S’ha consumat el fet. A falta de saber exactament a quin equip anirà, tot i que tots més o menys l’imaginem, resulta que Fernando Alonso no acabarà la seva carrera a Ferrari.
L’any 2014 ha estat difícil de mastegar per als aficionats del pilot asturià i també per als tifosi de la marca italiana. Alonso no s’havia quedat sense guanyar una cursa des del 2009 i Ferrari des de 1993.
S’han mencionat moltes raons i molts moments en els quals la relació Alonso-Ferrari se n’ha anat en orris. Que si la marxa de Montezemolo, que si Mattiacci… Jo crec que principalment la marxa es deu a la poca competitivitat i a l’edat del pilot, doncs un no pot esperar eternament a que les coses vagin bé. Ara, també val a dir que no tots els anys han sigut com aquest 2014. El propòsit d’aquesta columna d’opinió es repassar els cinc anys i veure si les opinions de molts no s’han vist tintades per aquest 2014 lamentable…
Alonso arribà a Ferrari com el desembarcament de Normandia. Després de tres anys amb Kimi Räikkönen, l’Scuderia va decidir que volia un pilot que manés i exigís en lloc d’un finlandès silenciós. Es van pagar uns 30 milions d’euros per rescindir el contracte de Räikkönen i amb Alonso va arribar també el Banco Santander, omplint en certa manera el forat que no podia ocupar Marlboro per raons legislatives.
Aquell 2010 va ser l’únic any on Ferrari i Alonso semblaven més forts que els seus rivals a final de temporada. Si bé l’equip italià va fer doblet a la primera cursa de la temporada, una fallada de motor a Malàisia, l’accident als entrenaments de Mònaco i una penalització dubtosa a Silverstone el tenien en cinquena posició a mig mundial.
Però era un any on ningú dominava, des d’aquella cursa Alonso només va baixar del podi en dues ocasions. A Spa probablement va ser un error seu i a Abu Dhabi, la decisió de Ferrari de cobrir el que fes Webber va deixar el pilot espanyol darrere Vitaly Petrov, a qui no va poder avançar. Es va perdre el títol per una decisió errònia, però la igualtat era màxima en els tres equips davanters.
Petrov, impossible d’avançar en els temps pre-DRS.
Al 2011 les coses van ser diferents. En un any marcat clarament pels difusors bufats que, com no, qui millor ho havia aplicat era Red Bull, l’única victòria d’Alonso va ser a Gran Bretanya, on hi va haver un canvi de normes momentani en el tema dels difusors. Curiosament, el 2011 és potser l’any on més regular va ser en classificació, doncs mai es va classificar per sota del vuitè lloc. Aquell any Ferrari i McLaren es disputaren en diverses curses ser els millors darrere Red Bull, i tot i que Alonso va ser quart, només va quedar a 13 punts del subcampionat.
La bufamenta de difusors va ser retallada de cara al 2012, i vam contemplar un inici de temporada molt obert, amb victòries per a 7 pilots de 5 equips diferents. Certament l’F2012 no era el millor cotxe a l’inici, però val a dir que Ferrari va fer bona feina de desenvolupament i juntament amb la regularitat de l’espanyol, el liderat d’Alonso era de 40 punts al sortir d’Hongria. Però a Spa (un altre cop Spa…) Romain Grosjean va saltar per sobre seu, i a Suzuka lluitant per posició a la sortida es va tocar amb Räikkönen i va tornar a abandonar.
Al 2012 ja vaig creure que ni Alonso ni Ferrari havien fet res malament per perdre el mundial. Crec que hi va haver un component de mala sort, o bona per a Vettel, en el sentit de que l’alemany va sortir últim a Abu Dhabi i tot i algun moment tens va acabar al podi, i després a Brasil on tot i ser impactat va poder continuar i sumar els punts que necessitava.
Grosjean volant per sobre mitja graella
Per a mi, el 2013 va estar marcat pels pneumàtics. Pirelli (a instàncies de la FIA, recordem-ho) va fer uns pneumàtics més tous que mai, i aquests algunes vegades es desintegraven. El clímax va arribar a Silverstone, on hi va haver diverses punxades a alta velocitat. En aquella cursa, Vettel va tenir el primer abandonament de l’any. Alonso també en tenia un, i a la classificació manava l’alemany per 21 punts d’avantatge.
Però després de Silverstone es van canviar els pneumàtics. Fins al moment Red Bull havia tingut alguns problemes a l’hora de fer servir els pneumàtics i a gairebé cada cursa Ferrari i Lotus podien fer-los durar més. Però amb el canvi aquesta avantatge va desaparèixer i Vettel va guanyar 10 de les últimes 11 curses, i contra això no s’hi va poder fer res.
Cal acceptar que el Ferrari no era el millor cotxe, però val a dir que no era clar qui tenia el segon millor cotxe darrere Red Bull; Mercedes era ràpid però es menjava els pneumàtics i Lotus no ho era tant com Ferrari però aguantava millor els Pirelli…
I arribem al 2014, ja de sobres conegut per tots, amb múltiples canvis de persones. Aquí si que no hi ha res a pelar, la nova normativa dels motors ha donat com a resultat que els motors Mercedes són els millors, i certament a Ferrari li costava estar entre els 10 primers.
Així doncs, és justa la crítica a Ferrari? Jo ja no entro en si Alonso és bon pilot o no. Per a mi, està clar que ho és, doncs va deixar a Massa a l’alçada del betum (tot i que val la pena preguntar-se fins quan l’accident de 2009 va afectar el brasiler) i ha fet el mateix amb Räikkönen aquest 2014, tot i que un pensa que el finès, si no veu possibilitat de bon resultat, no s’aplica de la mateixa manera.
Tornant a la crítica a Ferrari. Certament, no li han donat a Alonso un cotxe dominador cada any com Vettel ha tingut, però és que d’Adrian Newey només n’hi ha un. Partint de la base que mai ha tingut el millor cotxe, s’ha de reconèixer però que Alonso va tenir eines per lluitar el 2010, el 2012 i el 2013 fins el canvi de Pirelli. Ja admetem que el 2011 i el 2014 no es podia fer res.
L’únic que queda a Ferrari és el que va de negre.
Última victòria d’Alonso, Montmeló 2013.
Així doncs, la meva conclusió és que els anys d’Alonso a Ferrari no han sigut tant dolents com el 2014 ha fet pensar, i que si l’asturià no té un o dos títols més ha estat per mala sort. Si, a Abu Dhabi 2010 es va errar en estratègia, però també ell va sortir-se a Spa, i d’aquestes en podem trobar cada any.
Amb això el que vull dir es que a la Fórmula 1 no es pot ser tant resultadista com al futbol, i no es qüestió de canviar l’entrenador. És un esport molt d’equip, des dels dissenyadors als pilots passant pels mecànics… moltes baules on les coses poden anar malament. Evidentment que un títol lluiria molt a les vitrines d’Alonso i de Ferrari, i probablement hagués contribuït a la seva continuïtat a l’equip, però està per veure si el següent pas funciona. Recordem que Ferrari no guanya un títol des del 2007, però McLaren tampoc des del 2008…
També val la pena recordar que malgrat no haver obtingut el títol a Ferrari, Alonso ja en té dos al seu palmarès. Un dia d’aquests faré una llista dels millors pilots sense corona. Alguns d’ells van ésser a Ferrari en èpoques en que l’Scuderia no era quarta al mundial, sinó vuitena o desena…
