Crònica GP d’Alemanya: Equador Alonso

A Alemanya, “un pilot espanyol amb un cotxe italià dissenyat per un grec” guanya. Incapaços de deslligar-nos del context econòmic actual, nosaltres, els espectadors, ens fem ressó d’aquesta frase que Alonso pronuncia a dalt del podi -amb aquest nou format d’entrevista exprés-. Poc sembla afectar la crisi doncs als principals actors de la Fórmula 1 d’avui en dia, poc es parla de la reducció de costos i més es parla ara d’un espanyol que guanya curses amb un equip italià.

Arribats a l’equador Alonso i el seu Ferrari -tan qüestionats, a un parell de segons per darrere als tests de pretemporada- dominen i sembla que ja podem confirmar que no es tracata ni d’un oasis ni d’una carambola: El Ferrari també funciona en sec i en condicions normals de cursa.

La cursa del diumenge va veure a un Alonso dominador des del principi i fins al final, -com feia temps que Ferrari  no es podia permetre- amb els altres dos grans actors -un Red Bull i un McLaren pilots dels quals es van intercanvian la batuta- perseguintlo. Primer ho va intentar Vettel després de la primera parada, i quan semblava que ho podia aconseguir es va fer endarrere en benefici de Button que després d’intentar-ho cap al final de la cursa es va haver de començar a preocupar més de Vettel que d’una altra cosa. Button de fet, renascut i reinvindicat en certa mesura, va tenir sort d’éssser adelantat per Vettel en aquell precís moment, per fora, ja que li ha valgut a l’Alemany una penalització de 20 segons. Tot plegat ésclar, en benefici d’Alonso. Estem de nou, en l’any d’Alonso?

El de Hamilton no ho és, sens dubte, després de la seva ja llunyana victòria al Canadà, l’anglès només ha pugut puntuar quatre punts en tres curses, sens dubte no són bons números per guanyar un mundial. Aquesta vegada ha sigut una punxada de roda i de nou una polèmica, una de les seves vaja: desdoblar-se de Sebastian Vettel -fet que va afavorir i molt a Alonso-, una maniobra de ràbia, d’autoafirmació, de pilot guanyador, competitiu i agressiu, per molt que Vettel es queixi, aquesta és la naturalesa de la competició, Lewis no vol perdre ni a les xapes.

Amb la penalització de Vettel, tot i que no reflexada al podi, Räikkönen acaba de nou al podi i es situa ja quart a la classificació per davant del dúo anglès de McLaren. Kobaiashi quart, aconsegueix el millor resultat de la seva carrera com a pilot de F1. Michael Schumacher aconsegueix el seu primer “mèrit” de la temporada al fer-se amb la volta ràpida. Aquest i altres exemples són els que ens porten, almenys a mí, a veure aquesta temporada com aquella en la que definitivament està passant, el que no m’esperava. Ho celebro.

Red Bull: El seu vals amb el límit del reglament és tan sospitós com legal. Si segueixen en aquest camí poden trobar una excusa per rebre una bona sanció.