldre’l, es entendre’l i òn es el problema, i sembla que a Ferrari ni ho saben.
La gent que hi ha a Ferrari es molt vàlida, i posar-te a canviar gent de lloc i que aquests es dediquin a fer el mateix (ara tu aquí i tu allà) no deixa de ser una maniobra de cara a la galeria, que sol acabar amb reunions (això que no en faltin) i missatges d’optimisme que no solen esdevenir en fets.
Binotto, Matassa, Arribavene…han passat cares per l’staff que han marxat desseguida i la travessa del desert segueix, i si no ho arreglen tornarem a un període intercampionats com el que hi va haver entre Scheckter i Schumacher…i això a Maranello no s’ho poden permetre.
El que cal es reflexionar, entendre el problema, pensar en 2022 si cal, buscar els darrers racons del reglament, ser exhaustius i seriosos i engegar un nou projecte des de zero; pero un nou projecte referit al material, al disseny i a la forma d’enfocar-ho. Moure gent a la babalà o canviar la cara que veiem al mur cada Gran Premi no resoldrà res.
Tornant a l’inici d’aquest escrit, recordem que Cruyff parlava d’urgències històriques” a Ca’n Barça…i ja fa massa mesos que les urgències històriques s’han instal·lat a Ca’n Ferrari.
Just Serrainat: És un tema complex, ja que l’estructura d’una escuderia com Ferrari és molt gran i hi ha molts departaments implicats
i es pot arribar a convertir en un monstre difícil de gestionar.
Ja fa uns anys que veig a Ferrari una mica perdut, amb canvis de cap d’escuderia i desesperats per intentar millorar el
monoplaça, però trobant-se sempre un pas per darrere de Mercedes, tot i que aquest any sembla que hagi fet dues passes
endarrere, amb uns resultats aquestes últimes curses, que no són normals per un equip amb la història del Cavallino Rampante.
L’actitud i resultats de Sebastian Vettel aquesta temporada, tampoc ajuda molt i no és normal en un pilot de les seves característiques,
que sembla que com que se’n va, ja no dóna el cent per cent per ajudar al seu equip.
Si volen tornar a ser una escuderia puntera, crec que han de parar en sec i seure tots els caps de departament i crear una nova
estratègia totalment diferent de l’actual i marcar un rumb, encara que sigui a llarg termini, per tornar a ser una escuderia puntera, ja que
ara mateix com he comentat, els veig una mica perduts.
Un equip amb una trajectòria tan llarga com Ferrari, ja ha passat per altres moments com l’actual i s’ha pogut recuperar i crec que
aquesta experiència és la millor eina per trobar una solució i tirar endavant.
Alex March: Podríem estar molta estona donant voltes sobre que canviar de Ferrari per tal de tornar-la al camí de l’èxit. Crec que ara mateix l’escuderia té les instal·lacions i recursos necessaris per tornar a guanyar, però veig que algunes persones que el dirigeixen no són les adequades.
Des del meu punt de vista, el principal problema de Ferrari ve precisament de la presidència.
Penso que Ferrari ha de tenir un president apassionat de les curses, intervencionista, visible, que sigui un amant de les càmeres, que sàpiga gestionar la premsa, concedeixi entrevistes de tant en tant i que tingui l’habilitat d’apagar els focs que s’originen al sempre complicat entorn periodístic Italià.
Aquesta manca de poder s’origina després de la mort de Marchionne, en que la junta de la companyia va col·locar a Louis Carey Camilleri al capdavant de la direcció de la companyia. Camillieri és una persona amb poca experiència en automoció i encara menys en curses. A més a més, tampoc sembla un gran amant de la competició ja que pràcticament no l’hem vist en cap Gran Premi.
Per tant, crec que un president a l’estil Luca Cordero di Montezemolo és ideal per deixar treballar a Binotto i companyia tranquil·lament i donar la cara enfront als problemes de l’escuderia.
Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.
L’excepcionalitat causada per la pandèmia ha provocat haver de confeccionar un calendari molt dens i incert. Per evitar hipotètics problemes de subministrament, els equips, Pirelli i la FIA han acordat que sigui el propi fabricant Italià qui esculli la quantitat de cada compost a subministrar a cada pilot. Per tant, per aquestes vuit primeres curses cada pilot disposarà de:
x8 Pneumàtics tous
x3 Pneumàtics mitjans
x2 Pneumàtics durs
Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana
Horaris del GP d’Itàlia
Divendres
Lliures 1: 11:00 (Movistar)
Qualificació F3: 14.00 (Movistar)
Lliures 2: 15:00 (Movistar)
Qualificació F2: 16.55 (Movistar)
Lliures 2: 15:00 (Movistar)
Qualificació F2: 16.55 (Movistar)
Dissabte
Cursa 1 F3: 10.20(Movistar)
Lliures 3: 12.00 (Movistar)
Qualificació: 15.00 (Movistar)
Cursa 1 F2: 16.45 (Movistar)
Cursa 1 F2: 16.45 (Movistar)
Diumenge
Cursa 2 F3: 09.40 (Movistar)
Cursa 2 F2: 11.05 (Movistar)
Cursa 2 F3: 09.40 (Movistar)
Cursa 2 F2: 11.05 (Movistar)
Cursa: 15.10 (Movistar)
Breus d’última hora:
– La família Williams deixa la F1. El Gran Premi d’Itàlia serà l’últim GP de Claire com a subdirectora de l’equip.
– Ferrari arriba a Monza amb un nou paquet aerodinàmic per intentar ser més competitius.
No us oblideu de fer la Superporra!!
Teniu temps fins a les 3 de la matinada de divendres a dissabte!
 |
| feu clic a la imatge per anar-hi |
