
![]() |
Feu clic al gràfic per veure’l més gran. |
![]() |
Dalmas amb el 41: el 1989 hi havia 39 cotxes de F1 (no hi havia 13 ni 14). Noteu també el patrocini de Camel, que aquell any donava suport a Lotus, Benetton, Larrousse i Tyrrell. |
Falta d’un motor barat
Com hem dit abans, els anys que més equips hi va haver al mundial van coincidir amb els anys que Ford i/o Cosworth tenien sempre un motor relativament assequible a disposició d’equips menys punyents. No només això, durant alguns anys enginyers com Brian Hart o John Judd dissenyaven un motor i el venien sense suport de cap marca. Malgrat que es feien servir uns 30 o 40 motors per temporada, el cost de dissenyar un V8 per a aquests petits proveïdors no era prohibitiu.
Però amb la vinguda del segle XXI i la proliferació de marques, gairebé tothom va deixar d’usar els motors barats. Aquestes marques, Toyota, Peugeot, Jaguar, BMW… van anar marxant del campionat deixant els actuals motoristes. Cosworth va tornar breument al 2010 amb la promesa del límit pressupostari, però quan això es va demostrar ineficaç la marca va anar perdent clients.
Per acabar-ho d’adobar, les normes actuals de motors, tan complexes i cares, han fet que desapareguin aquests petits motoristes.
![]() |
A la graella del GP d’Austràlia 2015 només 15 cotxes van sortir. Seria un número massa baix… |
Fórmules monomarca
Però potser un dels factors més importants i menys anomenats a l’hora de no tenir equips nous són les categories monomarca. Als anys 70, 80 i 90 hi havia varietat de constructors a les categories inferiors, amb marques com Brabham, Lola, Martini, Ralt, Reynard, Mygale… i els equips podien desenvolupar de forma limitada els seus cotxes, cosa que també feia que enginyers, mecànics i equips es comportessin més com un equip de Fórmula 1, creant noves peces, i millorant les seves instal·lacions fins al punt que els semblava més rentable còrrer a la categoria màxima.
Dels equips actuals, tots excepte Haas provenen de categories inferiors. Fins i tot Ferrari va començar sent l’equip oficial d’Alfa Romeo als anys 30. Bruce McLaren i Peter Sauber van començar modificant cotxes de categoria sport. I la resta,Williams, Renault (Toleman), Mercedes (Tyrrell), Red Bull (Stewart), Toro Rosso (Minardi) i Force India (Jordan), tots van pujar des de la Fórmula 2 o la Fórmula 3000.
Però avui en dia gairebé totes les categories les subministra Dallara. Fórmula 2, GP3, Fórmula 3, World Series, Super Fórmula, Fórmula E, IndyCar, Indy Lights… Els competidors de la marca italiana han anat desapareixent per diverses raons, i per acció o omissió les categories passen a ser monomarca. Els equips de Fórmula 2 simplement han de mantenir i reparar els xassís, i a aquests equips ja no els interessa invertir en les seves fàbriques, fent que el salt de F2 a F1, de mantenidors de cotxes a constructors de ple dret sigui econòmicament enorme.
Potser si aquests equips de F2 poguessin comprar cotxes de F1 a altres equips els seria més fàcil fer el salt…
![]() |
Llista d’inscrits de 1989: 40 cotxes, si bé First Racing no va arribar a còrrer. |
En definitiva, tots volem més cotxes a la graella, però ha de ser factible. És cert que Gene Haas ha aparegut al mundial amb un acord amb Ferrari i Dallara, però quants multimilionaris estan disposats a gastar-se els diners així?
La resposta ha de ser fer la Fórmula 1 més accessible. Si ha de ser amb motors barats o amb cotxes privats, que així sigui. Però que la meitat de la graella tingut garantit puntuar no té massa sentit…