Quan McLaren va anunciar que deixaria de muntar motors Mercedes per reprendre l’aliança exitosa dels 80 amb Honda, es van fer prediccions de tot tipus. N’hi va haver de les que deien que McLaren lluitaria pel campionat, les que creien (crèiem) que aconseguirien alguns podis i algunes que ho tindrien complicat.
Deixant a banda els desitjos interessats d’una part de la premsa d’aquest país al respecte del seu amor per Fernando Alonso, la veritat es que la realitat ha superat totes les expectatives. Es podia entendre un inici complicat, però Honda (i també McLaren) no ha donat la sensació de millorar respecte a la competència excepte en circuits que anaven bé a l’MP4-30.
L’MP4-30 es molt refinat a la part del darrere.
Són ja prou coneguts els problemes del motor Honda amb la regeneració d’energia, tant limitada que un cop gastada durant la volta, deixa als monoplaces de Woking amb 160 CV menys que podria donar l’MGU-H. El motor japonès és més compacte que el Mercedes; tot i ser similars en concepte, el propi disseny de l’Honda el limita en algunes facetes, com les revolucions màximes del turbo. A banda, el motor de combustió està al nivell del Renault, és a dir, entre 50 i 70 CV menys que el Mercedes. De motor en certs punts s’arriba a un dèficit de més de 200 CV.
Pel que fa al xassís, a l’MP4-30 li falta downforce, la força que enganxa al cotxe a terra mitjançant el difusor i alerons, a part d’haver quedat una mica enrere en termes de filosofia aerodinàmica quan se’ls compara amb Mercedes. Amb l’arribada del dissenyador ex-Red Bull Peter Prodromou, ja s’han vist alguns canvis a l’aleró davanter.
Sigui com sigui, si no hi ha miracle a Abu Dhabi, l’equip acabarà novè al campionat. McLaren està en un cercle perillós. 2 podis en tres anys són el pitjor botí de l’equip des del trienni 1978-79-80. Llavors, l’equip va quedar-se enrere amb el disseny aerodinàmic (Lotus va descobrir l’efecte terra) i tampoc tenia un motor turbo. Malgrat tenir pilots com James Hunt, Patrick Tambay, John Watson o un debutant Alain Prost, no va ser fins el 1980 quan Marlboro i l’equip Project Four de Ron Dennis van comprar l’equip i el van tornar a la glòria al llarg de la dècada.
Però actualment els diners costen més d’arribar. Honda aporta molts milions. Però ja fa dues temporades que l’equip no té un patrocinador principal i van camí de la tercera. A més, patrocinadors històrics com Hugo Boss o Tag Heuer deixaran l’equip després d’associacions de 33 i 30 anys respectivament, i es rumoreja que Johnnie Walker, que és actualment el patrocinador comercial més important, podria anar-se a Force India si l’equip es anomenat Aston Martin.
L’M28 de 1979: un dels pitjors McLaren de sempre.
És cert que McLaren cada vegada obté més ingressos per la venda de cotxes esportius, però això no sustenta un equip de Fórmula 1. El cas més semblant, Ferrari, encara rep milions i milions de Philip Morris i a més té la poderosa Fiat al darrere per si de cas. De la mateixa manera, Mercedes ven molts més cotxes que Ferrari i McLaren juntes, però la marca alemanya té importants patrocinadors en Petronas o Blackberry, a part de la venda de motors a altres equips, ingrés que Ferrari té i McLaren no.
És una tendència perillosa, la de McLaren, i 2016 pot ser un any caixa o faixa per a l’equip. En temporades recents hem vist com gegants de l’esport, com Williams, han passat per períodes foscs arrel de la pèrdua de patrocinadors, i també com han pogut retornar al capdavant. Si mirem més enrere, podem veure com equips històrics “de tota la vida”, com Lotus, va perdre primer el motor de fàbrica, posteriorment els patrocinadors i finalment va deixar d’existir.
Per altra banda, la mateixa McLaren ha sabut recuperar-se més d’una vegada. El 1980 va ser la principal renaixença, però també després del període 1994-95-96, en que les victòries amb motor Mercedes no van arribar fins al 1997. Significativament, la recuperació de 1980 va arribar de la mà de Marlboro i el 1997 va ser West qui va patrocinar les fletxes de plata; feina per al departament comercial de trobar un partner que respongui a nivell econòmic com ho va fer Vodafone durant 8 temporades.
L’MP4/10 de 1995 tampoc va ser cap meravella, però
dos anys després l’equip va tornar a guanyar curses.
El 2016 haurà de confirmar la recuperació de l’equip, tant esportivament com comercialment, així com també saber si a les carreres esportives d’Alonso i Jenson Button encara hi queden dies de glòria a McLaren. Gran pressió per als dissenyadors de l’MP4-31 i del motor RA616H. Si la cosa va a millor i s’obtenen alguns podis o fins i tot alguna victòria, s’entendrà que el retorn de l’equip està en marxa, tornarà l’interès mediàtic i també pujarà el valor per als possibles patrocinadors. Si, en canvi l’equip segueix decebent, la travessia del desert pot ser molt llarga. Williams va trigar 8 anys en tornar a guanyar. McLaren mai ha estat més de tres anys sense victòries. Compliran l’estadística o batran un nou rècord negatiu? Hi haurà paciència si les coses no van del tot bé?
Personalment, desitjo que l’equip torni a la grandesa. Ron Dennis pot ser una mica massa estirat i potser en queda ben poc del llegat original de Bruce McLaren, però una McLaren forta i una Honda forta son bons per a la competició i per a la Fórmula 1. L’equip compta amb grans pilots, bones instal·lacions, el major fabricant de motors del món, gent molt vàlida. Em sorprendria que no estiguessin a l’alçada de Williams o Red Bull la temporada que ve, però les prediccions no sempre encerten…
