resignació potser?
De totes maneres, si ens fixem en les tres últimes carreres: Mónaco, Canadà i València, crec que ningú pot negar que Mclaren, i sobretot Ferrari, s’han acostat al totpoderós Red Bull. En els dissabtes segueixen sense poder fer massa res, però a la cursa, apretant fins a límits extraordinaris, a la cursa el campionat comença a veure la llum: Red Bull pot ser batut.
No ens enganyem per això, es pot guanyar una batalla, però la guerra ja la veig més complicada. L’altre dia li preguntaven al Sebastian que opinava de la seva avantatge en la classificació, l’alemany li va demanar al periodista quan punts duia, perquè ell no ho sabia ¡No coneixia el seu propi avantatge! Fins i tot ell ja ha perdut la noció dels punts! Potser l’hauria de recuperar i començar a pensar amb la calculadora aviat. Al cap i a la fi els altres només li trauran el títol si ell falla. Sabeu què, avui dia, amb els seu 77 punts d’avantatge, a Silverstone, ni tan sols a meitat de temporada, el babykaiser ja es pot permetre no guanyar cap cursa més per guanyar el mundial? (fent segon a totes les curses que queden Vettel és campió). No deixa de sorprendre que ja podem fer aquests números a la novena cursa de dinou que té el campionat!
Els entrenaments d’avui han set, per dir-ho d’una manera, absurds. El mateix Fernado ja l’ha classificat com el divendres més insípid de l’any. Davant d’un diumenge que es preveu en sec, els pilots s’han trobat amb una pista molla en les dues sessions. Els equips no han pogut extreure cap conclusió dels pneumàtics de sec. S’anticipa doncs una cursa una mica boja i plena d’incertesa, perquè a hores d’ara el comportament dels Pirelli és absolutament desconegut a Silverstone.