En aquesta quarta edició de Colors de la Fórmula 1 vull fer una mirada més personal. Abans de Nadal vam veure cotxes que més o menys agraden a tothom, però com sempre, cadascú té els seus gustos i jo també, així que penjaré 10 dels cotxes que més m’han agradat. Segur que hi haurà eleccions amb les que estareu d’acord i d’altres que direu “però aquest paio no hi veu bé o què?”… i com sempre us emplaço a comentar-nos les vostres opinions!
10. McLaren MP4-21-Mercedes (2006)
El McLaren de 2006 va ser notable perquè va ser el primer cotxe de Woking en no guanyar una cursa des de l’últim cotxe Marlboro, l’MP4/11. Però també per innovar amb la pintura. Un cop es van acabar els patrocinis de tabac i West va marxar, McLaren ens va ensenyar el color taronja “provisional” i després van mostrar-nos la pintura cromada amb tocs negres i vermells.
De fet, l’únic problema que hi veig en aquesta decoració és l’excés de vermell de Fly Emirates, i és la raó per la qual he escollit aquest cotxe en comptes dels patrocinats per Vodafone, amb massa vermell pel meu gust. Penso que amb els alerons en negre i només els detalls vermells del morro i els pontons hauria lluït molt millor. Però la resta, molt maco. Clar que després de 10 anys ja cansava i calia canviar!
9. Lola T97/30-Ford (1997)
Segurament us costarà recordar aquests colors perquè només van aparèixer en un gran premi i ni tant sols es van classificar. L’última presència de Lola a la graella va ser un desastre total. El cotxe havia de debutar el 1998 però MasterCard va pressionar perquè ho fessin un any abans i la poca preparació va fer que ni Vincenzo Sospiri ni Ricardo Rosset poguessin classificar el T97/30. Però la pressió de MasterCard va donar això sí uns colors memorables. Normalment 4 colors són masses en un cotxe, però aquí els tons són els adequats, jugant a més amb el disseny de ratlles de la marca, i usant el blanc com a separador. Algun logotip podria estar millor ubicat, però un gran disseny per a un equip efímer.
8. Honda RA107 (2007)
Amb la marxa del tabac el 2006, Honda va decidir donar un tema ecològic als seus cotxes i va néixer l’Earth Car, o cotxe de la terra. Més enllà de la idoneïtat d’un missatge sobre la terra en un moment en que la Fórmula 1 encara no tenia ni sistemes híbrids ni res, i obviant que el cotxe en sí va ser força dolent i superat en alguna ocasió pels Super Aguri, a mi (i a la meva dona en particular) em va agradar. La Terra, per se, és bonica. La resta del cotxe, negre i amb uns números enormes que donaven gust per a aquells que ens agrada saber qui pilota què.
I sobretot, sobretot, molt millor que el de 2008!
7. Benetton B188-Ford (1988)
De nou, 4 colors principals en un cotxe, però que es complementen bé i que expliquen clarament l’imatge de marca de Benetton. L’equip va dur aquests colors entre 1987 i 1990, però la de 1988 va ser la decoració que per a mi tenia més sentit. La de 1987 tenia una franja lila que cantava molt, la de 1990 tenia massa verd…
Però al 1988 el cotxe tenia unes formes curioses però els colors les complementaven i milloraven. Proporcions correctes i potser les úniques coses a corregir haurien set treure la franja vermella de Riello al morro i Gancia a l’aleró davanter en fons negre. La resta, per a mi, adequada i aconseguint el que Benetton volia: destacar.
6. Tyrrell 020-Honda (1991)
Últimament hi han hagut molts cotxes grisos o foscs a la Fórmula 1, però a principis dels 1990 aquest no era el cas. A més, els cotxes grisos es poden fer bé o molt malament, com els avorrits HRT de 2010 o Sauber de 2013.
Tyrrell tradicionalment havia usat el blau i el blanc, però el 1991 va fer un canvi i va optar per uns colors molt intel·ligents. Amb motors Honda i els patrocinadors de Satoru Nakajima, el color principal va ser un gris metal·litzat, amb franges blanques que ressaltaven les línies del cotxe i una línia vermella separant els dos colors. Logotips en blanc sobre el gris i en blau sobre el blanc. És cert que la C vermella de Nippon Shinpan destaca una mica massa, però en general un cotxe molt seriós i ben pensat.
5. Williams FW21-Supertec (1999)
A gairebé ningú li van agradar els Williams vermells quan Winfield va substituir Rothmans com a patrocinador, i dels que els van agradar, molts prefereixen el FW20 de 1998 a la bogeria del FW21 de 1999. Però per a mi es precisament aquesta bogeria que el fa especial. Degradats de blanc a groc, taronja, vermell, blau i negre. La tipografia de Winfield més moderna, el cangur, fins i tot el “Pàjaro Loco” al morro…
Com al Lola que hem vist abans, també hi ha el blanc com a separador. Malgrat que el grandíssim Alex Zanardi no sumés ni un punt amb el FW21, era espectacular veure’l!
Com al Lola que hem vist abans, també hi ha el blanc com a separador. Malgrat que el grandíssim Alex Zanardi no sumés ni un punt amb el FW21, era espectacular veure’l!
4. Renault RE60 (1985)
Una altra elecció que pot portar controvèrsia… Per mi el RE60 representa, en un cotxe de Fórmula 1, els anys 80. Línies paral·leles, Elf, el rombe dels 80 de Renault, els números en una tipografia de rellotge digital, el detall genial del blau o vermell a l’aleró posterior i als números per diferenciar el cotxe…
Era un monoplaça força quadrat i les línies ajudaven a suavitzar aquesta duresa. Un gran disseny, però això sí, molt arrelat a la seva època.
3. Lotus 102D/107-Ford (1992)
Els últims anys de Lotus (la de veritat) van ser complicats. Un cop perduts el subministrament de motors Honda i el patrocini de Camel, l’equip es va veure obligat, com a equip petit que s’havia tornat, a tenir desenes de patrocinadors per subsistir, i entre 1991 i 1994 les decoracions van ser bastant dolentes.
L’excepció és el Lotus 107 de 1992. La marca ja havia volgut tornar als orígens introduint el British Racing Green el 1991, però combinat amb blanc no acabava de quadrar. Per al cotxe del 1992 van decidir eliminar el blanc i combinar el verd amb el groc. En els dos colors hi havia a més unes franges de verd i groc més foscs que recordaven la bandera britànica, però sense fer-ho evident.
A mesura que va avançar la temporada l’equip va aconseguir més patrocinadors i la decoració no quedava tant neta, però crec que és una de les millors adaptacions d’un disseny clàssic a un cotxe modern.
2. Ferrari F2007 (2007)
Des que Marlboro va prendre part per Ferrari i va deixar McLaren començant el 1997, no m’havien agradat els cotxes de Maranello. El vermell ultra viu de la marca de tabac era com un sacrilegi…
Però el 2007, amb aires nous a l’Scuderia (retirada de Schumacher, marxa de Vodafone, i prohibició quasi total del tabac) l’equip va apostar per oblidar-se de negres i blancs i pintar el cotxe totalment vermell. Inicialment el to usat seguia sent cridaner, però a partir del GP de Mònaco el vermell va passar a ser metal·litzat i més fosc, millorant-ne l’aspecte de totes totes.
El 2008 també duien aquest color, però el codi de barres de Marlboro era molt més gran, i per això em quedo amb l’F2007.
1. Williams FW16-Renault (1994)
El FW16 quedarà sempre marcat per ser el cotxe amb que Ayrton Senna va patir el seu fatal accident a Imola. Però això no treu que, al meu parer, fos un monoplaça preciós. A mi particularment m’agradava més el 0 de Damon Hill -ja sabeu que em vaig aficionar a les curses perquè em semblava curiós que algú portés el 0- i Williams no tenia fàcil superar la imatge que havia creat durant tants anys de cotxes grocs, blaus i blancs.
Però Rothmans ho va aconseguir. Van dissenyar un cotxe polit, amb gust i que va anar canviant lleugerament els 4 anys que va durar. Però em quedo amb l’original. Una obra mestra, per a mi.
Què en penseu de les meves eleccions personals, hi esteu d’acord?
