Per què no hi ha més cotxes a la graella?

Un dels temes que surt de forma recurrent gairebé cada temporada és el del nombre de cotxes a la graella. Sempre es voldria tenir un parell o tres equips més, i de fet els nous propietaris del campionat, Liberty Media, han afirmat que els agradaria tant tenir un mundial de 25 curses com uns 24-26 cotxes a la graella.

Ara bé, sembla que serà més fàcil que hi hagi més grans premis a l’any que no pas que apareguin més equips al campionat. Abans que res, podem fer un cop d’ull al gràfic següent, on la línia blava indica el nombre de constructors per temporada, la verda el nombre d’equips debutants i la vermella els equips desapareguts. Tinguem en compte que comptem els equips com “fàbriques”: per exemple l’actual Renault, malgrat canviar de nom 4 vegades, el comptem com que va debutar el 1981 (com a Toleman) i continua a la graella avui dia.

Feu clic al gràfic per veure’l més gran.

Al gràfic podem observar que als primers 20 anys del campionat els equips fluctuaven força. Les grans marques com Alfa Romeo, Mercedes, Lancia o Maserati van anar deixant el campionat, mentre hi havia equips britànics fixes i d’altres que anaven i venien.

La situació fa un gran canvi amb la popularització del motor DFV de Ford. A mitjans dels 70 s’arriba al màxim històric de 21 equips participant. Entre 1974 i 1995 no es va baixar mai de 13 equips, anys que coincideixen sempre amb la disponibilitat d’un motor Ford Cosworth de baix cost per als equips petits.

A partir de 1996, aquests motors van deixant d’existir i els números són clars: en els últims 20 anys han debutat 8 equips (i n’han desaparegut 9). Els equips sempre han aparegut i desaparegut, però perquè en 20 anys només han debutat 8 equips quan en els 20 anys anteriors (1975-1995) en van debutar 46? Perquè al 1989 39 cotxes intentaven classificar-se per a la cursa i amb sort quedar entre els 6 primers i ara 20 cotxes lluiten per 10 posicions de punts?

Podem assenyalar tres raons:

Dalmas amb el 41: el 1989 hi havia 39 cotxes de F1 (no hi havia 13 ni 14). Noteu també el patrocini de Camel, que aquell any donava suport a Lotus, Benetton, Larrousse i Tyrrell.

Crisi de patrocinadors

Des que les companyies de tabac van deixar el motor, fins i tot els equips potents com per exemple McLaren han tingut dificultats per trobar patrocinadors. De fet, la marxa de les tabaqueres va coincidir gairebé amb la crisi econòmica mundial, que encara va fer més buscats els sponsors. 

Abans, companyies com Marlboro tenien pressupostos mundials i regionals, arribant a patrocinar dos o tres equips alhora a més de donar suport a diversos pilots, i també recordem com Camel patrocinava a Benetton i Williams al mateix temps. L’any 1999, 7 dels 10 equips tenien una marca de tabac com a patrocinador principal. Avui dia, la meitat de la graella no té un patrocinador més enllà de la pròpia marca que finança l’escuderia (Red Bull, Renault, etc).

Falta d’un motor barat

Com hem dit abans, els anys que més equips hi va haver al mundial van coincidir amb els anys que Ford i/o Cosworth tenien sempre un motor relativament assequible a disposició d’equips menys punyents. No només això, durant alguns anys enginyers com Brian Hart o John Judd dissenyaven un motor i el venien sense suport de cap marca. Malgrat que es feien servir uns 30 o 40 motors per temporada, el cost de dissenyar un V8 per a aquests petits proveïdors no era prohibitiu.
Però amb la vinguda del segle XXI i la proliferació de marques, gairebé tothom va deixar d’usar els motors barats. Aquestes marques, Toyota, Peugeot, Jaguar, BMW… van anar marxant del campionat deixant els actuals motoristes. Cosworth va tornar breument al 2010 amb la promesa del límit pressupostari, però quan això es va demostrar ineficaç la marca va anar perdent clients.
Per acabar-ho d’adobar, les normes actuals de motors, tan complexes i cares, han fet que desapareguin aquests petits motoristes.

A la graella del GP d’Austràlia 2015 només 15 cotxes van sortir. Seria un número massa baix…

Fórmules monomarca

Però potser un dels factors més importants i menys anomenats a l’hora de no tenir equips nous són les categories monomarca. Als anys 70, 80 i 90 hi havia varietat de constructors a les categories inferiors, amb marques com Brabham, Lola, Martini, Ralt, Reynard, Mygale… i els equips podien desenvolupar de forma limitada els seus cotxes, cosa que també feia que enginyers, mecànics i equips es comportessin més com un equip de Fórmula 1, creant noves peces, i millorant les seves instal·lacions fins al punt que els semblava més rentable còrrer a la categoria màxima.
Dels equips actuals, tots excepte Haas provenen de categories inferiors. Fins i tot Ferrari va començar sent l’equip oficial d’Alfa Romeo als anys 30. Bruce McLaren i Peter Sauber van començar modificant cotxes de categoria sport. I la resta,Williams, Renault (Toleman), Mercedes (Tyrrell), Red Bull (Stewart), Toro Rosso (Minardi) i Force India (Jordan), tots van pujar des de la Fórmula 2 o la Fórmula 3000.
Però avui en dia gairebé totes les categories les subministra Dallara. Fórmula 2, GP3, Fórmula 3, World Series, Super Fórmula, Fórmula E, IndyCar, Indy Lights… Els competidors de la marca italiana han anat desapareixent per diverses raons, i per acció o omissió les categories passen a ser monomarca. Els equips de Fórmula 2 simplement han de mantenir i reparar els xassís, i a aquests equips ja no els interessa invertir en les seves fàbriques, fent que el salt de F2 a F1, de mantenidors de cotxes a constructors de ple dret sigui econòmicament enorme.
Potser si aquests equips de F2 poguessin comprar cotxes de F1 a altres equips els seria més fàcil fer el salt…

Llista d’inscrits de 1989: 40 cotxes, si bé First Racing no va arribar a còrrer.

En definitiva, tots volem més cotxes a la graella, però ha de ser factible. És cert que Gene Haas ha aparegut al mundial amb un acord amb Ferrari i Dallara, però quants multimilionaris estan disposats a gastar-se els diners així?
La resposta ha de ser fer la Fórmula 1 més accessible. Si ha de ser amb motors barats o amb cotxes privats, que així sigui. Però que la meitat de la graella tingut garantit puntuar no té massa sentit…