Crònica Pole GP de Bahrein: Sorpresa?

Sorprenent que els Red Bull hagin tornat, sorprenent aquesta temporada que decideix concedir “la sort” que sempre es necessita per la victòria i pel triomf. Tinc aquesta sensació, que guanyarà un Red Bull, perque no? I així sumant seguirem. Ja no hi ha millor cotxe, hi ha millor afortunat (amb permís dels privilegiats propulsats per un motor Mercedes). Hamilton, Webber, Button, Rosberg. La llògica  impera.

Una altra sorpresa ha estat veure al Fernando a la Q3 i més sorprenent encara -i aquí enganxem la crònica amb el tema clau del cap de setmana-, que no hagi marcat cap crono. Els pneumàtics, l’eterna discussió del pàddoc cursa rere cursa. Citant a Pedro de la Rosa: “Al final de la meva primera volta ràpida amb tous ja m’he quedat sense els de darrere”. La degradació és tal que pot arribar a significat 0.8 segons per volta. Els tous es desfan entre els rogents motors, la fina pàtina de sorra del desert (que deixa als cotxes sense pintura a l’impactar a més de 300km/h) i l’asfalt a 45º Centígrads. Aquí, s’han d’economitzar els dusos. Ai qui ho diria. Demà podem veure rècord de parades al pit i mes d’una punxada. Per aquest motiu, excloc a Hamilton del podi.

L’altra sorpresa ha sigut veure a Rob Smedley tan content amb el temps de misèria que ha fet Massa l’únic mèrit del qual s’ha convertit en entrar a la Q2, fantàstic. L’altra sorpresa -que no la ultima-: veure a  Schumacher caure a la Q1, diuen que el DRS no li funcionava, a mi em sona a excusa barata, molt barata. Crec que ho han gestionat molt malament des del mur, un dia en el que Rosberg, no ha pogut acabar de brillar.

Sorpresa, veure a Kovalainen passar la Q1! M’encanta el seu Angry Bird al casc, m’encanta. Avui, a més he vist cert paral·lelisme entre els dos finlandesos i els dos “lotus”, reflexionem-hi.

Última sorpresa: Pedro de la Rosa, bé, HRT. Per davant de Marússia? Bé tampoc deu ser massa difícil. Demà, més millor i de ben segur… molta emoció!

Ah i per cert… me n’oblidava