Temporades: 1960

Onzena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Jack Brabham (Austràlia)
Campió del món de constructors: Cooper-Climax (Gran Bretanya)
Puntuació: 8-6-4-3-2-1. (6 millors resultats). Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.

El 1960 va significar el final dels cotxes amb motor a davant, i també l’última temporada en que les 500 milles d’Indianapolis van ser puntuables per al mundial. Tot i un inici lent, Jack Brabham va dominar el campionat a bord del Cooper-Climax que ell mateix havia ajudat a dissenyar. No només això, el seu company Bruce McLaren va quedar subcampió, i darrere d’ells dos Lotus-Climax, el de l’equip privat de Rob Walker conduit per Stirling Moss, que va aconseguir les primeres victòries per a la marca, i el de Innes Ireland a l’equip oficial.
Fins a la cinquena posició no trobem el primer Ferrari, el del nordamericà Phil Hill. Si bé Hill va ser el més regular dels pilots de la marca italiana, s’ha de dir que va guanyar a Monza només perquè els equips britànics van boicotejar la cursa, ja que els organitzadors van decidir córrer al circuit que inclou l’oval per donar avantatge als Ferrari, més potents.
La situació queda clara al campionat de constructors. De tots els que van puntuar, només Ferrari seguia amb els 246 de motor davanter, mentre que Lotus, BRM, Porsche i els Cooper amb diversos motors tots ja el portaven a darrere. Fins i tot les escuderies privades ho veien clar i feien diverses provatures amb els motors que trobaven i acoplant-los a un Cooper o a un Lotus.
Va ser també el 1960 un any de debut i de confirmació de diversos pilots, com per exemple l’americà Richie Ginther a Ferrari o l’escocès Jim Clark a Lotus, els dos amb un podi cadascun. També a Lotus va debutar el set vegades campió del món de motociclisme, John Surtees, amb una pole i una segona posició. I també Graham Hill, que va sumar els primers punts els primers èxits després de tres anys d’intentar-ho.

A Reims, Brabham es va emportar 300 ampolles de xampany: 100 per batre 
el rècord de la pista, 100 per batre’l de nou i 100 per guanyar la cursa.
Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
7/2 RA Moss (Cooper) McLaren (Cooper) Moss (Cooper)
29/5 MO Moss (Lotus) Moss (Lotus) McLaren (Cooper)
30/5 500 Sachs (Ewing) Rathmann (Watson) Rathmann (Watson)
6/6 NL Moss (Lotus) Brabham (Cooper) Moss (Lotus)
19/6 B Brabham (Cooper) Brabham (Cooper) ***
3/7 F Brabham (Cooper) Brabham (Cooper) Brabham (Cooper)
16/7 GB Brabham (Cooper) Brabham (Cooper) G. Hill (BRM)
14/8 P Surtees (Lotus) Brabham (Cooper) Surtees (Lotus)
4/9 I P. Hill (Ferrari) P. Hill (Ferrari) P. Hill (Ferrari)
20/11 US Moss (Lotus) Moss (Lotus) Brabham (Cooper)

*** A Bèlgica Brabham (Cooper), Ireland (Lotus) i P. Hill (Ferrari) van compartir la volta ràpida.

Classificació de pilots

Pilot Equip Punts
1
Jack Brabham
Cooper-Climax 43
2
Bruce McLaren
Cooper-Climax 34
3
Stirling Moss
Lotus-Climax 19
4
Innes Ireland
Lotus-Climax 18
5
Phil Hill
Ferrari / Cooper 16
6
Olivier Gendebien
Cooper-Climax 10
7
Wolfgang von Trips
Ferrari 10
8
Jim Rathmann
Watson-Offenhauser 8
9
Richie Ginther
Ferrari 8
10
Jim Clark
Lotus-Climax 8
11
Tony Brooks
Cooper-Climax 7
12
Cliff Allison
Ferrari 6
12
Rodger Ward
Watson-Offenhauser 6
12
John Surtees
Lotus-Climax 6
15
Paul Goldsmith
Epperly-Offenhauser 4
15
Willy Mairesse
Ferrari 4
15
Graham Hill
BRM 4
18
Jo Bonnier
BRM 4
19
Carlos Menditéguy
Cooper-Maserati 3
19
Don Branson
Phillips-Offenhauser 3
19
Henry Taylor
Cooper-Climax 3
19
Giulio Cabianca
Cooper-Castellotti 3
23
Johnny Thomson
Lesovsky-Offenhauser 2
24
Eddie Johnson
Trevis-Offenhauser 1
24
Lucien Bianchi
Cooper-Climax 1
24
Ron Flockhart
Lotus-Climax 1
24
Hans Herrmann
Porsche 1






Classificació de constructors

Equip Punts
1
Cooper-Climax
48
2
Lotus-Climax
34
3
Ferrari
26
4
BRM
8
5
Cooper-Maserati
3
5
Cooper-Castellotti
3
7
Porsche
1





Estadístiques pilots

-Pole positions: 5 (Moss 4, Brabham 3, Sachs 1, Surtees 1, P. Hill 1)
-Primera fila: 15 (Brabham 7, Moss 4, G. Hill 3, P. Hill 3, Ireland 2, Brooks 2, Bonnier 2, Gurney 2, Ward 1, Sachs 1, Rathmann 1, McLaren 1, Surtees 1, Mairesse 1, Ginther 1)
-Victòries: 5 (Brabham 5, Moss 2, Rathmann 1, P. Hill 1, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 8 (Brabham 3, Moss 2, P. Hill 2, Rathmann 1, McLaren 1, Ireland 1, G. Hill 1, Surtees 1)
-Podis: 16 (McLaren 6, Brabham 5, Ireland 3, Moss 3, P. Hill 2, Gendebien 2, Allison 1, Trintignant 2, Goldsmith 1, Ward 1, Rathmann 1, G. Hill 1, Surtees 1, Clark 1, Mairesse 1, Ginther 1)
-Voltes liderades: 15 (Brabham 240, Moss 150, Rathmann 100, Bonnier 80, Ward 58, P. Hill 34, Surtees 25, Ginther 24, Sachs 21, G. Hill 17, McLaren 13, Ruttman 11, Thomson 10, Gurney 10, Ireland 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Cooper 4, Lotus 4, Ferrari 1, Ewing 1)
-Primera fila: 6 (Cooper 11, BRM 7, Lotus 6, Ferrari 5, Watson 2, Ewing 1)
-Victòries: 4 (Cooper 6, Lotus 2, Ferrari 1, Watson 1)
-Voltes ràpides: 5 (Cooper 5, Lotus 3, Ferrari 2, BRM 1, Watson 1)
-Podis: 6 (Cooper 14, Lotus 7, Ferrari 5, Watson 2, BRM 1, Epperly 1)
-Voltes liderades: 7 (Cooper 266, Watson 169, Lotus 167, BRM 107, Ferrari 58, Ewing 21, Lesovsky 10)