La Pregunta: GP d’Àustria

GP d’Àustria: Quines són les millors i pitjors curses de F1 que recordeu?

Just Serrainat: ​La veritat és que per trobar curses interessants i emocionants a la Fórmula 1, ens n’hem d’anar uns anys enrere, ja que personalment, aquests últims anys costa trobar una cursa interessant.
Una de les curses més interessants de l’era moderna del campionat podria ser el Gran Premi del Canadà del 2011, que va tenir tots els ingredients que donen emoció a una cursa, amb la  pluja, molts avançaments, diversos cotxes de seguretat, els equips fent canvis d’estratègia i una última volta d’infart, amb un error final de Sebastian Vettel a l’última volta, que va donar la victòria a Jenson Button.
Si ja anem als temps de Senna, Prost, Mansell i companyia, trobo que és molt més fàcil trobar curses fantàstiques, de les que et fan estar clavat a la cadira, amb monoplaces on el pilot tenia una importància major i on les lluites eren èpiques.
Si hem de parlar de les pitjors curses, suposo que la primera que a la majoria ens ve al cap, és el Gran Premi d’Estats Units del 2005 amb només sis monoplaces a la graella de sortida, per la polèmica dels pneumàtics i que va ser una veritable estafa pel campionat i sobretot els espectadors.
També podríem fer una llista força llarga de grans premis d’aquests últims anys, sense cap mena d’emoció i soporífers, on hem d’anar a buscar moments molt puntuals per trobar una cursa amb un mínim d’interès.
En definitiva, si comencem a buscar les curses més emocionants, veiem que hem d’anar molt enrere en el temps i això no diu molt del moment actual de la categoria i com ja hem comentat en articles anteriors, l’organització ha de buscar nous camins per tornar a convertir el campionat en un espectacle que faci vibrar a l’espectador, ja que el ventall d’opcions és cada vegada més gran i l’aficionat anirà marxant cap a altres categories que el facin gaudir més.

Núria Casas-Salat: ​Fa relativament poc temps que miro curses de Fórmula 1 (des del 2000), i per a mi les millors curses son aquestes (segur que me’n deixo alguna):
-Monza 2008, primera victòria de Vettel amb un Toro Rosso, una cursa en mullat, amb pluja, avançaments i incertesa fins al final.
-Japó 2005, recital d’avançaments de Räikkönen, que sortia de la 17a posició i acaba 1r.
-Espanya 2016, no és que fos una gran cursa, però aquell dia jo era al circuit i tothom va gaudir al veure els 2 Mercedes fora a la corba 4 de la primera volta. Aquell dia vam tenir cursa!
– Brasil 2007, 2 es barallen i guanya el tercer. Únic campionat mundial de Kimi.
-Abu Dhabi 2010, guanya el primer mundial Vettel que anava 3r en el mundial, mala estratègia de Alonso.
-Brasil 2012, ultima cursa del mundial on es decideix el guanyador i en mullat. Virolles, tocs remuntades i emoció fins al final.
Les pitjors:
Totes les d’aquest any, excepte la del Canadà. Son curses on no hi ha cap mena d’emoció, i els pocs pilots que s’atreveixen a fer alguna acció un pèl agosarada, el sancionen.
Sincerament, la FIA està matant l’esperit competitiu i les curses ja no tenen ni emoció.

Joan Enric Fugueras: Sería molt fàcil dir que la pitjor cursa de F1 que mai he vist es la de diumenge passat al Paul Ricard…peró es que segurament es així.
Sens dubte que curses que ens deixen un mal record n’hi ha moltes, el GP de San Marino del 1994 s’emportaria el número 1, degut als esdeveniments que hi van haver i on vam perdre dos grans pilots, o EUA 2005, amb aquell problema amb els pneumàtics que va convertir el Gran Premi nord americà en un mini GP; però si parlem en un context esportiu, amb tots els participants a la graella i en condicions de cursa, l’afer lamentable de diumenge passat surt a la pole.
Hi han hagut curses més o menys reeixides, com el GP de Monaco que va guanyar Panis amb el seu Ligier, on la pluja va provocar que només tres pilots acabessin la cursa, però fins i tot aquella va tenir més gràcia que el GP francés d’enguany…o Monza 1968, amb quatre pilots arribant junts sobre la línia d’arribada.
La millor cursa vista per un servidor potser va ser, per motius personals, la primera que vaig veure en directe, Montmeló 1991 on vaig tenir la sort de ser a final de recta, on vaig poder assistir en directe al famós avançament de Mansell a Senna.
Curses que ens deixen bon record n’hi ha un grapat, i solen ser les lluites entre pilots el motiu pel qual romanen a la memòria, i si ha una lluita que tothom recorda (malgrat jo no la vaig veure, en una época òn a espanya la TV no feia massa cas a la F1, tot i que jo tenía ja 8 anys d’edat) va ser el GP de França 1979, a Dijon-Prenois, on la lluita per la segona posició entre Gilles Villeneuve i René Arnoux, lluitant per en una baralla que avui dia hagués generat una pila de “five seconds penalty” a la fi de la cursa.
Sigui com sigui, espero tornar aviat a sumar curses de F1 que em deixen un bon record, i no el contrari; doncs avui dia, quan tanques el televisor després de veure la cursa, en uns segons ja estàs “a otra cosa”, i de la cursa que acabes de veure ja ni hi penses.
Per lamentar i per reflexionar, de debò.

Alex March: És una pregunta d’aquelles que agrada contestar. Desafortunadament, n’hi ha hagut poques de bones i forces de dolentes. Em centraré en curses disputades a partir del 1999, ja que són les que millor puc analitzar.
Comencem per les més bones. Per mi les millors curses són el Gran Premi d’Europa del 1999, el Gran Premi d’Alemanya del 2000 i el Gran Premi del Brasil del 2008.
El Gran Premi d’Europa del 1999 es va disputar a l’enyorat circuit de Nürburgring. D’acord que no tenia res a veure amb el Nordschleife, però a l’infern verd normalment sempre hi passaven coses gràcies al microclima del muntanyós entorn.
Ens acostàvem a final de temporada amb Häkkinen, Irvine, Frentzen i Coulthard amb opcions a títol. Ara bé, aquella cursa en va descartar un parell ja que va passar absolutament de tot. Recordo una espectacular bolcada de Pedro Diniz a la sortida, l’avaria de Frentzen quan liderava amb el Jordan, la pluja, Häkkinen equivocant-se de pneumàtics, la sortida de pista de Coulthard, l’etern “pit stop” d’Irvine, la punxada d’un jove Ralf Schumacher, les llàgrimes de Fisichella o Badoer al abandonar i finalment l’alegria de Jackie Stewart des del mur al guanyar el seu equip el seu primer i únic Gran Premi.
Va ser tant bona la cursa que va haver un total de cinc líders diferents; Frentzen, Coulthard, Fisichella, Ralf Schumacher i el guanyador Herbert.
Una altre Gran Premi molt bo va ser el Gran Premi d’Alemanya del 2000 celebrat al circuit de Hockenheim. L’antic Hockenheim era un circuit sensacional; de la vella escola que malauradament només el vam poder gaudir fins a l’inici del segle XXI.
Allí Rubens Barrichello va aconseguir la seva primera victòria amb una cursa magistral. El brasiler va remuntar des de la divuitena posició fins a la primera amb unes últimes voltes memorables sota la pluja, ja que anava calçat amb slicks. Sempre recordaré l’emoció de Rubinho al podi escoltant els acords de l’himne del Brasil.
Evidentment mereix estar entre les millors curses el Gran Premi del Brasil del 2008. Allí ja sabem tots que va passar. Segur que el pare de Massa encara bé que se’n recorda.
Pel que fa a les curses dolentes, ara mateix recordo com a curses somníferes el Gran Premi d’Europa 2008, el de Rússia 2014 i el de Mònaco 2018.
Al 2008 es va disputar la primera edició d’un Gran Premi pel port de València. La cursa havia adquirit un gran ressò mediàtic a causa de la massiva promoció des dels mitjans estatals. A més a més, el fet de que el circuit fos urbà i que s’hagués venut que es veurien avançaments, feia que s’haguessin generat unes expectatives massa altes. A la hora de la veritat, la cursa va ser un autèntic bunyol. Alonso va quedar eliminat a la primera volta i només vam veure un avançament en tota la cursa.
Un altre Gran Premi d’amarg record és el de Sotxi del 2014. Va ser la primera cursa al traçat rus i la primera sense Jules Bianchi. L’ambient durant tot el cap de setmana va ser trist i la cursa també va ser molt dolenta malgrat la remuntada de Nico Rosberg després de passar-se de frenada al primer revolt.
A part dels de Rosberg, pràcticament no va haver avançaments entre la resta de competidors i vam veure una cursa de caire processional.
Finalment, el Gran Premi de Mònaco del 2018 també va ser bastant dolent. No vam tenir cap “Safety Car” ni tampoc vam tenir cap canvi de posició entre els sis primers respecte a la graella de sortida. Això sí, ens va quedar el consol que almenys no va guanyar un Mercedes; no com ara.

Què en penseu vosaltres de la pregunta? Deixeu-nos un comentari o participeu al nostre Facebook.

Les dades imprescindibles per aquest cap de setmana

Quins pneumàtics fa servir cadascú?

Horaris del GP d’Àustria

Divendres

Lliures 1: 11.00 (Movistar)

Lliures 2: 15:00 (Movistar)
Qualificació F2: 16.55 (Movistar)
Qualificació F3: 17.45 (Movistar)

Dissabte
Cursa 1 F3: 10.25 (Movistar)

Lliures 3: 12.00 (Movistar)

Qualificació: 15.00 (Movistar)
Cursa 1 F2: 16.45 (Movistar)

Diumenge
Cursa 2 F3: 09.45 (Movistar)
Cursa 2 F2: 11.00 (Movistar)

Cursa: 15.10 (Movistar)

Breus d’última hora:

-Després d’un període de absència, s’ha confirmat que Paddy Lowe ha deixat l’equip Williams.

-McLaren i Renault van arribar a un acord a França per compartir Sergey Sirotkin com a tercer pilot. Els anglesos també van confirmar que Fernando Alonso no formava part de cap possible futur test.

-A la F2, el mexicà Patricio O’Ward, pilot de Red Bull, farà el seu debut al lloc del sancionat Mahaveer Raghunathan.

No us oblideu de fer la Superporra!! 
Teniu temps fins a les 3 de la matinada de divendres a dissabte!