Mirant enrera: Altres coses prohibides per la FIA…

Enmig de la polèmica i polseguera aixecada aquest mes passat per la FIA a l’intentar prohibir els difusors bufats, altres exemples ens han vingut al cap d’ingenis que donaven un avantatge notable als seus usuaris i van ser (o no) prohibits.

Un exemple de giny no prohibit al mig de la temporada varen ser els difusors dobles que Brawn, Toyota i Williams varen portar al principi de l’any 2009. Per a sorpresa i indignació dels equips més dominants, com Ferrari, els difusors es van permetre seguir usant. Caldria preguntar-se si potser la FIA en aquell moment no ho va prohibir perquè els equips que ho feien servir no eren tan punters…

Però el cert és que la majoria de vegades una avantatge clara es prohibeix, i mirarem tres casos passats.

1998: El segon pedal de fre de McLaren

De fet seria més adequat posar 1997 com a any, doncs ja a finals d’aquell any el McLaren MP4/12 comptava amb un segon pedal de fre. Segons si la corba era a dreta o a esquerra, els pilots seleccionaven una de les dues rodes de darrera per frenar-la i així poder accelerar al màxim sense perdre tracció. Aquest sistema es va veure per primer cop en una foto de F1 Racing, on es veia que, sortint d’una corba, els frens de darrera encara estaven roents. El més curiós es que la FIA va aprovar fins a quatre cops el sistema el 1997. Però quan el 1998 McLaren va començar dominant, Ferrari va queixar-se als comissaris esportius al gran premi de Brasil, aquests van dir que el sistema era il.legal i McLaren ja no el va fer servir més. De totes maneres, tant l’equip com Mika Häkkinen van guanyar els dos títols.

2006: El mass damper de Renault

El mass damper, o amortidor d’inercia, funcionava de manera que un contrapès impedia que l’alçada del cotxe respecte a l’asfalt variés tant com varia en un cotxe amb una suspensió normal. Aixó feia que al mantenir dita alçada més constant i més propera al terra, el downforce era més constant i els cotxes tenien més adherència a pesar de les possibles irregularitats de l’asfalt.
Renault va començar a usar aquest sistema a finals de 2005, però no va ser fins al GP d’Alemanya de 2006 on la cosa va explotar. Els comissaris d’aquell GP van declarar el sistema legal, però la FIA va apelar aquella decisió i Renault va acabar retirant el sistema per estalviar-se possibles sancions. Fins aquell moment Fernando Alonso havia guanyat 6 curses al 2006 i només en va guanyar una altra, però a pesar d’aixó, tant ell com Renault van guanyar els dos títols, també.


2003: Un cas diferent, els pneumàtics Michelin

Des de l’any 2001, Michelin havia arribat a la F1 per competir amb Bridgestone, i a l’any 2003 s’havia arribat a una situació on, dels equips punters, tant sols Ferrari usava Bridgestone mentre que Williams, McLaren i Renault feien servir Michelin. La normativa al respecte deia que els pneumàtics havien de mesurar 270 mm d’ample com a màxim al principi de la cursa. Però Ferrari considerava que els Michelin, al gastar-se, acabaven sent més amples que 270 mm i per tant il.legals. El fet es que el pneumàtic de Michelin era molt més “quadrat” que el de Bridgestone.
Just després del GP d’Hongria, on Fernando Alonso va aconseguir la seva primera victòria i Michael Schumacher va acabar 8é i doblat. Ferrari perdia el liderat de constructors i Schumacher només tenia un punt d’avantatge al de pilots. La FIA, al rebre una protesta de Ferrari, va mesurar els Michelin després de la cursa i en va trobar uns quants que excedien els 270 mm.
La FIA va començar a mesurar els pneumàtics al final de les curses, cosa que va obligar a canviar els pneumàtics de Michelin, i Schumacher i Ferrari van tornar a guanyar els dos títols. Si el tema dels pneumàtics hi va influir o no… ho deixo al pensament de tothom….