Kvyat i “l’èxit” del Red Bull Junior Team

La setmana passada, durant el divendres del GP de Mèxic, Red Bull va fer pública la seva última “víctima”: Daniil Kvyat deixava de formar part de la marca austríaca de begudes energètiques.
Es més, la situació s’ha tornat tant rocambolesca que Red Bull ha anat a buscar un dels seus antics alumnes, Brendon Hartley, per ocupar el lloc del rus junt amb Pierre Gasly. Hartley ja tenia aparaulat còrrer a la IndyCar a l’equip Ganassi, el qual ha cobrat una certa quantitat per vendre-li un pilot a Red Bull que ni tant sols va arribar a seure al seu cotxe!

Gasly i Hartley: arribant a la F1 per camins diferents (Red Bull Media)

Com ha arribat Red Bull a aquesta situació? Des que es va crear el Red Bull Junior Team el 1999, primer com a equip de Fórmula 3000 del propi Helmut Marko i ja el 2001 com a programa de joves pilots a través de diverses categories, sense oblidar-nos del Red Bull Driver Search fet específicament als Estats Units, 76 pilots han passat pel Junior Team.
D’aquests 76, 17 han arribat a la Fórmula 1, 3 són membres actuals de l’equip, 39 han continuat amb la seva carrera esportiva fora de Red Bull i 17 van retirar-se poc després de ser expulsats de l’equip, sovint al voltant dels 20-22 anys, alguns d’ells sent poc més que una nota al peu de pàgina i dedicant-se a feines completament normals.

És evident que la Fórmula 1 és un objectiu complicat, i a primera vista, 17 pilots de 76 semblen un nombre força interessant però tenim algunes excepcions a fer. Per començar, 4 d’aquests 17 van arribar a la Fórmula 1 sense Red Bull: Robert Doornbos va debutar amb Minardi i després va pilotar per a Red Bull però sense ser mai pilot del Junior Team al 100%; Karun Chandhok i Narain Karthikeyan van durar tant sols un any a l’equip i van debutar posteriorment a la Fórmula 1 amb altres equips, i el propi Hartley va ser el que va aproximar-se en primera instància a Marko per fer-li saber la seva disponibilitat un cop va veure que Porsche marxava del WEC.

Així doncs, ja som a 13 pilots. Aquests 13 sí que van debutar a la Fórmula 1 gràcies a Red Bull, però quants d’ells han tingut èxit? Si definim èxit com pujar al podi, només ho han aconseguit Sebastian Vettel, Daniel Ricciardo, Daniil Kvyat i Max Verstappen, és a dir, 4 de 13.
I d’aquests 4, Verstappen no es pot dir que sigui “format” per Red Bull, i Vettel molt fàcilment podria haver seguit amb BMW. En el cas de l’holandès, l’oferta d’un debut ràpid a la Fórmula 1 va ser el que va fer que els Verstappen triessin Red Bull en comptes de Mercedes, i en el cas del tetracampió alemany, BMW va creure més en ell inicialment, donant-li el seu debut en un test amb un Williams-BMW i després anomenant-lo tercer pilot de BMW Sauber, corrent fins i tot el GP d’Estats Units de 2007. No va fer fins que Scott Speed va ser despatxat de Toro Rosso que a Vettel li van oferir un contracte de dos anys amb l’equip italià. BMW només podia mantenir-lo com a tercer pilot però segons sembla només les llàgrimes d’un Vettel amb 20 anys van convèncer Mario Theissen de deixar-lo anar. Qui sap com haurien anat les coses amb Vettel sent company de Robert Kubica a BMW Sauber…

Crec que la raó l’hem de buscar al canvi de filosofia del Junior Team. Entre 2001 i 2009, l’equip comptava gairebé sempre amb una desena de pilots, arribant a un màxim de 21 pilots l’any 2006. Clarament 21 pilots eren una xifra excessiva, però sovint 5 o 6 pilots eren mantinguts tres o quatre anys per veure la seva evolució.
Des del 2010, el Junior Team ha comptat amb entre 3 i 7 pilots cada any per a un total de 20 pilots. D’aquests 20, 12 han sigut despatxats en el primer o segon any, alguns tant prometedors com Callum Ilott (tot just fitxat per a la Ferrari Driver’s Academy), Alexander Albon o Sergio Sette Câmara, els dos actualment a la Fórmula 2.

En definitiva, pocs pilots i poca paciència fan que un es quedi sense possibilitats. Sense menystenir l’aportació que Red Bull fa a les carreres d’aquests pilots, val la pena mencionar que homes com Robert Wickens, Mikhail Aleshin, Antonio Félix da Costa, Dani Juncadella o Antonio García van formar part del Junior Team i van ser “escopits” pel sistema, demostrant més tard que podien tenir èxit. Això sense mencionar les omissions, com trencar amb Sauber perquè l’equip suís preferia a Kimi Räikkönen que a Enrique Bernoldi (i Marko va seguir amb Bernoldi) o obviar pilots com AJ Allmendinger o Ryan Hunter-Reay a l’esquema americà.
Comparat amb el que fa Mercedes, d’escollir molt pocs pilots però donar-los moltes oportunitats de pilotar i provar (només cal veure Ocon i Wehrlein, i George Russell), quin sistema funciona millor? No oblidem que Mercedes, junt amb McLaren, va tenir un paper important en el desenvolupament de Lewis Hamilton, també…