Lewis Carl Davidson Hamilton va nèixer el 7 de gener de 1985 a Stevenage, Gran Bretanya. Anomenat així en honor de l’atleta americà Carl Lewis, Hamilton va viure des dels dos fins als 10 anys amb la seva mare i dues germanastres. Però a partir de 1995 va viure amb el seu pare, la seva madrastra i el seu germà Nicolas, que pateix una paràlisi cerebral.
Malgrat el divorci dels seus pares, en Lewis va tenir un rendiment normal a l’escola. Li agradava el kàrate, el cricket i el futbol, sent un gran seguidor de l’Arsenal, i de fet de petit va jugar al mateix equip que Ashley Young, avui jugador de la Premier al Manchester United.
Als cinc anys, Hamilton va rebre del seu pare un cotxe de radiocontrol. Va guanyar alguns campionats regionals i un any més tard, el seu pare Anthony li va regalar un kart. El petit Lewis va demostrar ser un bon pilot, però n’Anthony va haver de treballar en dos i tres feines alhora per poder sufragar les curses.
Havent guanyat campionats de cadets, als 10 anys, en una entrega de premis, Hamilton es va acostar a Ron Dennis per demanar-li un autògraf. “Textualment li vaig dir, Hola, sóc Lewis Hamilton, sóc el campió britànic i un dia vull pilotar els teus cotxes”. Dennis li va dir que el truqués d’aqui a nou anys, però sortosament, va ser McLaren qui el va trucar el 1998 oferint-li un contracte a llarg termini.
Després de proclamar-se campió europeu de karts a la categoria Fórmula A, l’any 2000, va fer el salt als monoplaces el 2002 amb Manor Motorsport, el que vindria a ser avui l’actual Marussia de F1. Debutant a la Fórmula Renault 2.0, va quedar tercer al campionat britànic i cinquè a l’europeu. Un any més tard, guanyaria el títol britànic, i el 2004 varen passar a la Fórmula 3 Euroseries. En el seu any de debut va obtenir una victòria i va quedar cinquè al campionat.
L’any 2005 va passar a l’equip ASM Formule 3, que era la millor escuderia del moment. Hamilton va guanyar 15 de les 20 curses que constava el campionat i va dominar la classificació. Per a la temporada següent va passar a la GP2, amb ART Grand Prix, que era igual que ASM però amb Nicolas Todt involucrat. Després d’una dura lluita amb Nelson Piquet Jr., Hamilton es va fer amb el títol després de guanyar 5 curses i obtenir 14 podis, i quan McLaren va veure’s amb que els seus dos pilots marxaven (Räikkönen i Montoya), Ron Dennis va poder complir la seva part del tracte i el va pujar a l’MP4/22.
Amb el bicampió vigent Fernando Alonso com a company, les expectatives eren que l’espanyol dominés l’equip, però ja a la primera corba d’Austràlia va quedar clar que no seria així. Tot i avançar Alonso, al final el Nano va quedar segon i Hamilton tercer. Després d’obtenir nou podis consecutius, entre ells les dues primeres victòries, Hamilton era líder del campionat.
Però les primeres polèmiques havien començat a sorgir. En Lewis i el seu pare s’havien queixat a Mònaco de que no els havien permès disputar la victòria amb Alonso. I a Hongria, quan Alonso va estar aturat més temps del compte al box, ell es va quedar sense poder fer una volta llançada. Inicialment la FIA no hi va fer res, però els Hamilton es varen queixar i Alonso va ser penalitzat. A partir d’allí, el distanciament entre els dos pilots es va fer palès.
En mig hi va haver l’escàndol de l’espionatge a Ferrari, cosa que va eliminar McLaren del mundial de constructors, però per als pilots la cosa seguia anant bé. Sobretot després del Japó, on Hamilton va guanyar i Alonso es va accidentar per posar-se amb 12 punts d’avantatge sobre el pilot espanyol i 17 sobre Kimi Räikkönen.
Però a la Xina Hamilton va errar, aguantant massa temps amb uns pneumàtics intermedis desgastats. A l’entrar al pit-lane es va quedar enganxat a la grava i va abandonar. Alonso a 4 punts, Räikkönen a 7.
I a Brasil tot es va desmuntar. A la segona corba, intentant avançar Alonso, es va sortir de la pista, i unes voltes més tard, un problema el va deixar uns 40 segons sense poder seleccionar cap marxa. Va baixar fins a la 18a posició, i tot i remuntar fins al setè lloc, la victòria de Räikkönen va deixar-lo sense el títol per un sol punt.
Per al 2008 Alonso va marxar ràpidament de McLaren i el seu company seria Heikki Kovalainen, que mai li va donar cap mena de problema.
A pesar de guanyar cinc curses, l’any va estar ple d’accidents i controvèrsia. A saber: penalització a la graella de Malàisia per molestar a Nick Heidfeld; col.lisió a Bahrain amb Fernando Alonso; col.lisió a Canadà al pit-lane amb Kimi Räikkönen, drive-through a França per saltar-se una xicana, penalització (dubtosa) a Spa per saltar-se una altra xicana, i va ser empès al Japó per Felipe Massa.
Entre tot aixó, va aconseguir una victòria espectacular sota la pluja a Silverstone, guanyant amb més d’un minut d’avantatge. També va ser notable la victòria a Alemanya, avançant Nelsinho Piquet a poques voltes del final.
A l’arribar a l’última cursa a Brasil, Hamilton té set punts d’avantatge sobre Felipe Massa. El brasiler fa la pole i domina la cursa, mentre que Hamilton es conforma corrent entre la quarta i cinquena posició, que ja li donen el títol. Però a falta de tres voltes es posa a ploure una mica. Tothom excepte els Toyota en
tra a box, i Hamilton, que era quart, ara és cinquè, amb Timo Glock quart i Sebastian Vettel darrere.
Vettel avança Hamilton i de sobte, el mundial és per a Massa, momentàniament… Però el Toyota de Glock, amb slicks, va perdent temps, i a l’última corba, Vettel i Hamilton se’l troben i l’avancen. Massa creua la línia de meta i per uns segons es campió, però llavors arriba Hamilton cinquè i s’adjudica el títol per un sol punt.
Malauradament per a McLaren i Ferrari, l’esforç del 2008 es nota al 2009 i els seus cotxes ni s’acosten al Brawn de Jenson Button inicialment, ni als Red Bull més tard. Tot i un inici horrible de temporada, amb la polèmica de les mentides als comissaris a Austràlia inclosa, Hamilton acaba l’any amb dues poles i dues victòries a Hongria i Singapur, quedant cinquè al mundial.
La temporada següent el vigent campió Button fitxa per McLaren i els dos lluiten pel títol gairebé fins al final.
Hamilton va guanyar tres curses, i la polèmica de l’any va ser a València, quan va decidir avançar el Safety Car, considerant que encara sortia de boxes. Fernando Alonso ho va veure i va acusar al britànic per la ràdio, però quan li van imposar el drive-through Hamilton havia fet prou distància com per no perdre cap posició.
Després de prendre el liderat a Bèlgica, el seu campionat es va ensorrar amb dos abandonaments consecutius, un a Itàlia després de tocar-se amb Felipe Massa i un altre a Singapur, on el toc va ser amb Mark Webber. Al final, Hamilton va acabar l’any quart, amb 240 punts, havent arribat amb una mínima possibilitat a l’última cursa.
El 2011 va acabar sent totalment dominat per Sebastian Vettel, però potser Hamilton hi hagués pogut posar més de la seva part. A pesar de guanyar tres curses, generalment es va veure superat pel seu company Button, i com no, es va veure implicat en diversos tocs, sobretot a Mònaco (Maldonado), Canadà (amb el propi Button) i a Spa (amb Kobayashi).
Es va dir que la seva relació on-off amb la cantant Nicole Scherzinger el va afectar, però aixó només ho sap ell.
Per al 2012 podem garantir que Hamilton ens brindarà victòries, polèmica, avançaments… La salsa de la Fórmula 1, en definitiva. Però també és cert que ja ha perdut aquell paper de nova estrella que batia tots els rècords. Ara és Sebastian Vettel qui ho guanya tot i veurem si a Hamilton el segueix motivant estar en un equip McLaren que no sempre l’encerta…
