Temporades: 1987

Per a l’any 1987 es van permetre de nou els motors atmosfèrics, i a tal efecte es va crear una copa Colin Chapman de constructors i un campionat Jim Clark de pilots “no-turbo” (que van guanyar Tyrrell i Jonathan Palmer). També es va decidir que el 1989 es prohibirien els motors turbo.
Mentrestant, a davant, el millor turbo seguia sent l’Honda. La marca japonesa va decidir equipar a Lotus a més de Williams, i Ayrton Senna va plantar cara especialment a principi de temporada. Però finalment la batalla pel títol va ser un afer entre els homes de Williams, Nelson Piquet i Nigel Mansell.
Piquet va començar amb mal peu amb un fortíssim accident a Imola, al Tamburello, i de fet, el brasiler reconeixeria més tard que no va acabar d’estar bé físicament tot l’any. Però si més no, anava sumant punts, mentre que Mansell, o guanyava o abandonava.
Al Japó, les minses opcions de Mansell es van esvair en un accident als entrenaments que li va lesionar l’esquena, i Piquet va aconseguir el seu tercer títol sense ni tant sols haver de córrer.
Pel que fa a Alain Prost, va patir amb la menor competitivitat del motor TAG Porsche, però tot i així va aconseguir tres victòries fins arribar a les 28, batent el rècord de victòries de Jackie Stewart.
Gerhard Berger també va acabar l’any de manera prometedora per a Ferrari, amb dues victòries.

El tricampió Piquet enfilant la Parabolica de Monza.

-Pole positions: 4 (Mansell 8, Piquet 4, Berger 3, Senna 1)
-Primera fila: 5 (Mansell 14, Piquet 6, Berger 5, Senna 4, Prost 3)
-Victòries: 5 (Mansell 6, Prost 3, Piquet 3, Senna 2, Berger 2)
-Voltes ràpides: 6 (Piquet 4, Mansell 3, Senna 3, Berger 3, Prost 2, Fabi 1)
-Podis: 11 (Piquet 11, Senna 8, Prost 7, Mansell 7, Johansson 5, Berger 3, Alboreto 3, de Cesaris 1, Fabi 1, Patrese 1, Boutsen 1)
-Voltes liderades: 7 (Mansell 416, Berger 203, Piquet 154, Prost 110, Senna 108, Boutsen 13, Alboreto 5)