Obituari. John Surtees

Avui en dia, degut a la professionalització i especialització dels esports, és estrany veure persones que passin de les motos als cotxes. Valentino Rossi va provar-ho fa uns deu anys però finalment va decidir quedar-se a MotoGP. 
Fa temps era una mica més habitual. Homes com Mike Hailwood o Johnny Cecotto van triomfar a nivell mundial al motociclisme i van obtenir resultats respectables en les seves participacions a la Fórmula 1.
Però el que va convertir a John Surtees en algú irrepetible va ser que va aconseguir campionats mundials tant en motociclisme com en automobilisme. Ningú, ni abans ni després ha estat a prop de tornar a repetir aquest fet.
Surtees, el dia que es va proclamar campió de F1. (Copyright: Scuderia Ferrari)
Nascut el 1934 a Tatsfield, va heretar la passió per les motos del pare i amb 18 anys ja va sumar els seus primers punts al Mundial de motociclisme. Entre 1952 i 1960 va guanyar 38 curses a les categories de 250, 350 i 500 cc, i va aconseguir 7 títols mundials (3 de 350 i 4 de 500), tots amb MV Agusta.

Aquests números ja són suficients per considerar Surtees una llegenda del que avui coneixem com a MotoGP. Només Agostini, Nieto, Rossi, Hailwood i Ubbiali tenen més títols que el britànic, que el 1959 va participar en la seva primera cursa de cotxes. Com ell solia dir, “vaig participar a la primera cursa que vaig veure de cotxes!”, i a sobre va ser segon per darrere de Jim Clark.

El 1960 va debutar a la Fórmula 1. Fins al 1972, va guanyar 6 curses del mundial i 8 grans premis no puntuables amb equips com Ferrari, Honda i fins i tot amb el seu propi Surtees-Ford. Amb el Cavallino Rampante, l’home conegut com “figlio del vento” o “Big John” va guanyar el títol de 1964. Possiblement podria haver guanyat també el de 1966 però un conflicte a mitja temporada entre ell i el mànager Dragoni va acabar amb Surtees a Cooper i Ferrari sense cap més títol fins a 1975. Aquell mateix any 66 Surtees va afegir el títol de Can-Am amb un Lola. Ja havia acabat tercer a Le Mans el 1964, cosa que demostra que a més era versàtil i ràpid en qualsevol vehicle.

Temps feliços: Enzo Ferrari peixa a Big John. (Copyright: Scuderia Ferrari)

Després de tenir el seu equip fins a finals de 1978, Surtees va tenir concessionaris i algunes propietats. Es va separar de la seva primera dona Patricia el 1979 i va tornar a casar-se el 1987 amb Jane, amb qui va tenir tres fills: Leonora, Edwina i Henry. El benjamí de la casa seguiria els passos del pare però moriria tràgicament el 2009 en una cursa de Fórmula 2 arrel de l’impacte al cap d’una roda.

Surtees va dedicar-se a la fundació que duia el nom del seu fill i també a la Racing Steps Foundation, que ajuda a pilots britànics en categories inferiors. Prop del seu 83è aniversari fa un mes, va ser ingressat a l’hospital i ahir va morir a causa de problemes respiratoris. Amb ell marxa una llegenda que incomprensiblement mai van nomenar Sir al seu país. Ell era el campió més vell vivent; títol que passa ara a Sir Jackie Stewart, amb 77 anys.

Va ser un home ple de talent, a vegades cabut però sobretot gentil. Descansi en pau.

Surtees, rebent l’Ordre de l’Imperi Britànic l’any passat.