10 de maig de 2020

Dones a la fórmula 1 - Maria Teresa de Filippis

(Nàpols 11 de novembre de 1926 – 8 de gener de 2016)
L'any passat es van estrenar des W Series, una fórmula 1 per dones. Però si fem un repàs a la història, veurem que hi han hagut dones que han pilotat monoplaces a la categoria reina. Perquè no en fem un recordatori d'elles i expliquem una mica qui van ser. Comencem amb la primera de totes, Maria Teresa de Filippis, ella va córrer a la època on els circuits quasi no tenien mesures de seguretat i en aquest esport t'hi jugaves la vida.

Era filla d’una família benestant. El seu pare, el Compte de Filippis, la volia decantar cap a la hípica, però ella va preferir  que els cavalls fossin els del  motor d’un cotxe. Era coneguda com “il Pilotino”.
Va ser la primera dona en competir a la Fórmula 1. Però abans d’aterrar a aquesta categoria, ja havia corregut en competicions de motor. 

El seu debut va ser el 1948 a Salerm – Cava dei Tirreni, per una juguesca amb els seus 2 germans que deien que ella no sabria mai portar un cotxe, i va guanyar a la seva categoria amb un Fiat 500 que li havia regalat el seu pare. A partir d’aquí va continuar competint amb cotxes, primer amb el Fiat i va anar pujant de cilindrada.
Es va inscriure a la categoria de Spots 750cc, obtenint bons resultats, primer amb un Urania i després amb un Giaur. Però aquí va succeir una cosa. Al X Giro de Sicília (1950), després de conduir durant 11 hores sota la pluja, va acabar en 4a posició, i al finalitzar la cursa la van desqualificar perquè suposadament el seu vehicle l’havien empès a la sortida. Ella molt molesta, va declarar “Crec que els comissaris no volien treure de la cursa un motiu d’interès” referint-se a la seva desqualificació al final de cursa i no al principi, ja que la seva presència generava interès.

Maria Teresade Filippis, la primara dona en pilotar un Fórmula 1

Al 1954 va participar amb un Osca 110 va quedar 3a al campionat italià, no va guanyar el títol perquè va patir un accident al Giro de Sardenya que la va deixar sorda de l’oïda esquerra.  
Dos anys més tard, Maserati li fa un contracte i comença a córrer amb un Maserati A6 GCS 2000cc i guanya la Catània-Etna, però als 1000 kms de Buenos Aires, quan anava primera de la seva categoria, va tenir un accident i no va poder acabar la cursa. En aquesta època va patir algunes topades més sense conseqüències. 

No va ser fins al 1958 quan va debutar a la Fórmula 1. La seva primera cursa va ser el GP de Siracusa, prova NO puntuable pel campionat mundial i va acabar 5a. amb un Maserati 250F el mateix cotxe que havia aconseguit el títol mundial  el seu bon amic Juan Manuel Fangio. Es va inscriure al GP de Mònaco, aquesta sí que puntuava, però no va fer el temps mínim per  classificar-se la cursa, al seu lloc la substituir un tal Bernie Ecclestone.
A la seva segona cursa de Fórmula 1 el Gran premi de Bèlgica del 1956, va aconseguir la seva millor posició acabant la cursa en desena posició. Va estar a punt de participar al Gran Premi de França, però el  director de carrera va dir que no podia participar dient que “l’únic casc que podia portar una dona era el de la perruqueria”. Tot i això encara va poder disputar 2 grans premis més amb aquesta escuderia, però sense gaire sort, ja que no va acabar la cursa, el gran premi de Portugal (24 d’agost de 1958) es va retirar per problemes de motor a la volta 6 i el gran premi d’Itàlia, a Monza (7 de setembre 1958), que quan anava cinquena i era la unica pilot italiana, va trencar el motor i la seva cursa es va acabar a la volta 57. Aquesta va ser la seva retirada més dolorosa.

Una estanteria ben plena de trofeus.

Durant la seva època a la fórmula 1 deia que no havia patit el masclisme entre els seus companys, sinó que ells l’ajudaven i li donaven consells. Fangio, que va ser com un pare per ella i un bon amic, sempre li deia que conduïa massa ràpid.

La seva última cursa va ser a Mònaco l’any següent amb un Behra Porche F4 F2, construït pel seu amic Jean Behra per a ella perquè competís. Aquí va aconseguir el temps per poder participar a la cursa i formar part de la graella de sortida. Però el diumenge els organitzadors la van desqualificar dient que el seu crono no era vàlid perquè l’havia aconseguit quan el temps ja havia acabat, i no va poder prendre part a la cursa. Aquell any, en el Gran Premi  Avus, a Alemanya, va morir el seu amic Jean Behra, aquest s’havia discutit amb Enzo Ferrari i li va demanar a Maria Teresa que li deixés el cotxe amb el que va patir l’accident fatal. Aquesta va ser la gota que va vessar el vas. Havien mort massa amics en aquell esport, entre ells Luigi Musso, la seva parella. No va tornar a competir en cap més cursa, retirant-se a l’edat de 33 anys.

Maria Teresa als 88 anys.en un anunci de Maserati a Youtube
Copyright Maserati

Al 1979 va tornar al món del motor per unir-se al Club Internacional d’Antics Pilots de Fórmula 1, del que va ser vicepresidenta al 1997 i més tard presidenta d’honor. 
Va morir a Scanzorosciate a l’edat de 89 anys.

Des de Fórmula 1 en Català, desitgem que estigueu tots bé.

Cap comentari: