Temporades: 1960

Onzena temporada del mundial de Fórmula 1.

Campió del món de pilots: Jack Brabham (Austràlia)

Campió del món de constructors: Cooper-Climax (Gran Bretanya)

Puntuació: 8-6-4-3-2-1. (6 millors resultats). Als constructors només sumava el millor pilot de cada marca.

Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.

El 1960 va significar el final dels cotxes amb motor a davant, i també l'última temporada en que les 500 milles d'Indianapolis van ser puntuables per al mundial. Tot i un inici lent, Jack Brabham va dominar el campionat a bord del Cooper-Climax que ell mateix havia ajudat a dissenyar. No només això, el seu company Bruce McLaren va quedar subcampió, i darrere d’ells dos Lotus-Climax, el de l’equip privat de Rob Walker conduit per Stirling Moss, que va aconseguir les primeres victòries per a la marca, i el de Innes Ireland a l’equip oficial.
Fins a la cinquena posició no trobem el primer Ferrari, el del nordamericà Phil Hill. Si bé Hill va ser el més regular dels pilots de la marca italiana, s’ha de dir que va guanyar a Monza només perquè els equips britànics van boicotejar la cursa, ja que els organitzadors van decidir córrer al circuit que inclou l’oval per donar avantatge als Ferrari, més potents.
La situació queda clara al campionat de constructors. De tots els que van puntuar, només Ferrari seguia amb els 246 de motor davanter, mentre que Lotus, BRM, Porsche i els Cooper amb diversos motors tots ja el portaven a darrere. Fins i tot les escuderies privades ho veien clar i feien diverses provatures amb els motors que trobaven i acoplant-los a un Cooper o a un Lotus.
Va ser també el 1960 un any de debut i de confirmació de diversos pilots, com per exemple l’americà Richie Ginther a Ferrari o l’escocès Jim Clark a Lotus, els dos amb un podi cadascun. També a Lotus va debutar el set vegades campió del món de motociclisme, John Surtees, amb una pole i una segona posició. I també Graham Hill, que va sumar els primers punts els primers èxits després de tres anys d’intentar-ho.

A Reims, Brabham es va emportar 300 ampolles de xampany: 100 per batre 

el rècord de la pista, 100 per batre'l de nou i 100 per guanyar la cursa.

Curses

Data	GP	Pole position	Guanyador	Volta ràpida
7/2	RA	Moss (Cooper)	McLaren (Cooper)	Moss (Cooper)
29/5	MO	Moss (Lotus)	Moss (Lotus)	McLaren (Cooper)
30/5	500	Sachs (Ewing)	Rathmann (Watson)	Rathmann (Watson)
6/6	NL	Moss (Lotus)	Brabham (Cooper)	Moss (Lotus)
19/6	B	Brabham (Cooper)	Brabham (Cooper)	***
3/7	F	Brabham (Cooper)	Brabham (Cooper)	Brabham (Cooper)
16/7	GB	Brabham (Cooper)	Brabham (Cooper)	G. Hill (BRM)
14/8	P	Surtees (Lotus)	Brabham (Cooper)	Surtees (Lotus)
4/9	I	P. Hill (Ferrari)	P. Hill (Ferrari)	P. Hill (Ferrari)
20/11	US	Moss (Lotus)	Moss (Lotus)	Brabham (Cooper)

*** A Bèlgica Brabham (Cooper), Ireland (Lotus) i P. Hill (Ferrari) van compartir la volta ràpida.

Classificació de pilots

	Pilot	Equip	Punts
1	Jack Brabham	Cooper-Climax	43
2	Bruce McLaren	Cooper-Climax	34
3	Stirling Moss	Lotus-Climax	19
4	Innes Ireland	Lotus-Climax	18
5	Phil Hill	Ferrari / Cooper	16
6	Olivier Gendebien	Cooper-Climax	10
7	Wolfgang von Trips	Ferrari	10
8	Jim Rathmann	Watson-Offenhauser	8
9	Richie Ginther	Ferrari	8
10	Jim Clark	Lotus-Climax	8
11	Tony Brooks	Cooper-Climax	7
12	Cliff Allison	Ferrari	6
12	Rodger Ward	Watson-Offenhauser	6
12	John Surtees	Lotus-Climax	6
15	Paul Goldsmith	Epperly-Offenhauser	4
15	Willy Mairesse	Ferrari	4
15	Graham Hill	BRM	4
18	Jo Bonnier	BRM	4
19	Carlos Menditéguy	Cooper-Maserati	3
19	Don Branson	Phillips-Offenhauser	3
19	Henry Taylor	Cooper-Climax	3
19	Giulio Cabianca	Cooper-Castellotti	3
23	Johnny Thomson	Lesovsky-Offenhauser	2
24	Eddie Johnson	Trevis-Offenhauser	1
24	Lucien Bianchi	Cooper-Climax	1
24	Ron Flockhart	Lotus-Climax	1
24	Hans Herrmann	Porsche	1

Classificació de constructors

	Equip	Punts
1	Cooper-Climax	48
2	Lotus-Climax	34
3	Ferrari	26
4	BRM	8
5	Cooper-Maserati	3
5	Cooper-Castellotti	3
7	Porsche	1

Estadístiques pilots

-Pole positions: 5 (Moss 4, Brabham 3, Sachs 1, Surtees 1, P. Hill 1)
-Primera fila: 15 (Brabham 7, Moss 4, G. Hill 3, P. Hill 3, Ireland 2, Brooks 2, Bonnier 2, Gurney 2, Ward 1, Sachs 1, Rathmann 1, McLaren 1, Surtees 1, Mairesse 1, Ginther 1)
-Victòries: 5 (Brabham 5, Moss 2, Rathmann 1, P. Hill 1, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 8 (Brabham 3, Moss 2, P. Hill 2, Rathmann 1, McLaren 1, Ireland 1, G. Hill 1, Surtees 1)
-Podis: 16 (McLaren 6, Brabham 5, Ireland 3, Moss 3, P. Hill 2, Gendebien 2, Allison 1, Trintignant 2, Goldsmith 1, Ward 1, Rathmann 1, G. Hill 1, Surtees 1, Clark 1, Mairesse 1, Ginther 1)
-Voltes liderades: 15 (Brabham 240, Moss 150, Rathmann 100, Bonnier 80, Ward 58, P. Hill 34, Surtees 25, Ginther 24, Sachs 21, G. Hill 17, McLaren 13, Ruttman 11, Thomson 10, Gurney 10, Ireland 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 4 (Cooper 4, Lotus 4, Ferrari 1, Ewing 1)
-Primera fila: 6 (Cooper 11, BRM 7, Lotus 6, Ferrari 5, Watson 2, Ewing 1)
-Victòries: 4 (Cooper 6, Lotus 2, Ferrari 1, Watson 1)
-Voltes ràpides: 5 (Cooper 5, Lotus 3, Ferrari 2, BRM 1, Watson 1)
-Podis: 6 (Cooper 14, Lotus 7, Ferrari 5, Watson 2, BRM 1, Epperly 1)
-Voltes liderades: 7 (Cooper 266, Watson 169, Lotus 167, BRM 107, Ferrari 58, Ewing 21, Lesovsky 10)