Crònica GP d’Austràlia: Salvats per la bandera vermella

Sobre el paper, el resultat és el mateix que s’ha repetit tantes vegades els últims dos anys: doblet de Mercedes. Però la cursa ha tingut molta tela i el resultat podria haver estat molt diferent, amb molts centres d’atenció i moltes històries.
Gran sortida de Ferrari. El primer abandonament ha tingut lloc pràcticament abans de la cursa, doncs Daniil Kvyat no ha pogut arribar al seu lloc a la graella al final de la volta de reconeixement. S’ha donat una segona volta de reconeixement i aquesta ha estat la bona. Sorprenentment, els dos Mercedes no han sortit massa bé. Sebastian Vettel els ha avançat pel mig i quan Nico Rosberg ha intentat disputar-li la primera corba, ha estat també avançat per Kimi Räikkönen i ha alentit encara més el seu company d’equip Lewis Hamilton, que tot i sortir de la pole position s’ha vist sisè al final de la primera volta. 

No semblava possible aquest resultat després de la sortida.

Els Mercedes atrapats. Vettel era líder per davant de Räikkönen, amb Rosberg tercer, Max Verstappen quart, Felipe Massa cinquè i Hamilton sisè, amb Carlos Sainz al setè lloc i Daniel Ricciardo vuitè. Tots duien els pneumàtics supertous i Hamilton ha avançat Massa ràpidament, però no podia fer res amb Verstappen, com tampoc podia fer res Rosberg respecte als Ferrari.

Rosberg i Ricciardo s’ha aturat a la volta 12 per posar pneumàtics tous i Vettel ha entrat a la volta següent per seguir davant amb pneumàtics supertous. Räikkönen (supertou) i Hamilton (mitjà) han entrat al final de la volta 15.

Al final de totes les aturades dels pilots de davant, Vettel liderava amb 4 segons d’avantatge sobre Rosberg. Räikkönen era tercer a 9 segons, Ricciardo quart a 20 segons mentre Hamilton havia caigut al setè lloc darrere Verstappen i Sainz. L’as de la màniga de Hamilton era la possibilitat d’intentar arribar a final de cursa sense cap més aturada, però estava a 23 segons de Vettel amb un pneumàtic teòricament més lent. Semblava que Ferrari es dedicaria a cobrir l’estratègia que fes Rosberg per tal de que el Mercedes hagués d’avançar a Vettel en pista.
Greu accident d’Alonso. Però a la volta 17 s’ha hagut d’aturar la cursa degut a un fort accident entre Fernando Alonso i Esteban Gutiérrez. El McLaren havia canviat els seus pneumàtics només feia cinc voltes, mentre que el Haas encara duia les gomes d’inici. Alonso, amb el DRS, estava molt a prop de Gutiérrez i probablement ha perdut el punt de frenada; segurament el pilot mexicà tampoc esperava que l’espanyol estigués a la seva esquerra acostant-se a la corba 3.
El McLaren ha impactat contra el darrere del Haas, desviant-se i picant cap a les tanques de l’esquerra. Un cop el cotxe ha arribat a la grava, ha donat un parell de voltes de campana, acabant recolzat panxa amunt contra els pneumàtics. Sortosament, els pilots no han patit conseqüències físiques, però la quantitat de peces ha obligat primer a treure el Safety Car i immediatament després a aturar la cursa per netejar degudament la pista.

Alonso durant el seu accident.
L’aturada “gratuïta”. Mai no entendré per què en bandera vermella es poden canviar pneumàtics, alerons, etc. Aquesta circumstància ha permès que Rosberg copiés l’estratègia del seu company i posés els pneumàtics mitjans per arribar a final de cursa, i de fet un pilot ni tant sols s’ha aturat en condicions de cursa: Romain Grosjean encara no havia entrat al pit-lane, i ha pogut canviar els seus pneumàtics sense perdre ni posicions ni temps.

Mentre gairebé tota la graella reiniciava amb el pneumàtic mitjà per mirar d’arribar fins al final sense aturar-se, Ferrari i Toro Rosso han cregut que podrien tenir avantatge sortint amb supertous i tous respectivament. En aquell moment no era fàcil preveure-ho, però la decisió ha costat cara als dos equips.

L’error decisiu de Ferrari i Toro Rosso.  Per una banda, Ferrari ha perdut a Kimi Räikkönen amb un problema aparent de motor, i de seguida s’ha vist que Vettel no podia distanciar-se de Rosberg tot i tenir un pneumàtic en teoria dos esglaons més ràpid.
Per l’altra banda, Toro Rosso ha passat de lluitar prop del podi a veure’s abocats al final dels punts, ja que a l’aturar-se per posar un nou joc de tous han estat avançats pels Williams, per Grosjean, per Nico Hülkenberg i per Jolyon Palmer, pilots tots que no s’aturarien més. El seu “company” a Red Bull, Daniel Ricciardo, també ha seguit la mateixa estratègia.

Un cop tothom tenia pneumàtics fins al final, la cosa ha quedat amb Rosberg al davant, que ha acabat guanyant la cursa sense fer cap avançament en pista. Darrere seu ha entrat Hamilton, que ha vist el seu segon lloc amenaçat per Vettel fins que l’alemany s’ha sortit lleugerament de pista. Ricciardo ha acabat quart havent avançat Felipe Massa poc després de la seva aturada. Sisè ha estat Romain Grosjean, que ha aguantat darrere seu a Nico Hülkenberg, Valtteri Bottas, Carlos Sainz i Max Verstappen, que ha tancat els punts. Els dos Toro Rosso tenien un pneumàtic més fresc però no han pogut fer res i de fet s’han tocat amb un Verstappen impulsiu i molt irat.

Reflexions després del cap de setmana. La principal dada per a mi es que els equips, en general, estan tots molt més propers entre ells. Hem vist una cursa molt competida, però em molesta que encara hi ha coses que es podrien corregir que millorarien l’espectacle. En destaco dos:
-El principal problema que fa molts anys que arrosseguem és la dificultat que té un cotxe d’anar darrere d’un altre. No és normal que cotxes amb pneumàtics més frescos no puguin avançar, ni tant sols amb el DRS.
-L’aturada gratuïta amb la bandera vermella. Si els equips no haguessin pogut canviar pneumàtics, hauríem vist Vettel a davant amb supertous, Rosberg segon amb tous i Hamilton setè però amb mitjans. Potser Hamilton hauria guanyat? Potser hauríem vist diversos cotxes atrapant a Hamilton a final de cursa? Amb el canvi gratuït, no es valora al pilot que ha cuidat els seus pneumàtics.
Així les coses, crec que hi ha esperança per a la F1 i que viurem un any molt interessant, però també penso que els responsables del campionat s’haurien de centrar, principalment, a facilitar que els cotxes puguin anar junts sense tenir por de “l’aire brut”, i no tant en retocar coses que ja funcionen.

-El sistema normatiu. El fiasco de sessió de classificació va demostrar que la manera com es fan les normes a la F1 no és l’adequada. 

-Ferrari. Fallada mecànica per Räikkönen i risc innecessari amb l’estratègia de Vettel.

-Williams. No semblen haver avançat respecte al 2015.

-Mercedes. Mala sortida dels dos pilots, però bona recuperació.

-Toro Rosso. Bon cotxe però error estratègic i tensió entre els pilots.
-Red Bull. Avaria per a Kvyat però un quart molt competitiu per a Ricciardo.




-Haas i Romain Grosjean. Excel·lent resultat al debut.

-Vettel i Räikkönen. Sortides impressionants.
-La seguretat. Un cop més, increïble que Alonso no s’hagi fet res. 
Pos. Pts. Pilot Dor. Equip Xassís Temps Gra. Vol.
1 25 Nico Rosberg 6 Mercedes W07 1:48’15″565 2 57
2 18 Lewis Hamilton 44 Mercedes W07 + 8″060 1 57
3 15 Sebastian Vettel 5 Ferrari SF16-H + 9″643 3 57
4 12 Daniel Ricciardo 3 Red Bull RB12 + 24″330 8 57
5 10 Felipe Massa 19 Williams FW38 + 58″979 6 57
6 8 Romain Grosjean 8 Haas VF-16 + 1’12″081 19 57
7 6 Nico Hülkenberg 27 Force India VJM09 + 1’14″199 10 57
8 4 Valtteri Bottas 77 Williams FW38 + 1’15″153 16 57
9 2 Carlos Sainz Jr 55 Toro Rosso STR11 + 1’15″680 7 57
10 1 Max Verstappen 33 Toro Rosso STR11 + 1’16″833 5 57
11 Jolyon Palmer 30 Renault RS16 + 1’23″399 13 57
12 Kevin Magnussen 20 Renault RS16 + 1’25″606 14 57
13 Sergio Pérez 11 Force India VJM09 + 1’31″699 9 57
14 Jenson Button 22 McLaren MP4-31 + 1 volta 12 56
15 Felipe Nasr 12 Sauber C35 + 1 volta 17 56
16 Pascal Wehrlein 94 Manor MRT05 + 1 volta 21 56
RET Marcus Ericsson 9 Sauber C35 Transmissió 15 38
RET Kimi Räikkönen 7 Ferrari SF16-H Incendi 4 21
RET Rio Haryanto 88 Manor MRT05 Prob. mecànic 22 17
RET Esteban Gutiérrez 21 Haas VF-16 Accident 20 16
RET Fernando Alonso 14 McLaren MP4-31 Accident 11 16
RET Daniil Kvyat 26 Red Bull RB12 Prob. elèctrics 18 00