Númerologia (3): I si la numeració dels cotxes no hagués canviat?

Com ja sabeu, seguim en temps de confinament i d’aturada total del motor. Les curses virtuals proliferen però segueixen sense ser una cosa massa seriosa almenys pel que fa a la Fórmula 1, on només el jovent de la graella hi pren part.
Així que toca escriure d’altres coses, i en una conversa amb un amic vaig recordar com m’agraden les estadístiques i els números. Avui en dia els pilots tenen el seu número, cosa que els ha convertit més aviat en una marca, però abans les coses no eren així, i l’entrada d’avui va simplement de veure quins dorsals haurien portat els equips si s’haguessin mantingut els sistemes anteriors…

Posició de constructors (1996-2013)

Abans dels nombres fixes per a cada pilot, els dorsals reflectien la posició de cada equip al mundial. Per tant, si al 2014 no hi haguessin hagut canvis la graella hauria estat la següent:

-1 i 2, Red Bull

-3 i 4, Mercedes
-5 i 6, Ferrari
-7 i 8, Lotus
-9 i 10, McLaren
-11 i 12, Force India
-14 i 15, Sauber
-16 i 17, Toro Rosso
-18 i 19, Williams
-20 i 21, Marussia
-22 i 23, Caterham

Si continuem cap endavant. Mercedes seria 1 i 2 a partir de 2015 i els mantindria fins a l’actualitat, amb el possible sotrac de 2017, on la retirada de Nico Rosberg com a campió potser hauria propiciat un retorn del 0 i el 2 com en el cas de Williams els anys 1993 i 1994.
Red Bull hauria dut 3 i 4 els anys 2015 i 2017, 7 i 8 el 2016 i duria tres anys seguits amb 5 i 6, mentre que Ferrari també duria tres anys seguits amb 3 i 4 a més del 2016. Al 2015 haurien portat 7 i 8 i al 2017 5 i 6.
Lotus/Renault varia força, doncs seria 16 i 17 al 2015, 11 i 12 al 2016 i 2018, 18 i 19 al 2017, 7 i 8 al 2019 i durien 9 i 10 aquesta temporada. Williams també canvia força. Al 2015 i 2016 haurien dut el 5 i 6, per passar després al 9 i 10 i finalment els dos últims anys amb 20 i 21.
La caiguda de McLaren es veuria reflectida en els 18 i 19 de 2016 i 2018, els 11 i 12 de 2017 i 2019, però el començament i final bons amb el 9 i 10 el 2015 i el 7 i 8 per al 2020, mentre que Force India/Racing Point faria el camí invers, amb 11 i 12 el 2015, 9 i 10 el 2016, 7 i 8 a 2017 i 2018 i 14 i 15 les dues últimes temporades.
Sauber/Alfa Romeo ha estat un equip relativament estable que hauria fet servir el 20 i 21 els anys 2015, 2017 i 2018, i 16 i 17 els anys 2016, 2019 i 2020. De forma semblant, Toro Rosso hauria fet servir el 14 i 15 entre 2015 i 2018, passant al 18 i 19 pel 2019 i a l’11 i 12 per al primer any com a AlphaTauri.
Pel que fa als equips que no han fet tots els anys, Caterham va desaparèixer a finals de 2014. Marussia/Manor va subsistir i hauria fet servir el 18 i 19 el 2015 cortesia dels dos punts de Jules Bianchi, per passar al 20 i 21 abans de desaparèixer a l’acabar el 2016. Haas entra en aquella temporada i com a onzè equip hauria dut el 22 i 23, per passar després pel 16 i 17 dues temporades, el 9 i 10 el 2019 i durien el 18 i 19 aquest any. Així que la graella de 2020 seria la següent:

-1 i 2, Mercedes
-3 i 4, Ferrari

-5 i 6, Red Bull
-7 i 8, McLaren
-9 i 10, Renault
-11 i 12, AlphaTauri
-14 i 15, Racing Point
-16 i 17, Alfa Romeo
-18 i 19, Haas
-20 i 21, Williams
Sistema de números fixes (1974-1995)

El sistema anterior al de 1996 potser semblava una mica més anàrquic, però en realitat seguia una certa lògica. Als equips se’ls va assignar els números segons les posicions de constructors de 1973, i mantenien aquests números a no ser que un dels seus pilots fos campió.
Si seguim solament els canvis que provoca el campió, la cosa es veu així:

1974 Fittipaldi – 1 i 2 a McLaren, 5 i 6 a Lotus

1975-76 Lauda/Hunt – 1 i 2 a Ferrari, 11 i 12 a McLaren i viceversa.
1977 Lauda campió però marxa a Brabham – 1 i 2 Brabham, Ferrari es queda 11 i 12 i McLaren passa a 7 i 8.
1978 Andretti – 1 i 2 a Lotus, 5 i 6 a Brabham.
1979 Scheckter – 1 i 2 a Ferrari, 11 i 12 a Lotus.
1980 Jones – 1 i 2 a Williams, 27 i 28 a Ferrari.
1981-82-83 Piquet/Rosberg/Piquet – Brabham i Williams es van passant l’1 i 2 i el 5 i 6.
1984-85-86 Lauda/Prost/Prost – McLaren 1 i 2 i Williams 5 i 6
1987 Piquet campió però marxa a Lotus – 1 i 2 Lotus, Williams es queda 5 i 6 i McLaren passa a 11 i 12.
1988 Senna – McLaren 1 i 2 i Lotus 11 i 12.
1989-90-91 Prost/Senna/Senna – McLaren i Ferrari es van passant l’1 i 2 i el 27 i 28 perquè Prost marxa el 1990 a Ferrari.
1992-93 Mansell/Prost campions però marxen – Williams duu 0 i 2, Benetton ocupa l’espai de Williams al 5 i 6 i McLaren passa al 7 i 8 de la desapareguda Brabham.
1994-95 Schumacher/Schumacher:  Benetton 1 i 2 i Williams 5 i 6.
Senna amb el 27 heretat de Ferrari el 1990.
Com ja heu vist a sobre, de tant en tant també es feien ajustaments per no deixar llocs buits, tot i que s’intentava mantenir una mena d’equilibri entre tradició i lógica. L’últim any d’ús, el 1995, tenia diverses particularitats heretades de canvis normatius:
-1 i 2, Benetton 
-3 i 4, Tyrrell 
-5 i 6, Williams
-7 i 8, McLaren
-9 i 10, Arrows
-11 i 12 Simtek
-14 i 15 Jordan
-16 i 17 Pacific
-21 i 22 Forti
-23 i 24 Minardi
-25 i 26 Ligier
-27 i 28 Ferrari
-29 i 30 Sauber
Com es pot veure, el 13 no hi és per superstició, i el 18, 19 i 20 tampoc hi eren per problemes que dataven dels dies en que un equip podia fer còrrer un sol cotxe. Fittipaldi usava inicialment el 14, després Renault es va inscriure amb el 15 i el 16 i la resta van seguir, deixant el 14 sol fins que Osella el va agafar el 1990 i es va regularitzar la cosa quan el 1992 tots els equips havien de tenir ja obligatòriament dos cotxes (i Renault ja feia dies que no hi era). Però el canvi de 1992 va deixar llavors el 18 inutilitzat, i amb el pas ja mencionat de Benetton del 19 i 20 al 5 i 6 i la posterior desaparició de Larrousse, el 1995 teníem aquell forat de 18, 19 i 20.

Faria molts dies que Mercedes porta l’1.

Si juguem a veure quins números s’haguessin mantingut amb el mateix sistema, i tenint en compte que s’apostava pel manteniment dels números malgrat canvis de propietat (com en el cas de Toleman/Benetton amb el 19 i 20 o Arrows/Footwork amb el 9 i 10), podem deduir que:

-1 i 2 haurien passat per tots els equips que ha passat fins al 2015, on l’agafaria Mercedes exceptuant 2017, en que la retirada de Rosberg hauria provocat que haguessin dut 0 i 2.

-3 i 4 s’haurien mantingut amb Tyrrell, BAR, Honda, Brawn i Mercedes fins l’any 2015, en que passarien a ser de Red Bull. De fet també el 2010 Mercedes hauria portat 3 i 4, ja que el campió del món Button va marxar a McLaren. A partir de 2015 els duria Red Bull pel títol de 2014 de Hamilton.

-5 i 6 haurien seguit a Williams el 1997 perquè Hill va marxar a Arrows, i amb el campionat de Villeneuve Arrows s’hauria quedat el 5 i 6 fins a la seva desaparició. Entenc que llavors Sauber hauria agafat els números per antiguitat i millor classificació el 2002 i els mantindria fins avui.

-7 i 8 serien de McLaren fins a 1998, quan Häkkinen es proclama campió. Llavors passarien a ser de Williams fins ara.
-9 i 10 serien d’Arrows el 1996, però Hill hi duria l’1 el 1997 i per tant el 9 i 10 passarien a Ferrari, que els tindria fins el 2000. McLaren tindria el 9 i 10 entre 2001 i 2008, quan l’intercanviaria amb Ferrari pel títol de Hamilton. Ferrari seguiria amb el 9 i 10 fins avui.

-11 i 12, amb la desaparició de Simtek, haurien passat a ser de Benetton, primer equip sense número fixe. L’equip passaria a ser Renault i guanyaria el títol el 2005 i 2006, passant l’11 i 12 cap a Ferrari, que els hi tornaria el 2008. Renault mantindria els números 11 i 12 fins avui.

-14 i 15 ja eren de Jordan i entenc que haurien continuat allí a través de tots els canvis fins l’actual Racing Point.

-16 i 17. Pacific no va còrrer el 1996 i Sauber hauria heretat els números fins el 2002, quan tirarien cap endavant amb la baixa d’Arrows. Aquí, passarien a Minardi/Toro Rosso/AlphaTauri fins avui.
-18 i 19. Buits el 1996, però Stewart hauria agafat aquests el 1997, els primers buits. Jaguar/Red Bull els faria servir fins al 2010, en que passarien a McLaren fins avui pel primer títol de Vettel.
-20 i 21. Toyota entre 2003 i 2009. Lotus/Caterham els duria des de 2010 fins el 2014, i Haas des de 2016 fins avui.
-22 i 23. Super Aguri entre 2006 i 2008. HRT entre 2010 i 2012.
-24 i 25. Virgin/Marussia/Manor entre 2010 i 2016.
-21 i 22. Usats per Forti el 1996. Potser Lola els faria servir el 1997, però crec que amb l’entrada de Toyota el 2002 farien servir 20 i 21 només aquell any.
-23 i 24 Minardi fins l’ajustament de 2002.
-25 i 26 Ligier/Prost fins que desapareixen el 2001.

Podem veure que els principals canvis son els campions, tal com era abans, i que el 2002 amb la desaparició d’un equip amb números baixos no seria estrany pensar en un ajustament com el de 92-93. Hi han curiositats, com per exemple que BAR i Mercedes van dur de veritat el 3 i 4 els anys 2006 i 2010, o que Virgin efectivament va entrar amb el 24 i 25. Crec que hi hauria la tendencia a anar esborrant els forats i d’aquí que el 27 i 28 ja no hi siguin, perquè simplement no hi ha hagut mai 14 equips ni tampoc quadrava amb l’absència del 13.

Us imagineu un Ferrari amb el número 10? Arturo Merzario, al 1973, va ser l’últim en dur el dorsal per al Cavallino.

Per tant, la graella de 2020 seria així:

-1 i 2 Mercedes
-3 i 4 Red Bull

-5 i 6 Sauber
-7 i 8 Williams
-9 i 10 Ferrari
-11 i 12 Renault
-14 i 15 Racing Point
-16 i 17 AlphaTauri
-18 i 19 McLaren
-20 i 21 Haas
Com veieu és un exercici de fantasia que no té més idea que fer pensar en dorsals i números, i que esperem que avui, en el 52è aniversari de la mort de Jim Clark i sota el confinament, us faci somriure un pèl i imaginar-vos números diferents.