Crònica GP d’Estats Units: El retorn del rei

L’últim rei de Ferrari torna a vèncer.  Kimi Räikkönen ha celebrat aquesta setmana el seu 39è aniversari, i a més ahir feia 11 anys des d’aquell gran premi del Brasil on va aconseguir el seu únic títol i fins avui, l’últim de Ferrari de pilots.
El finlandès va regalar-se una cursa sense errors on va posar-se primer a la sortida, va aguantar els atacs de Lewis Hamilton i finalment va gestionar de forma experta els seus pneumàtics per tornar a la victòria.
En els cinc anys que han passat des del seu últim triomf, Räikkönen ha estat decebedor, erràtic, inspirat i també perjudicat per les estratègies de Ferrari; la seva victòria és un bàlsam per a una Scuderia que pateix. Ahir, mentre Kimi bevia cava, Sebastian Vettel tornava a patir una virolla a la primera volta i finalment tot just evitava la celebració de Hamilton. A Maranello són conscients de que el mundial de pilots és gairebé una quimera i que el de constructors també està molt difícil.

Räikkönen guanya la primera corba a Hamilton. (Mercedes AMG F1)

Mercedes arrisca i perd. Lewis Hamilton tenia la pole i al seu costat sortia Kimi Räikkönen degut a la penalització de 3 llocs a Sebastian Vettel per anar massa de pressa amb bandera vermella als lliures. Com hem dit, Räikkönen va avançar a Hamilton però l’anglès semblava content d’anar al darrere, conscient de que tenia uns pneumàtics més durs, supertous contra els ultratous del Ferrari.
Quan Daniel Ricciardo va aturar-se amb una avaria i va provocar un cotxe de seguretat virtual, Mercedes va fer entrar a Hamilton a la volta 11, tot i ser massa aviat per als seus pneumàtics que encara tenien vida i posant-se de cara a una estratègia amb dues aturades.
Inicialment això semblava una bona jugada, doncs Hamilton va perdre menys temps i en el moment d’aturar-se Räikkönen 10 voltes després ja era just darrere seu pressionant-lo. Quan Räikkönen va tornar a la pista, Hamilton era 17 segons davant seu i teòricament, en fer la seva segona aturada, hauria sortir uns 3 segons darrere el finès amb rodes més noves. Però entre les voltes 32 i 36 Hamilton va perdre 8 segons amb Räikkönen degut a uns pneumàtics molt gastats i quan va aturar-se a la 37 va sortir quart. Bottas va deixar-lo passar però Hamilton ja no va poder avançar ningú més…i no va conquistar el seu cinquè títol.
Donat que ningú més dels de davant va fer dues aturades, cal dubtar si era l’estratègia correcta.

Bons i dolents. La primera volta va tenir força incidents. Per una banda, a les esses Fernando Alonso va tocar-se primer amb Sergey Sirotkin i posteriorment va ser embestit per Lance Stroll, abandonant l’espanyol i sent sancionat amb un drive-through el canadenc; al final de la recta Romain Grosjean va tocar a Charles Leclerc, abandonant finalment els dos i rebent el francès tres llocs de sanció per a la graella de Mèxic, i per acabar Vettel va fer una virolla mentre volia avançar Daniel Ricciardo.
Tots aquests incidents van beneficiar a Max Verstappen, que es va trobar novè sortint des de la divuitena posició. El neerlandès va avançar ràpidament els Force India i els Renault i va pujar al quart lloc amb l’abandonament de Ricciardo. A l’aturada va canviar tous per supertous, superant Bottas pel tercer lloc i també a Hamilton quan aquest es va aturar per segona vegada. Verstappen intentava acostar-se a Räikkönen per lluitar-li la victòria i al mateix temps protegir-se de Hamilton amb el DRS, però va quedar-se sense rodes i finalment va haver de defensar-se del Mercedes, que no va poder amb el Red Bull.
Räikkönen guanyava davant Verstappen i Hamilton. Vettel era finalment quart davant d’un Bottas molt anònim, amb Nico Hülkenberg i Carlos Sainz sumant per a Renault.

Räikkönen ha batut el rècord de Schumacher de més temps entre la primera i la última victòria: 15 anys, 6 mesos i 28 dies des de Malàisia 2003. (Scuderia Ferrari)

Desqualificacions nocturnes. Originalment vuitè i novè havien estat Esteban Ocon i Kevin Magnussen, però els dos van ser exclosos dels resultats. El de Force India va ser-ho per “haver excedir el flux de 100 kg/hora de benzina durant la primera volta”, i el de Haas per “haver utilitzat més de 105 kg de benzina durant la cursa”. Magnussen en particular va comentar que tant sols s’havien passat per 100 grams, però les normes són les normes.
Així doncs, finalment vuitè va ser Sergio Pérez, novè va ser Brendon Hartley en una bona actuació sortint des de l’última posició i l’últim punt se’l va emportar Marcus Ericsson.

La cursa per a mi ha estat entretinguda, i fa pensar: potser el fet de que el divendres fos sobre mullat i per tant inútil en quant a dades sobre els pneumàtics va propiciar la varietat estratègica i el major desgast del que esperaven a Mercedes? Durant la cursa el propi Verstappen va comentar que el “tou no sembla anar molt bé” en contra del que s’esperava, i va semblar anar millor amb els supertous que amb els tous.
Si els equips saben menys dades dels pneumàtics hi haurà més incògnites a la cursa però llavors, s’haurien d’eliminar les sessions de lliures? La gent als circuits paga per veure Fórmula 1 en pista i en certa manera en un cap de setmana de 3 dies només hi ha 7 hores de Fórmula 1 com per reduir-ho més.
Però certament, si als millors equips els dónes 4 hores per entendre els pneumàtics probablement ho acabin fent i dominant des del capdavant. Per a reflexionar-hi…

-Force India/Haas. Les desqualificacions surten cares a aquestes alçades.

-Sebastian Vettel. Error als lliures, error en cursa…
-Valtteri Bottas. Sense problemes aparents, molt lluny dels seus rivals.

-Mercedes. Potser l’estratègia no va ser la més òptima.

-Brendon Hartley. Potser no seguirà però dos puntets més.
-Lewis Hamilton. Ha pagat car perdre el primer lloc a la sortida.

-Kimi Räikkönen. Victòria merescuda.

-Max Verstappen. Sortir antepenúltim i quedar a 2 segons de guanyar… 

-Renault. Doble puntuació que pot assegurar-los el 4t lloc.