A vegades, per entendre on som, cal mirar enrere. Actualment la Fórmula 1 es més un negoci que un esport, però la Fórmula 1 recull tota l’experiència de més d’un segle d’enginyers intentant anar més ràpid; recull tot el risc i el perill que centenars de pilots han corregut vorejant arbres i edificis; recull tot l’esforç dels metges i les autoritats per millorar la seguretat; i sobretot recull la passió de milions d’aficionats que s’han enganxat al sentir com un motor els feia vibrar tot el cos.
Per tot això, explicarem una breu història de l’automobilisme, i de les diferents fites que es van anar aconseguint fins al 1950, any d’inici de l’actual Fórmula 1.
Els inicis: de mitjans del segle XIX al 1905
La primera cursa entre dos vehicles de vapor va tenir lloc el 30 d’agost de 1867, entre Ashton-under-Lyne i Old Trafford, als voltants de Manchester, Gran Bretanya. Va guanyar el carruatge d’Isaac Watt Boulton per davant del seu únic competidor, Daniel Adamson. Als Estats Units, l’estat de Wisconsin va fer una llei oferint finançament per a la primera cursa americana; el 16 de juliol de 1878 dos vehicles de vapor van competir en una cursa de 200 milles des de Green Bay fins a Madison. Va guanyar l’Oshkosh amb un temps de 33 hores, a una velocitat de 6,1 milles per hora.
Però el vapor no era el futur. Nikolaus Otto i Eugen Langen. La primera versió del motor Otto va ser creada el 1864, però aquest motor només va arribar a tres cavalls de potència. El motor va ser millorat el 1876 per Franz Rings i Herman Schumm, homes que havien arribat a l’empresa d’Otto portats per Gottlieb Daimler. Rings i Schumm van desenvolupar el que coneixem avui com a motor de 4 temps, aconseguint molta més potència i control de la combustió.
Otto volia seguir fent motors estàtics, mentre que Daimler volia provar el seu ús per al transport. Aquest últim va acabar marxant de l’empresa amb Wilhelm Maybach, i el 1885 van crear el primer vehicle amb motor de combustió interna, una espècie de moto. Daimler, com tots sabeu, és l’actual Mercedes-Benz.
A partir d’aquí les ganes de provar les noves invencions en marxa van créixer, i la primera cursa es va organitzar el 28 d’abril de 1887, a París. Georges Bouton va guanyar amb un De Dion-Bouton, però era l’únic competidor present. Una altra cursa solitària va ser la París-Brest-París de 1891. Normalment era un esdeveniment ciclista, però Armand Peugeot va persuadir els organitzadors perquè deixessin participar el seu quadricicle Type 3. Auguste Doriot i Louis Rigoulot van completar els 1200 km; això si, 6 dies més tard que els ciclistes. El 1894 va tenir lloc la Paris-Rouen, generalment considerada la primera cursa del món. El comte de Dion va ser el primer en arribar, però els organitzadors van donar com a guanyadors als Peugeot i als Panhard, doncs es jutjaven també la velocitat, la seguretat i l’estabilitat dels vehicles.
Ja el 1900 es va iniciar la Gordon Bennett Cup, competició internacional entre països. Inicialment es disputava d’una ciutat a l’altra, però el fatal accident de Marcel Renault a la París-Madrid de 1903 va fer que es canviés el format a circuits tancats, igualment molt llargs pels estàndards actuals. El 1904, als Estats Units, va començar la Copa Vanderbilt, i també es van començar a veure els primers circuits, que solien ser pistes de terra o cendra que també s’usaven per a l’hípica. I una altra fita important de 1904 és la fundació de l’Association Internationale des Automobile Clubs Reconnus, l’AIACR, precursora de l’actual FIA.
-1867: Primera cursa de la història entre vehicles autopropulsats, a Anglaterra.
-1885: Primer motor de combustió en un vehicle.
-1889: A Catalunya, primer vehicle amb motor de combustió creat per Francesc Bonet.
-1894: París-Rouen, primera cursa amb més d’un participant amb motor de combustió
-1900: Inici de la Copa Gordon Bennett.
-1901: A Catalunya, primers vehicles matrículats.
-1902: Inici de les curses de Champ Car, organitzades per l’AAA. Es crea la Hispano-Suiza.
-1903: Fundació del RACE.
-1904: Inici de la Copa Vanderbilt i fundació de l’AIACR.
-1905: Fi de la Copa Gordon Bennett.
París-Madrid de 1903: L’última cursa europea de ciutat a ciutat.
De 1906 a la Primera Guerra Mundial
Els Grand Prix es van iniciar amb la desaparició de la copa Gordon Bennett el 1905. L’Automobile Club de France va seguir organitzant la seva cursa el 1906 i la va denominar Grand Prix de l’ACF, essent la primera cursa amb aquesta denominació. S’anaven organitzant curses a diversos països, com per exemple al nou circuit de Brooklands, però no hi havia un campionat com a tal, com si hi va començar a haver el 1912 als Estats Units, amb els Champ Car. Ja el 1911 Indianapolis havia començat a organitzar la seva prova de 500 milles.
Mentre a Europa se seguien fent curses en traçats de carretera tancats al públic, els nord-americans corrien més en circuits ovalats i peraltats més curts, en ocasions fins i tot de fusta, mentre que a Sud-Amèrica les llargues curses d’una ciutat a una altra seguien sent populars.
El 1906 es va fundar el Reial Automòbil Club de Catalunya, i les primeres proves van tenir lloc el 1908, amb una cursa de voiturettes entre Sitges, Vallmoll i Vilafranca del Penedès. El 1913 va tenir lloc el primer Gran Premi d’Espanya, organitzat pel Real Automóvil Club de España en un circuit de més de 300 km entre Madrid i Segovia.
La Primera Guerra Mundial entre els anys 1914 i 1918 va aturar les curses principalment a Europa i en menor grau als Estats Units.
-1906: Primer Grand Prix a França, primera Targa Florio i fundació del RACC.
-1907: Inaguració de Brooklands, primer circuit permanent del món.
-1908: Primera cursa a Catalunya.
-1909: Inauguració del circuit d’Indianàpolis
-1910: Primera cursa de Turismo Carretera argentí.
-1912: Primer campionat de l’American Automobile Association, precursor de l’IndyCar.
-1913: Primer Gran Premi d’Espanya.
-1914: Inici de la I Guerra Mundial.
Les primeres 500 milles d’Indianapolis, 1911.
El període d’entreguerres
Els anys 20 i 30 es va viure una veritable era daurada de l’automobilisme. Els Grand Prix es van començar a estendre per tota Europa, es va crear el primer campionat per a marques el 1925 i també un campionat europeu de pilots l’any 1935. Circuits com Monza, Nürburgring, Hockenheim, Donington, Spa-Francorchamps o Mònaco van aparèixer en aquells anys, així com el nostre Autódrom de Sitges-Terramar, que va ser tot just el quart circuit permanent a tot el món. A casa es va fundar la Penya Rhin el 1916 i es van organitzar curses de voiturettes a Vilafranca, i a Montjuïc, mentre el GP espanyol es feia a Sitges-Terramar i a Lasarte. Als Estats Units el campionat AAA seguia ben vigent, amb les 500 milles d’Indianàpolis regulament visitades per pilots europeus pel creixent prestigi de la cursa.
També data d’aquells anys l’estil conegut com a Gran Turisme. L’aparició de les 24 hores de Le Mans el 1923 i les Mille Miglia el 1927 va fomentar aquest tipus de curses més orientades als cotxes esportius i no tant a monoplaces purament de carreres, amb el complement afegit de la durabilitat i la competició per relleus entre pilots.
Als Grans Premis, el període 1933-1939 va viure una intensa competició entre Mercedes i Auto Union, que rebien generoses sumes de l’Alemanya nazi per demostrar la supremacia tècnica del país i marques com Alfa Romeo, Bugatti o Maserati. Sorgeixen així els primers herois de la competició, pilots com Rudolf Caracciola, Tazio Nuvolari o Bernd Rosemeyer, i mànagers com Enzo Ferrari o Alfred Neubauer.
Però novament els conflictes ho van aturar tot. El 1936 s’iniciava la Guerra Civil a Espanya i es deixava de fer el Gran Premi Penya Rhin a Montjuïc, i el 1939 tota Europa queia en guerra. A Estats Units les competicions van aturar-se després de l’atac a Pearl Harbor, i només algunes curses es van disputar a Sud-Amèrica durant aquells anys.
-1921: Primera cursa de la Penya Rhin a Vilafranca.
-1922: Inauguració de Monza i de Sitges-Terramar
-1923: Primeres 24 hores de Le Mans i primer GP d’Espanya a Catalunya.
-1925: Primer campionat de marques, sota la jurisdicció de l’AIACR.
-1927: Primeres Mille Miglia.
-1935: Campionat europeu de pilots.
-1936: Inici de la Guerra Civil espanyola.
-1939: Inici de la II Guerra Mundial.
Achille Varzi (Auto Union) davant de Rudolf Caracciola (Mercedes)
al GP d’Espanya disputat al circuit de Lasarte, el 1935.
Després de la guerra i inici del mundial de Fórmula 1
Ja el mateix 1945 es va organitzar una cursa per celebrar la fi de les hostilitats a París, però va ser l’any següent quan es va tornar a l’activitat de pre-guerra, això si, amb falta de materials i alguns pilots que havien perdut els seus millors anys (i en alguns casos la vida) durant el conflicte. El 1947 l’AIACR es va refundar i va passar a ser la FIA, i va reprendre els plans que hi havia per fer un campionat mundial, que s’iniciaria finalment el 1950. Per aquells anys altres organitzacions van iniciar els seus campionats, com per exemple la FIM el de motociclisme el 1949 o la NASCAR el 1948.
A partir d’aquí els majors canvis serien per temes de seguretat i de organització. Per exemple el 1955 es va prohibir momentàniament (i permanentment a Suïssa) l’automobilisme després de la tragèdia de Le Mans, on van morir Pierre Levegh i 83 espectadors. També es van deixar de disputar les Mille Miglia, i certament queden poques curses (Illa de Man, potser?) on hi hagi veritable perill. L’accident de Le Mans també va fer que l’AAA deixés d’organitzar l’IndyCar i ho fes l’USAC, que al seu torn el 1979 va ser substituïda per la CART, que acabaria sent comprada el 2008 per la IRL, formant de nou l’actual IndyCar.
Precisament entre el conflicte USAC-CART i el FISA-FOCA de la Fórmula 1 hi ha paral·lelismes, doncs a ambdues bandes els equips buscaven una millor distribució dels diners que podia generar l’esport.
Tornant a la seguretat, cada cop s’ha tornat més inacceptable que algú pugui morir competint, i tant a Europa com a Estats Units s’han fet grans avenços que continuen avui en dia.
-1945: Primera cursa europea després de la guerra.
-1946: Reobre Indianàpolis.
-1946: Primer GP a Pedralbes.
-1947: Apareix Ferrari.
-1948: Creació de la NASCAR.
-1950: Primer mundial de Fórmula 1.
-1955: Tragèdia de Le Mans.
-1979-80: Conflictes organitzatius a Europa i als EUA per la distribució dels diners.
-1979-80: Conflictes organitzatius a Europa i als EUA per la distribució dels diners.
Primera cursa a Pedralbes, el 1946.
Espero que amb aquest petit resum us hagi educat una miqueta sobre els orígens de l’automobilisme. Al web hi ha desenes de pàgines amb més informació sobre la història, com per exemple 8W o la de Leif Snellman.
