Bernie Ecclestone: Mr. Formula One ( El petit gran home )

Una cosa que defineix el món de la Fórmula 1 és el seu moviment constant, entren i surten noves escuderies, els pilots tenen els seus moments de glòria i decadència, en els equips els enginyers i directors van d’una escuderia a una altra, però hi ha un personatge que des de fa varis anys és una constant inamovible del gran circ, estem parlant de Bernie Ecclestone, anomenat per molts l’amo de la Fórmula 1.

Nascut el 28 d’Octubre de l’any 1930 a la ciutat anglesa de Suffolk, fill d’un pescador i una mestressa de casa, ja de molt petit va començar a desenvolupar la seva traça pels negocis amb la  compra-venda de llaminadures i pastissets a l’escola (amb un marge de benefici del 100%). Als setze anys ja deixa els estudis i es centra en el món de les motocicletes que és el que realment li encantava, treballant primer en una botiga i creant després la seva pròpia empresa anomenada Compton&Eccleston amb Fred Compton.

La seva gran oportunitat va arribar al finalitzar la II Guerra Mundial, on va començar els seus negocis en el món de la construcció i la compra-venda de terrenys que l’han portat a ser una de les grans fortunes del món (segons les últimes estimacions és una de les 10 fortunes més grans del Regne Unit).

El que molta gent no sap és que Bernie Ecclestone va provar sort com a pilot a finals dels anys 40, corrent a la Fórmula 3 de 500 cc en algunes curses amb resultats molt discrets, en les que no va aconseguir cap punt i que va abandonar l’any 1951 després d’un accident al circuit de Brands Hatch, que també va provocar que abandonés temporalment el món de les curses per dedicar-se plenament als seus negocis. Al 1957 retorna al món de les curses com a mànager de pilots com Stuart Lewis-Evans i Jochen Rindt i comprant o entrant en l’accionariat d’equips com Connaught o de l’equip de F2 Lotus.

Bernie Ecclestone en el seu Connaught a Mónaco (que per cert ell no va córrer)

Però la veritable història que el portarà a tenir el control sobre la Fórmula 1, comença l’any 1972 quan Ecclestone compra l’equip Brabham i juntament amb altres caps visibles de la competició com Frank Williams, Coli Chapman, Teddy Mayer, Ken Tyrrell i Max Mosley (us sona aquest últim), crea l’Associació de Constructors de la Fórmula 1 (FOCA).

L’any 1978 Bernie Ecclestone assumeix el control de la FOCA amb Max Mosley com a conseller delegat i a partir d’aquí, aquest tàndem comença a acaparar el poder dins el món del motor, negociant tot una sèrie d’assumptes legals i econòmics amb la FIA, que porten a Ecclestone a crear la Formula One Promotions and Administration (FOPA) , per gestionar els beneficis televisius de la Fórmula 1 , creant un repartiment en el que el 47% era pels equips, un 30% per la FIA i el 23% restant per la FOPA (o sigui per a ell). Aquest últim tant per cent que rebria la FOPA, seria per la gestió dels drets televisius del gran circ. Aquest acord s’ha anat renovant des de llavors amb els seus més i els seus menys, amb la firma de l’anomenat Pacte de la Concordia l’any 1981 que s’ha anat renovant posteriorment  i que es va reeditar per última vegada l’any 2008 i té vigència fins el proper 2012.
Uns joves Bernie Ecclestone i Max Mosley

Aquesta gestió dels drets televisius per part de les empreses de Bernie Ecclestone (que no intentaré explicar, per que és un entremat terrible de contractes entre diferents empreses del propi Ecclestone i que és impossible d’entendre per la majoria dels pobres mortals) és pels entesos, el que l’ha portat a convertir-se en un dels homes més rics i a tenir un poder quasi absolut en el món de la Fórmula 1.

He de dir que aquesta descripció dels fets  és una versió molt simplificada del seu camí cap al control de la Fórmula 1, ja que durant aquests anys, es van succeir molts moviments dins el gran circ, amb disputes de poder i negociacions molt dures per poder assolir els diferents Pactes de la Concòrdia, però seria molt llarg i probablement poc interessant per la majoria una explicació detallada de tots aquests esdeveniments.

A nivell personal també ha tingut una vida moguda, amb declaracions fora de lloc, elogiant a Hitler o una que m’agrada molt, proposant a Max Mosley (en aquell moment president de la FIA) com a Primer Ministre Anglès, investigacions d’escàndols polítics per donacions al Partit Laborista o investigacions per la seva relació amb empreses jutjades per frau econòmic.

Conegut és també el seu matrimoni amb la ex-model d’Armani Slavica Radic (28 anys més jove que ell i molts centímetres més alta), amb la que va estar casat 28 anys i amb la que va tenir dues filles (Petra i Tamara Ecclestone) de la que es va separar l’any 2009, que com no podia ser d’una altre manera, ha estat un dels divorcis més cars de l’historia de l’esport per un valor d’uns 670 milions euros. 

La família Ecclestone al complert
Però tot i els escàndols, l’operació de cor i el triple bypass (que li van fer l’any 1999), el seu divorci i les guerres que ha tingut que lliurar amb els equips, circuits, televisions o la FIA, aquest personatge manté encara als seus 81 anys una activitat frenètica, assistint quasi cada cap de setmana de cursa als circuits i portant amb mà de ferro gran part de la gestió de la Fórmula 1 (ja que no és partidari de delegar la feina) i sent com deia al principi d’aquest article, una de les poques coses inamovibles en un món com la Fórmula 1, on tot esta en constant canvi i modernització.

Salut i Benzina