La temporada 1959 es va veure marcada pel primer títol d’un cotxe amb el motor a darrere. Si bé és cert que ja l’any anterior Stirling Moss i Maurice Trintignant havien guanyat curses amb Cooper i que l’equip faria doblet a l’any 1959, la cosa encara no estava clara del tot. Enzo Ferrari, en una cita cèlebre, va dir que “sempre han estat els bous els que estiren del carro”, donant a entendre que a ell no el convencia aquesta moda dels cotxes petits amb motor darrere.
Sigui com fos, al final la temporada va ser una disputa entre el Cooper-Climax oficial de l’australià Jack Brabham, el Cooper-Climax privat de Stirling Moss i el Ferrari de Tony Brooks. A l’arribar a Sebring per disputar el primer gran premi d’Estats Units puntuable, els tres havien aconseguit dues victòries. Moss va haver d’abandonar i Brabham es va quedar sense benzina, però empenyent el cotxe va aconseguir entrar quart just darrere de Brooks i aconseguint el títol.
Pel que fa a la resta, per fi BRM va començar a mostrar-se competitiu i varen guanyar el gran premi d’Holanda amb el suec Jo Bonnier, Notables també van ser les actuacions dels americans Phil Hill i Dan Gurney, amb Ferrari, així com la del neozelandès Bruce McLaren, que va guanyar el mencionat gran premi d’Estats Units, convertint-se en el pilot més jove en guanyar una cursa (si no es compten les 500 milles d’Indianàpolis, que seguien comptant pel campionat).
Com a nota final destacar la mort de Jean Behra. Cridat a ser el pilot punter francès a principis dels 60, va fitxar per Ferrari a principi d’any, però després d’una discussió amb el mànager Romolo Tavoni en que Behra li va donar un cop de puny, el Commendatore el va fer fora. El francès va decidir participar amb Porsche al GP d’Alemanya tant de Fórmula 1 com de sport, i en aquest últim va patir un accident mortal.
| Data | GP | Pole position | Guanyador | Volta ràpida |
| 10/5 | MO | Moss (Cooper) | Brabham (Cooper) | Brabham (Cooper) |
| 30/5 | 500 | Thomson (Lesovsky) | Ward (Watson) | Thomson (Lesovsky) |
| 31/5 | NL | Bonnier (BRM) | Bonnier (BRM) | Moss (Cooper) |
| 5/7 | F | Brooks (Ferrari) | Brooks (Ferrari) | Moss (BRM) |
| 18/7 | GB | Brabham (Cooper) | Brabham (Cooper) | Moss (B)/McLaren (Co) |
| 2/8 | D | Brooks (Ferrari) | Brooks (Ferrari) | Brooks (Ferrari) |
| 23/8 | P | Moss (Cooper) | Moss (Cooper) | Moss (Cooper) |
| 13/9 | I | Moss (Cooper) | Moss (Cooper) | P. Hill (Ferrari) |
| 12/12 | US | Moss (Cooper) | McLaren (Cooper) | Trintignant (Cooper) |
| Pilot | Equip | Punts | |
| 1 |
Jack Brabham
|
Cooper-Climax | 31 |
| 2 |
Tony Brooks
|
Ferrari | 27 |
| 3 |
Stirling Moss
|
Cooper / BRM | 25,5 |
| 4 |
Phil Hill
|
Ferrari | 20 |
| 5 |
Maurice Trintignant
|
Cooper-Climax | 19 |
| 6 |
Bruce McLaren
|
Cooper-Climax | 16,5 |
| 7 |
Dan Gurney
|
Ferrari | 13 |
| 8 |
Jo Bonnier
|
BRM | 10 |
| 9 |
Masten Gregory
|
Cooper-Climax | 10 |
| 10 |
Rodger Ward
|
Watson-Offenhauser | 8 |
| 11 |
Jim Rathmann
|
Watson-Offenhauser | 6 |
| 12 |
Johnny Thomson
|
Lesovsky-Offenhauser | 5 |
| 13 |
Harry Schell
|
BRM | 5 |
| 13 |
Innes Ireland
|
Lotus-Climax | 5 |
| 15 |
Tony Bettenhausen
|
Epperly-Offenhauser | 3 |
| 15 |
Olivier Gendebien
|
Ferrari | 3 |
| 17 |
Paul Goldsmith
|
Epperly-Offenhauser | 2 |
| 17 |
Jean Behra
|
Ferrari | 2 |
| 17 |
Cliff Allison
|
Ferrari | 2 |
| Equip | Punts | |
| 1 |
Cooper-Climax
|
40 |
| 2 |
Ferrari
|
32 |
| 3 |
BRM
|
18 |
| 4 |
Lotus-Climax
|
5 |
-Pole positions: 6 (Moss 4, Brooks 2, Thomson 1, Bonnier 1, Brabham 1)
-Primera fila: 13 (Brabham 8, Moss 6, Brooks 3, Schell 2, Behra 1, Thomson 1, Sachs 1, Rathmann 1, Salvadori 1, Bonnier 1, P. Hill 1, Gurney 1, Gregory 1)
-Victòries: 6 (Moss 2, Brooks 2, Brabham 2, Ward 1, Bonnier 1, McLaren 1)
-Voltes ràpides: 7 (Moss 4, Brabham 1, Thomson 1, McLaren 1, Brooks 1, P. Hill 1, Trintignant 1)
-Podis: 12 (Brabham 5, Brooks 4, Moss 3, P. Hill 3, Gregory 2, Gurney 2, McLaren 2, Trintignant 2, Thomson 1, Ward 1, Rathmann 1, Bonnier 1)
-Voltes liderades: 13 (Moss 173, Brabham 134, Ward 130, Brooks 92, Thomson 40, P. Hill 36, Behra 21, Rathmann 19, Gregory 13, Flaherty 11, Gurney 8, McLaren 1)
-Pole positions: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, Lesovsky 1, BRM 1)
-Primera fila: 7 (Cooper 16, Ferrari 6, BRM 2, Watson 1, Lesovsky 1, Kuzma 1, Aston Martin 1)
-Victòries: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, Watson 1, BRM 1)
-Voltes ràpides: 4 (Cooper 5, Ferrari 2, BRM 2, Lesovsky 1)
-Podis: 5 (Cooper 13, Ferrari 9, BRM 2, Watson 2, Lesovsky 1)
-Voltes liderades: 5 (Cooper 321, Watson 160, Ferrari 157, BRM 58, Lesovsky 40)
