Crònica del Gran Premi de Malàisia: Classe magistral

MA-GIS-TRAL! La cursa de diumenge no té una millor descripció. Aquesta va ser de condicions camaleòniques, i va tenir varies errades de diversos pilots, actuacions espectaculars i amb una tensió i emoció que a penes va abandonar-nos en tot el diumenge. Aquest memorable matí va ser una molt bona mostra de perquè a la Fórmula 1 se la bateja com al Millor Espectacle del Món.

La cursa va iniciar-se amb una sortida molt moguda. Bones sortides de Hamilton, els dos Ferraris i Grosjean tot i que aquest últim es va tocar amb Schumacher unes voltes després. Transcorregudes les 9 voltes la carrera s’interrompia per una, per mi excessivament, decisió de la FIA: safety car i llavors bandera vermella. Plovia massa deien…

Gràcies a Déu, aquesta vegada la FIA no ens va arruïnar la cursa, però això no treu que n’estigui una mica tip de decisions excessivament conservadores de direcció de cursa. A Austràlia van treure el cotxe de seguretat que hi havia un cotxe aparcat a la recta i a Malàisia, com ja han fet altres vegades, van parar la cursa a la que es va posr a ploure amb una mica de ganes (cap exageració…). La veritat, si a la que plou hem de portar els cotxes al garatge no sé què coi hi va a fer la F1 a Malàisia, on pràcticament cada any hi passa el mateix. Aquest cop ens consta que el Kimi no es va menjar cap gelat 🙂 .

Quan la FIA es va decidir per reiniciar la cursa la pista ja estava per pneumàtics mixtes. A les poques voltes els pilots van entrar als boxes per canviar les gomes. Els més llestos van ser els primers en entrar, entre ells Sergio Perez. Hamilton va entrar massa tard i va cedir el liderat. És en aquest moment es quan Button es toca amb Karthikeyan. Aquesta maniobra, al meu criteri culpa de l’anglès, li treu tota possibilitat de disputar la victòria. Amb tota aquesta carambola de parades (amb moments amb el pit lane al límit) Alonso es fa amb la primera posició i ja no l’abandona fins al final de la cursa.

 Un trofeu molt petit per una victòria tan gran

El ritme d’Alonso amb els mixtes s’esdevenia tot un recital. El “Nano” va treure 7 segons al seu perseguidor “Checo Pérez” i una distància encara més gran a un discret Lewis Hamilton. No obstant això, unes voltes més tard, amb els pneumàtics força rebentats, el ritme baixa en picat. El Mexicà no deixa escapar l’oportunitat de posar-se enganxat a l’aleró del Fernando.

Les parades a boxes tornen a ser clau. Alonso munta els secs abans que Pérez i aconsegueix conservar la posició. D’aquí fins al final el Sergio passa a ser consistentment l’home més ràpid en pista fins arribar al final de cursa de nou enganxat amb Alonso. El més sorprenent és que Alonso duia un ritme força decent amb els pneumàtics de sec, de fet similar al de Hamilton i més ràpid que els dels Red Bulls. No és que Alonso anés lent, és que Sergio anava com un coet!

Al final una petita errada va privar al Mexicà d’una victòria que hauria set mítica. No obstant això, tan ell com Alonso mereixien guanyar. Els dos han col·locat un cotxe mediocre a dalt de tot a la mínima que han tingut la oportunitat de fer-ho. Fantàstic. Medalla d’or a dos pilots que han realitzat una actuació absolutament perfecte i espectacula. Gràcies nois per alegrar-me el matí del diumenge.

Els homes del dia! No ens oblidem per això tampoc de Bruno Senna, Räikönen i Vergne

Quina temporada ens espera!

 

Fernando Alonso: El líder del mundial va demostrar ahir que sap aprofitar les oportunitats. Quin tros de pilot tú!

Sergio Pérez: Sobren les paraules. El pilot més ràpid del dia i apunt de guanyar la cursa amb un Sauber. Al igual que Alonso, es mereixia guanyar, però a dalt del podi només hi ha un lloc.

Kimi Räikkönen: S’està adaptant molt ràpid a la nova F1. En alguna ocasió, tornarem a veure l’Iceman amb la seva típica cara “disgustat” en algun calaix del podi.

Bruno Senna i Williams: Un equip amb tanta tradició i història no mereixia ser tan castigat com ho ha estat els últims anys. Serà un bon any per Williams i qui sap si l’inici d’un apogeu.

Jean-Eric Vergne: Quina gran actuació del rookie!

 HRT: 1000 problemes, però van córrer.

Mercedes GP: Molt ràpids al dissabte, però al diumenge novament decepcionen. El toc amb del Michael va ser clau, però veurem si el cotxe acaba sent tan ràpid com es deia.

Red Bull: Els esperava més combatius en un Gran Premi més normal. El diumenge hi havien condicions especials, però al dissabte també van ser lents.

Felipe Massa: A mitja carrera em pensava que es guanyaria un semàfor verd, però al final 15é i gairebé doblat pel seu company d’equip.

Jenson Button: Pluja, molts canvis… semblava la carrera perfecte per a ell, però crec que es va precipitar moltíssim amb Karthikeyan.

Salut i benzina!