Ja diuen que les segones parts mai van ser bones, i es que els intents frustrats de Herman Tilke d’assimilar el traçat Italià han set un fracàs. Bahrein, per exemple, al costat de Monza, no és res més que un regitzell de rectes col·locades sense gràcia i sobretot sense cap mena d’història. Monza és un circuit a l’antiga, un circuit “de cullons” com els que ja no hi han ara, on cada viratge és un viatge a la història d’aquest esport. Els que intenten imitar-lo fracassen perquè no entenen que Monza és inimitable.
Però si una cosa té especialment fama de Monza és la seva gent: els tifossi. Presumeixen de ser la millor afició del món, i no sé si ho són, però jo que he estat allà en una ocasió puc assegurar que són quelcom especial. Qualsevol cosa amb l’emblema del “Caballino Rampante” és adorada amb veneració. Ja diuen que Itàlia això de Ferrari és com una religió, i la veritat és que si ens atenem a la definició del nostre diccionari la cosa no va pas molt desencaminada
Religió: Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví.
En aquesta ocasió per això, Monza arriba més descafeïnat que mai. Potser la gris situació del seu Déu (fiqueu-hi la cara del F150, Alonso, Massa, Dominicalli o simplement el flamant escut del Caballino Rampante) fa que molts tifossi hagin perdut la fe en un campionat que ja és impossible. La veritat és que Vettel, amb l’ajuda del totpoderós RB7 ja no deixa marge ni per el miracle. En aquesta guerra de Déus hi ha també un abatut Mclaren que no deixa de mirar cap amunt a un Sebastian que només ha baixat del podi en una sola cursa en tota la temporada, i ho va fer per fer quart.
No és un bon any pels tifossi
Com veieu m’invadeix un cert pessimisme en quan al final d’aquesta temporada. Potser estem en una de les temporades que recordo amb un líder més sòlid. No deixa de sorprendre que l’actual campió del món, a 7 curses per disputar, ja tingui més punts que els que tenia quan va ser campió. No obstant això, pels conformistes, he de dir que tenim una lluita per la segona posició està més ardent que mai. Webber, que és segon, té 167 punts i Hamilton que és cinquè en té 146. També hi ha un cert interès en veure quin dels dos Mercedes acabarà davant, ja que entre el Nico i el Michael hi ha ara una diferència de sols 14 punts. També ens queda veure amb admiració com ho fa el nostre compatriota Jaume Alguersuari i sinó… sinó sempre ens quedaran les curses.
Google també ho té clar!
El meu concell? si sou fans de Vettel disfruteu, sinó ho sou i de debó us creieu un miracle us envejo. També m’agradaria creure’l a mi, però com que no ho faig em conformaré en veure 7 apassionats curses. Son curses de Fórmula 1, la màxima disciplina de l’automobilisme mundial. Oblidem-nos de la classificació i gaudim-ho. Al cap i a la fi només es hi ha el Gran Premi de Monza un cop a l’any.
