Entrevistem a… Raimon Duran (1)

(Twitter Raimon Duran)

Gràcies a les gestions d’en Joanen, hem tingut l’oportunitat de preguntar-li quatre coses a en Raimon Duran, que porta més de 30 anys lligat al món del motor com a mànager i consultor per a pilots i equips, i com a tal és una veu autoritzada per parlar de l’esport. Agraïm profundament la teva col·laboració, Raimon!

Hem dividit l’entrevista en dues parts. Avui parlem de pilots; dilluns, penjarem la segona part…

Fórmula 1 en Català: Està d’acord amb Lewis Hamilton quan diu que ell serà l’últim pilot de “classe obrera” que arribi a la F1?
Raimon Duran: Bé, ell pot creure-ho així, però es difícil de dir-ho. Entre altres coses perquè darrera d’ell n’hi han arribat ja varis que també es podrien considerar “fills de classe obrera”, com l’Esteban Ocon, en Pierre Gasly, en Charles Leclerc o el mateix Jules Bianchi (curiosament tots francesos o mig francesos!). No deixa de ser una mica el “discurs” que en Hamilton ven per arrodonir la seva imatge amb un toc d’humilitat. Cosa que per altra banda es legítim que faci i personalment no em sembla malament. Es llest i/o està ben aconsellat en aquest aspecte.
F1Cat: Creu que la canalla d’avui dia té més fàcil o més difícil arribar a guanyar-se la vida sent pilot?
RD: Penso que cada època es diferent. Ara hi ha més oportunitats que fa uns anys però també hi ha més nois (i ara també noies) que volen provar d’arribar a ser professionals de les curses de cotxes. Hi ha doncs més competència. A part hi ha el tema de què es “guanyar-se la vida”. Si essent pilot pots guanyar 30.000 o 50.000 euros nets a l’any, ja es molt més que el que es pot guanyar fent altres feines! No son les xifres que cobren els grans de F1 però es guanyar-se la vida, no? I un “formigueta” que treballi seriosament, amb això pot posar els fonaments d’un negoci que li doni per viure un cop ja no pugui córrer: cursos de pilotatge, muntar un equip, treballar per un equip gran… Molts pilots bons i seriosos que no han triomfat en el sentit de guanyar molts títols, tenen bones feines gràcies al seu pas per les curses.
F1Cat: Amb quin pilot o equip hi ha treballat més a gust?
RD: He treballat directament amb uns 30 pilots i n’hi ha uns 6 amb els que hi he treballat molt de gust. Alguns en part perquè eren els primers i n’apreníem molt de tot. Penso amb en Fermí Vèlez i en Jordi Gené. Després, amb en Pedro de la Rosa perquè vam fer una gran feina i vam arribar molt amunt. Amb tots ells, la tasca va ser molt creativa, doncs vam haver que obrir el camí: amb els mitjans de comunicació, amb els patrocinadors, pensant cada pas, escollint el camí (categoria), etc… Després, amb quasi tot après (dic quasi perquè sempre es segueix aprenent!), també tinc molt bon record de tres pilots: l’Hiroki Yoshimoto (japonès), en Daniel Campos-Hull (català) i en Nigel Melker (holandès). Amb el primer encara hi treballo de tant en tant (coses puntuals) i amb els altres dos malauradament no hi ha “calés” per fer res. Però segueixo en contacte amb tots dos (amb en Nigel encara intentem fer alguna cosa) i si sortís l’oportunitat de fer qualsevol cosa amb ells, no m’ho pensaria ni 1 segon! Per cert, en Daniel Campos-Hull es un exemple clar de pilot fi i seriós a qui les coses no li van anar be als campionats però que gràcies a les curses avui es pilot de proves de les més grans marques.
Que hagi mencionat aquests tres no vol dir que no tingui bon record de casi tots amb els qui he treballat o col·laborat. Però de vegades, la relació ha estat molt bona però curta per causes externes o no hem pogut arribar a concretar res per falta de “calés”. Entre els primers haig de mencionar en Daniel Juncadella i en Marcel Costa, i en l’altre cas, l’Albert Costa o en Nil Montserrat. Per descomptat estic molt content de veure que en Dani i l’Albert s’hagin obert camí com a pilots professionals. I en Nil com a professional de les curses (té un equip molt “maco” i s’està establint com un gran instructor de pilots des del kàrting).
En quant als equips, tot i haver estat “integrat” dins de molts equips (en nombroses categories internacionals) via els pilots amb els que he treballat, la majoria han estat “proveïdors de serveis”, amb el que sempre he hagut que “vigilar” de no sentir-m’hi massa a gust doncs llavors hagués estat molt fàcil que hagués “baixat la guàrdia” i no hagués fet bé la meva feina de “protecció” del pilot. Penseu que els equips son precisament “empreses de serveis” i tot i que la seva vocació en la gran majoria dels casos es fer una bona feina pels pilots, sovint les circumstàncies fan que els interessos del propi equip no vagin en la direcció de les necessitats i interessos dels pilots, que quasi sempre son els “clients” (si exceptuem els pocs seients 100% professionals que hi ha).
Sovint, la bona relació i treballar-hi de gust va en relació molt estreta amb la relació personal amb els responsables del equips. Si pots dir les coses amb franquesa i tens confiança amb les persones per haver-hi treballat moltes altres vegades, la cosa es més fàcil de portar. Vaja que saps de quin peu calcen i pots anar un pas per endavant! Jo em porto bé amb la pràctica totalitat de responsables de la majoria d’equips de F2, GP3, F3 i altres categories. Tot i així si em diguessis un equip per fer-hi “negocis” et diria Prema Powerteam, Arden Motorsports, Virtuosi Racing (actualment corrent com Russian Time) Motopark, Jenzer Motorsport, MP Motorsport… ull, de vegades també depèn de la categoria doncs la majoria d’aquests equips corren a varies categories i acostumen a tenir personal/direcció diferenciats, cosa que pot canviar el tracte/relació.
Pel que fa als equips grans, els de F1, amb ells la meva relació ha estat diferent doncs (excepte alguns que ja no existeixen) tots han estat clients meus i no proveïdors. Amb McLaren hi he tingut una relació de molts anys i molts projectes diferents i sempre ha estat un client fantàstic. Una mica “rata” però bo!! 😀  Ara però, ha canviat molt i ja no hi treballo.
Dels altres que he tingut com a clients, els de Ferrari eren molt complicats. En canvi, les poques coses que he fet amb Force India, Red Bull i Sauber, els tractes sempre han estat fàcils.
F1Cat: Com va ser treballar amb Pedro de la Rosa?
RD: Va ser una experiència molt intensa i molt enriquidora. En Pedro es un dels pilots que he vist que tenia les idees més clares sobre això de les curses. Sense embuts i molt centrat. I no parlo només dels pilots amb els que he treballat, si no en general. Pensa que entre pilots, amics, companys d’equip i rivals, n’he conegut bé/tractat profundament més de 100 o 120, grans noms inclosos.
Amb en Pedro (com ja m’havia passat amb en Fermí Vèlez i en Jordi Gené abans) vam haver d’obrir camí doncs el que vam fer no ho havia fet ningú abans en el nostre entorn. A part, la meva tasca era “global” doncs jo m’encarregava de la planificació, de “treballar-me” als mitjans de comunicació i fer notes de premsa (i altres coses relacionades amb TV), de cercar patrocinadors, preparar presentacions, ajudar-lo en la seva relació amb els equips japonesos, donant-li suport personal a les curses al Japó, negociar amb els de F1, etc…  Treballàvem “en equip”, amb les tasques bastant compartimentades i creant sinergies constantment. Per això vam assolir arribar a F1 i ell s’hi va poder consolidar. El seu palmarès a F1 no es espectacular però s’ha passat 15 anys conduint F1s dels millors equips i cobrant per fer-ho! I ara es guanya la vida amb coses directament relacionades o derivades de la F1.

De la Rosa provant el fallit MP4-18 a Jerez (McLaren)

F1Cat: Qui ha sigut el pilot que més maldecaps li ha donat dels que ha representat?
RD: No t’ho diré però n’hi ha hagut alguns … 😉  Pilots tossuts, pilots “mantes”… i sobretot pilots amb pares que es pensaven que ho sabien tot del món de les curses quan en sa punyetera vida havien trepitjat un pàdoc o si ho havien fet havia estat com a turistes. No em fa res dir que uns quants pilots que haurien pogut arribar ben amunt i professionalitzar-se, es van quedar a mig camí (i en part frustrats) per culpa dels seus respectius pares. Et parlo de pilots que els seus companys d’equip de llavors, no tant bons com ells o com a màxim iguals de bons, avui son 100% professionals o han estat a F1!
F1Cat: Amb l’experiència adquirida amb els anys, quins pilots veu amb més projecció actualment?
RD: Si parlem de F1 o d’aspirants a F1, actualment hi ha una generació/”tongada” molt bèstia en quan a qualitat. Els Verstappen, Ocon, Leclerc, Gasly… son tots molt bons. Fins i tot en Magnussen, per molta mala premsa que tingui. I al darrera arriben els Giovinazzi, Norris, Russell, Albon i algun altre. Tinc algun dubte amb en Russell però ja es veurà. De vegades a aquests nanos les coses no sempre els hi van de cara i la trajectòria se’ls complica. Per exemple, qui hauria dit fa 3 anys que en Vandoorne pot ser que tingui un peu fora de la F1? (esperem que encara no). Penso que en Norris es molt bo, una mica tipus Hamilton. I m’agradaria molt que l’Albon arribés. El nano va tenir uns inicis fàcils (familiarment) però el que ha tingut que passar i lluitar en els darrers 6-7 anys, no li desitjo a ningú. Si un dia arriba a F1, es sabran coses que deixaran a molts amb la boca oberta.
Fora del “canal F1” també hi ha grans pilots. En resistència hi ha un tal Thomas Laurent que es un crac. Només té 20 anys i ja en porta 2 o 3 destacant. Es un nano que va destacar molt en kàrting i en comptes de fer el salt als fórmules, va saltar –molt intel·ligentment- directament als Sport/LMP. I en poc temps s’ha guanyat un volant professional. Aquest es un camí que jo animo a fer a molts pilots però sense gaire èxit ara per ara: la fal·lera de la F1 té el “tarro” menjat a molts i no veuen que les possibilitats d’arribar-hi son mínimes. Quan se n’adonen, quasi tots acaben saltant als Sport/LMP o GT però ja han perdut uns anys preciosos i –el pitjor- gastat molts diners!
Ah, i als Estats Units, en Josef Newgarden ja s’està consolidant com un nom amb molt futur, juntament amb l’Alexander Rossi. I darrera d’ells pugen en Colton Herta i en Patricio O’Ward. En Herta va estar corrent a Europa i ja va destacar. Però be, encara son molt joves.