Colors (3): Les 10 millors decoracions de la F1

Seguint amb els articles de Colors de la Fórmula 1, avui toca fer llista, i he seleccionat les que crec que són en general les 10 millors decoracions de la història. No serà l’única llista d’aquestes, perquè també hi haurà els meus favorits personals, les pitjors decoracions, una altra de curioses i encara algunes més.

Abans de començar cal comentar que totes són decoracions amb patrocinadors; ja se sobreentén que el rosso corsa o el British Racing Green són colors clàssics. Per tant, tampoc apareix cap Ferrari avui, per la seva manca tradicional de decoració. Com he dit també, les 10 que apareixen avui són en general cotxes que agraden a tothom; m’he reservat els meus favorits per un altre dia. 

I com sempre, estem oberts a la discussió. Estareu d’acord amb la llista?

10. Yardley BRM (1970-71)

British Racing Motors no va sobreviure massa temporades en l’època del patrocini, i dos dels patrocinadors que va tenir (Yardley i Marlboro) els hi va prendre McLaren, conduint a la desaparició de l’equip el 1977. Aquí destaquem els colors de Yardley. En una època on tot just s’estava descobrint el patrocini i en que la majoria d’equips simplement pintaven el cotxe dels colors que manés el que pagava, BRM va aconseguir un disseny discret i senyorial, amb ocre, daurat i negre formant una Y que es repetia al morro i als costats. Aquest disseny també va passar a McLaren però amb una part pintada del taronja tradicional de l’equip que hi afegia un color més que al meu entendre no quedava tant bé.

9. Brabham BT52-BMW (1983)

Durant els anys 80, la Brabham de Bernie Ecclestone va ser blanc-i-blava amb els patrocinis de Parmalat i Olivetti, marcant clarament la identitat de l’escuderia. Per a mi d’aquests anys el millor és el BT52. La forma de fletxa del cotxe i el campionat de Nelson Piquet van convertir al monoplaça en un clàssic a recordar, però els colors també hi ajudaven, complementant molt bé les línies del cotxe.

Un detall interessant es que es van invertir els colors a mitja temporada. El cotxe va començar l’any principalment blanc amb detalls blaus i va acabar sent blau amb detalls blancs, però una mostra més del bon disseny es que funcionava de les dues maneres.

Un punt a favor també és la uniformitat: tot en blanc i blau excepte detalls molt petits dels logos de Fila, Santal i BMW (amb petita presència dels seus colors tradicionals). Notar també els números pintats als radiadors laterals.

8. Arrows A21-Supertec (2000)

Segur que molts de vosaltres recordareu l’Arrows A21 amb que Pedro de la Rosa va tenir algunes bones actuacions ara fa 16 anys. Per alguna raó el taronja i el negre van bé i quan Arrows va aconseguir el patrocini d’Orange juntament amb el de Repsol i amb el de patrocinadors holandesos de Jos Verstappen van fer molt bona feina. Ja ho havien fet bé amb l’A18 de Damon Hill i Pedro Diniz el 1997, o el cotxe tot negre de 1998, però penso que aquest va ser el millor disseny d’Arrows.
Com sempre, unitat en el disseny, taronja, negre i blanc. Quasi cap més color discordant, cosa que no va passar el 2001 i el 2002 quan els colors de Red Bull van afegir massa varietat.

7. Minardi M189/M190-Ford (1989-90)

Sovint els equips petits pateixen de no tenir un patrocinador principal que marqui uns colors o un disseny, i els cotxes o bé són blancs amb molts logotips o bé acaben sent un poti-poti de molts blocs sense cap ordre.
Des que Minardi havia entrat a la Fórmula 1 el 1985 els seus colors havien estat el negre i el groc, i per al 1989 van afegir-hi el blanc en un atractiu disseny en diagonal. Les tres franges, separades l’una de l’altre pel tercer color, feien més fàcil posar els logotips en un lloc correcte per als seus colors, amb l’excepció de Camel que ocupava un requadre groc a la part blanca. La decoració va triomfar i va continuar l’any 1990, demostrant que no per ser un equip petit s’ha de tenir un cotxe pintat de qualsevol manera.

6. Jaguar R5-Cosworth (2004)

Jaguar va existir durant cinc temporades a la Fórmula 1 amb essencialment el mateix disseny, així que per què l’R5 de 2004? Les lletres negres d’HSBC van desaparèixer dels pontons accentuant el vermell, que anava força bé amb el verd metàl·lic del cotxe i la silueta al capó motor. El patrocini de Becks s’havia reduït i ja no ocupava els deflectors laterals. El guany en color blanc deixava respirar una mica millor els logotips i en general la decoració va ser la més moderna de l’equip.

5. Benetton B198-Playlife (1998)

No podia faltar un Benetton en aquesta llista. A vegades els cotxes d’Enstone van pecar d’excés, amb molts logotips apilotats en blocs de diferents colors, com per exemple al cotxe de 1996. Però al de 1998, curiosament eliminar la presència del verd Benetton va ser quan millor va funcionar la cosa. Color general blau cel Mild Seven que separava el blanc amb el blau més fosc de la pròpia marca de tabac, que seguia lleugerament les formes rodones del cotxe. El vermell d’Akai queda força bé en el deflector horitzontal i a més ajuda als logotips de FedEx i Korean Air.

4. West McLaren Mercedes (1997-2005)

Molts havíem vist tota la vida els McLaren amb els colors de Marlboro, i quan la marca americana va anunciar a finals de 1996 que deixaria els de Woking, hi va haver sorpresa. Ràpidament van anunciar un contracte amb la tabaquera West, que havia patrocinat Zakspeed als anys 80 amb colors també blanc i vermells.
Però quan el 1997 van presentar el seu nou monoplaça, va néixer la identitat actual de McLaren. Casant el concepte de les fletxes de plata de Mercedes amb un color que li agrada a Ron Dennis i col·locant els logotips de West en parts blanques, tot envoltat d’un gris molt fosc amb detalls vermells com el logotip de McLaren als pontons.
Es difícil trobar defectes més enllà de que el disseny va durar molts anys. Els colors es van anar adaptant a les formes del cotxe amb anys millors i pitjors, però Dennis va aconseguir que la gent ja no pensés en Marlboro al pensar en McLaren.

3. Jordan 191-Ford (1991)

Tot un clàssic a les llistes de cotxes macos, el primer Jordan era maco de forma i també de colors. Els tons de verd i blau són adequats, els detalls en verd més clar ajuden al cotxe i les parts blanc-i-vermelles de Fujifilm combinen bé amb el logotip de 7Up. Les formes són a més pures i suaus. Va ser un gran moment per a Jordan que en anys següents es va embolicar més amb els seus dissenys fins que va arribar Benson & Hedges.

2. Renault RE40 (1983)

Un altre cotxe de 1983, bon any per a la vista. Els Renault tradicionalment van tenir dissenys macos amb la seva combinació de blanc, groc i negre, però potser quan ho van fer millor va ser quan ho van fer més senzill. Es un cas on el disseny dissimular les línies un pèl gruixudes del cotxe. Inicialment el disseny vist a Long Beach era una línia recta al llarg del capó motor però al següent gran premi van traçar una diagonal cap avall i el disseny va millorar molt.
Blanc amb el número vermell per a Prost i blau per a Cheever. Groc amb un enorme rombe de Renault al morro i negre amb els patrocinadors. Simple, però genial.

1. Lotus 72D-Ford (1972)

El primer lloc no podia ser per a cap altre cotxe que el John Player Special original. Lotus havia trencat esquemes amb el patrocini de Gold Leaf i ho va tornar a fer el 1972 amb JPS. Va ser el primer cotxe amb un disseny integral a dos colors. Absolutament tots els logotips i dissenys eren de color daurat sobre negre, cosa que s’ha repetit moltes vegades des de llavors amb altres colors i equips i que any rere any es demostra una opció bona per a una decoració amb classe. A més, l’elecció de colors era molt encertada, no seria el mateix vermell i daurat, per exemple.
La popularitat del John Player Special es tal que molta gent l’escull com el seu cotxe preferit de tots els temps i fins i tot el “nou” Lotus va escollir aquests colors tot i ja no tenir cap relació amb la marca de tabac.

Aviat faré una llista amb els meus preferits personals (tot i que algun ja surt en aquesta…). Que us han semblat?