Temporades: 1956

Setena temporada del mundial de Fórmula 1.
Campió del món de pilots: Juan Manuel Fangio (Argentina)
Campió del món de constructors: no es disputava encara
Puntuació: 8-6-4-3-2, i 1 per la volta ràpida. (5 millors resultats). Es podia compartir cotxe i repartir-se els punts. 
Normes: Sense límit de pes. Motors de 2500 cc atmosfèrics o 750 cc amb compressor, sense límit de cilindres o cicles. A Indianapolis, motors de 4500 cc atmosfèrics o 3000 cc amb compressor.

La retirada de Mercedes i de Lancia va canviar la cara de la graella. Qui més en va sortir beneficiat va ser Ferrari, doncs en un acord tripartit amb FIAT va apropiar-se dels D50 que Lancia no faria servir; a més, fitxaven Juan Manuel Fangio des de Mercedes i Eugenio Castellotti des de Lancia.
L’altre protagonista de 1955, Stirling Moss, se’n va anar a Maserati. El pilot anglès tenia preferència pels cotxes anglesos, però aquests no eren prou competitius encara.
El quart mundial de Fangio va ser, potser, el més complicat. Amb Enzo Ferrari no s’hi va trobar mai còmode, principalment perquè no combregava amb l’actitud del Drake de no donar ordres d’equip.
A l’última cursa de l’any, tant Fangio com el seu company britànic Peter Collins tenien opcions al títol, si bé les de Collins eren bastant remotes. Fangio va haver d’abandonar, però Collins va decidir cedir-li el seu cotxe, en un exemple d’esportivitat i reconeixement al vell mestre. Guanyés qui guanyés, guanyava un pilot Ferrari, així que Enzo Ferrari va quedar content igual.
Destacar el paper dels dos Maserati de Stirling Moss, finalment subcampió amb dues victòries, i de Jean Behra, que amb gran regularitat va acabar quart a només 8 punts de Fangio.
Fou també un any de primers punts per a diverses nacions. A saber, els primers punts per a un català amb els dos quarts llocs de Paco Godia amb Maserati, els d’un espanyol amb el segon lloc compartit de “Fon” de Portago a Ferrari i els d’un pilot brasiler, un quart lloc compartit de Chico Landi.
Com a curiositat, a França es va veure l’única participació en Fórmula 1 d’un Bugatti. A mans de Maurice Trintignant, el cotxe es va avariar.

Fangio en carrera.
Curses

Data GP Pole position Guanyador Volta ràpida
22/1 RA  Fangio (Ferrari) Fangio/Musso (Ferrari) Fangio (Ferrari)
13/5 MO Fangio (Ferrari) Moss (Maserati) Fangio (Ferrari)
30/5 500 Flaherty (Watson) Flaherty (Watson) Russo (KK)
3/6 B Fangio (Ferrari) Collins (Ferrari) Moss (Maserati)
1/7 F Fangio (Ferrari) Collins (Ferrari) Fangio (Ferrari)
14/7 GB Moss (Maserati) Fangio (Ferrari) Moss (Maserati)
5/8 D Fangio (Ferrari) Fangio (Ferrari) Fangio (Ferrari)
2/9 I Fangio (Ferrari) Moss (Maserati) Moss (Maserati)
Classificació de pilots

Pilot Equip Punts
1
Juan Manuel Fangio
Ferrari 30
2
Stirling Moss
Maserati 27
3
Peter Collins
Ferrari 25
4
Jean Behra
Maserati 22
5
Pat Flaherty
Watson-Offenhauser 8
6
Eugenio Castellotti
Ferrari 7,5
7
Sam Hanks
Kurtis Kraft-Offenhauser 6
7
Paul Frère
Ferrari 6
9
Paco Godia
Maserati 6
10
Jack Fairman
Connaught-Alta 5
11
Luigi Musso
Ferrari 4
12
Mike Hawthorn
Maserati 4
12
Don Freeland
Phillips-Offenhauser 4
12
Ron Flockhart
Connaught-Alta 4
15
Alfonso de Portago
Ferrari 3
16
Cesare Perdisa
Maserati 3
17
Johnnie Parsons
Kuzma-Offenhauser 3
17
Harry Schell
Vanwall 3
19
Olivier Gendebien
Ferrari 2
19
Nano da Silva Ramos
Gordini 2
19
Dick Rathmann
Kurtis Kraft-Offenhauser 2
19
Luigi Villoresi
Maserati 2
19
Horace Gould
Maserati 2
19
Louis Rosier
Maserati 2
25
Gerino Gerini
Maserati 1,5
25
Chico Landi
Maserati 1,5
27
Paul Russo
Kurtis Kraft-Novi 1



Estadístiques pilots

-Pole positions: 3 (Fangio 6, Flaherty, 1, Moss 1)
-Primera fila: 10 (Fangio 7, Castellotti 5, Collins 4, Moss 4, Musso 2, Behra 1, Hawthorn 1, O’Connor 1, Flaherty 1, J. Rathmann 1)
-Victòries: 5 (Fangio 3, Collins 2, Moss 2, Flaherty 1, Musso 1)
-Voltes ràpides: 3 (Fangio 4, Moss 3, Russo 1)
-Podis: 14 (Fangio 5, Behra 5, Collins 5, Moss 4, Castellotti 1, Hanks 1, Flaherty 1, Freeland 1, Perdisa 1, Musso 1, Hawthorn 1, Frère 1, de Portago 1, Flockhart 1)
-Voltes liderades: 15 (Moss 224, Fangio 141, Flaherty 127, Menditéguy 39, O’Connor 39, Collins 28, Parsons 16, Hawthorn 15, Castellotti 15, Russo 11, Freeland 4, González 3, J. Rathmann 3, Musso 2, Schell 1)

Estadístiques constructors

-Pole positions: 3 (Ferrari 6, Watson 1, Maserati 1)
-Primera fila: 5 (Ferrari 18, Maserati 5, Kurtis Kraft 2, Watson 1, BRM 1)
-Victòries: 3 (Ferrari 5, Maserati 2, Watson 1)
-Voltes ràpides: 3 (Ferrari 4, Maserati 3, Kurtis Kraft 1)
-Podis: 6 (Maserati 10, Ferrari 10, Kurtis Kraft 1, Watson 1, Phillips 1, Connaught 1)
-Voltes liderades: 8 (Maserati 266, Ferrari 186, Watson 127, Kurtis Kraft 53, Kuzma 16, BRM 15, Phillips 4, Vanwall 1)