Crònica del GP d’Europa: Triple consagració

Guardeu-me un lloc a la història!
El GP d’Europa, o com el volgueu anomenar, esperem que mai acabi essent el GP d’Espanya (a no ser que poguem tenir el GP de Catalunya ésclar) tal i com ha sonat amb la ressaca de la prova, ha tingut tres pilots que segons la meva humil opinió s’han consagrat i els anomenaré per ordre i amb majúscoles centades:
SEBASTIAN VETTEL
FERNANDO ALONSO
JAUME ALGUERSUARI
Imagineu-vos que ho dic ben alt i ben clar. La cursa a priori més avorrida i insulsa de tot el campionat (per a un servidor almenys) s’ha convertit de nou en la cursa més avorrida i insulsa del que portem de campionat. Això sí res a veure amb el que hem pogut veure en altres edicions d’aquest GP, tot i que evidentment totes les millores han vingut de part de les coses que hom coneix i que gràcies a Déu ens donen joc aquest any (KERS, DRS, Pirelli valgui la insistència). He vist aquesta cursa com una cursa de les “normals” durant la temporada passada, quan no teníem ajudes però que de nou es queda un esglaó per sota de les emocionants batalles i èpiques que ja hem viscut aquest any tot i les circumstàncies.
La qüestió és que els números que està tencant Sebastian Vettel fan pensar en que REALMENT i ho dic amb totes les majúscoles, ens trobem davant d’un astre nat que pot començar a tenir una sombra tan allargada com la del kaiser, sé que és d’hora però a hores d’ara a falta de protagonitzar una gesta digna de Jenson Button o del propi Fernando, o una actitud agressiva com la de Hamilton, Sebastian Vettel porta uns números millors que els de ningú i iguala al propi Senna en eficiència de poles, cosa en la qual supera en escreix a qualsevol, fins i tot al propi Schumacher i és que a banda de discussions molt discutibles sobre si el Fernando, el Lewis o el Jenson són millors pilots o no, si tinguessin un Red Bull i bla bla bla (aprofito per recordar que Red Bull va oferir contracte al Fernando al 2009) al final d’aquí 20 o 30 anys el que quedaran seran els números i les estadístiques. Per què us en feu a la idea, jo de Fangio ni idea, i per no tenir idea, tampoc la tinc de Lauda ni de Senna ni de Prost, la meva memòria comença amb Hill, Villeneuve, Schumacher i Häkkinen. Un 56% dels seguidors de la pàgina no han vist mai córrer a aquests antics campions i el que ens queda d’ells son les estadístiques. Tal i com ha declarat el propi Hamilton aquesta setmana, “it would stink”, és a dir faria pudor si només guanyés un campionat i efectivament, així és, amb dos tampoc em conformaria Fernando. I és que si Vettel segueix amb aquests números, posem, un parell d’anys més, ja ho tenim, Top 3 pels temps dels temps i així ens oblidarem de Fangio. 
Senyors, pensen-nos-ho dues vegades abans de dir que Vettel guanya perquè té el millor cotxe, només hem de veure dues coses més enllà dels trofeus i les corones: 
  1. L’eterna diferència amb Mark Webber
  2. La victòria amb un Toro Rosso a Monza el 2008
Es pot dir una cosa semblant del Fernando, que va tonar a treure’s un segon lloc de la màniga, fent una excel·lent cursa com ja ens té acostumat. No sé pas què faríem els Ferraristes sense ell sincerament. El mateix va fer el Jaume que va aconseguir tancar bastantes boquetes amb un parell de curses excel·lents fent dos vuitens llocs ara que se sap perfectament que un anirà a Red Bull i l’alte serà substituit per Riccardo. El Jaume després d’un complicadíssim inici de temporada per “culpa” dels pneumàtics es desmarca i supera a Buemi a la taula de classificació on empata a punts, esperem doncs que això sigui la resurrecció de l’au fènix i el català es pugui assegurar un seient a la Fórmula, on tant cars es venen.
Pel que fa a la resta, decepció de McLaren, ja que hom havia començat a dipositar les esperances en Jenson Button, el més ben posicionat matemàticament i que només ha aconseguit quedar l’últim dels primers… és gravíssssim fins i tot s’ha vist superat per FELIPE MASSA!
El peix? Tot venut senyors…. tot venut, anem a veure els semàfors.


Sebastian Vettel
Fernando Alonso
Jaume Alguersuari i ei… en aquest ordre particular i amb els motius esgrimits.




Lotus Renault: Segium en terra de ningú (vaja text de semàfor repetit)
Lewis Hamilton: Més calmat després de les seves últimes trifulques i treient suc d’un McLaren que apareixerà en el semàfor vermell.




Jenson Button: I jo que em pensava que havia d’apostar per ell…
McLaren: No entenc aquesta perpètua irregularitat, virus que ja fa temps que dura.