Obituari. John Surtees

Avui en dia, degut a la professionalització i especialització dels esports, és estrany veure persones que passin de les motos als cotxes. Valentino Rossi va provar-ho fa uns deu anys però finalment va decidir quedar-se a MotoGP. 
Fa temps era una mica més habitual. Homes com Mike Hailwood o Johnny Cecotto van triomfar a nivell mundial al motociclisme i van obtenir resultats respectables en les seves participacions a la Fórmula 1.
Però el que va convertir a John Surtees en algú irrepetible va ser que va aconseguir campionats mundials tant en motociclisme com en automobilisme. Ningú, ni abans ni després ha estat a prop de tornar a repetir aquest fet.
Surtees, el dia que es va proclamar campió de F1. (Copyright: Scuderia Ferrari)
Nascut el 1934 a Tatsfield, va heretar la passió per les motos del pare i amb 18 anys ja va sumar els seus primers punts al Mundial de motociclisme. Entre 1952 i 1960 va guanyar 38 curses a les categories de 250, 350 i 500 cc, i va aconseguir 7 títols mundials (3 de 350 i 4 de 500), tots amb MV Agusta.

Aquests números ja són suficients per considerar Surtees una llegenda del que avui coneixem com a MotoGP. Només Agostini, Nieto, Rossi, Hailwood i Ubbiali tenen més títols que el britànic, que el 1959 va participar en la seva primera cursa de cotxes. Com ell solia dir, “vaig participar a la primera cursa que vaig veure de cotxes!”, i a sobre va ser segon per darrere de Jim Clark.

El 1960 va debutar a la Fórmula 1. Fins al 1972, va guanyar 6 curses del mundial i 8 grans premis no puntuables amb equips com Ferrari, Honda i fins i tot amb el seu propi Surtees-Ford. Amb el Cavallino Rampante, l’home conegut com “figlio del vento” o “Big John” va guanyar el títol de 1964. Possiblement podria haver guanyat també el de 1966 però un conflicte a mitja temporada entre ell i el mànager Dragoni va acabar amb Surtees a Cooper i Ferrari sense cap més títol fins a 1975. Aquell mateix any 66 Surtees va afegir el títol de Can-Am amb un Lola. Ja havia acabat tercer a Le Mans el 1964, cosa que demostra que a més era versàtil i ràpid en qualsevol vehicle.

Temps feliços: Enzo Ferrari peixa a Big John. (Copyright: Scuderia Ferrari)

Després de tenir el seu equip fins a finals de 1978, Surtees va tenir concessionaris i algunes propietats. Es va separar de la seva primera dona Patricia el 1979 i va tornar a casar-se el 1987 amb Jane, amb qui va tenir tres fills: Leonora, Edwina i Henry. El benjamí de la casa seguiria els passos del pare però moriria tràgicament el 2009 en una cursa de Fórmula 2 arrel de l’impacte al cap d’una roda.

Surtees va dedicar-se a la fundació que duia el nom del seu fill i també a la Racing Steps Foundation, que ajuda a pilots britànics en categories inferiors. Prop del seu 83è aniversari fa un mes, va ser ingressat a l’hospital i ahir va morir a causa de problemes respiratoris. Amb ell marxa una llegenda que incomprensiblement mai van nomenar Sir al seu país. Ell era el campió més vell vivent; títol que passa ara a Sir Jackie Stewart, amb 77 anys.

Va ser un home ple de talent, a vegades cabut però sobretot gentil. Descansi en pau.

Surtees, rebent l’Ordre de l’Imperi Britànic l’any passat.

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *