Crònica del Gran Premi de Catalunya: Sense Novetats

Curiosament, el títol de la prèvia del Gran Premi d’aquesta setmana era “Novetats“. 48 hores després de celebrar la que ha estat la vintena cursa de Fórmula 1 a Montmeló el títol de la crònica és “Sense Novetats”.

Red Bull segueix sent clarament el cotxe a batre. Si que és veritat per això que Mclaren sembla cada vegada estar més aprop, el problema és la seva inconsistència. Red Bull està a sobre a totes les curses, i no només Red Bull, sinó també Vettel, qui no falla ni una frenada. El jove campió del món ha guanyat 4 de les 5 curses que s’han disputat, i quan no va guanyar va aconseguir ser segon. Es tracte d’uns números de record absolutament colossals. Vettel és sobre el RB7 una màquina perfecte. En canvi, Mclaren convenç a algunes curses, però en d’altres decepciona. Ara que estem en clima post-electoral podríem dir que Mclaren simplement no està com a firm segon, com a firm candidat a “el canvi”. Al cap i a la fi Hamilton no ha pogut veure el podi ja en dues ocasions i està a 41 punts de Vettel (gairebé res…).

Però Mclaren ahir, sota la calor estratosfèrica que vam viure “Al Circuit”, Mclaren ahir va convèncer. L’escuderia de Woking va aconseguir fer pujar els dos cotxes al podi, sobretot gràcies a una millor estratègia. De fet en general aquesta temporada els estrategues de Mclaren són els que ho estan fent millor. Tan van convèncer que en les últimes voltes el Lewis era més ràpid que el Sebastian. No obstant això, el Circuit de Montmeló va deixar la seva nefasta empremta: ja podeu portar DRS, Kers, Pirellis o les mandonguilles de l’àvia dins d’un taper que aquí no avançareu. Sinó digueu-li a Fernando Alonso que va poder fer una fantàstica defensa!

L’asturià de Ferrari va protagonitzar una sortida col·losal, moment en el qual els fans del “Nano” que estaven al Circuit van creure amb una victòria èpica. Segurament el canvi amb el nou embragatge del Ferrari 150º Italia ha ajudat. Les males sortides de l’asturià a les primeres cites d’aquest campionat van fer pensar que alguna cosa no anava bé amb l’embragatge i l’equip va portar canvis a Montmeló. Podríem treure part del mèrit d’aquesta sortida a això, però també part del desmèrit de les males sortides de les primeres curses. De totes maneres es confirmarà en les següents sortides.

Sigui obra de qui sigui ningú treu que la sortida va ser espectacular i va permetre al Fernando col·locar-se primer durant un bon grapat de voltes. L’espanyol de Ferrari va aguantar als seus perseguidors (Vettel i Hamilton) amb determinació i sense errors, però molts ja sabíem que la situació no perduraria. El Ferrari anava més lent que els altres monoplaces, l’únic que havien de fer els seus rivals és entrar una mica abans que el de vermell. Ho van fer i… festa rossa fastiguejada. La mateixa tècnica la van fer servir varis pilots i finalment el Fernando va quedar relegat a la cinquena posició. No deixa de sorprendre que la imatge de l’inici de la cursa, Alonso davant de Vettel i Hamilton, es va donar també cap al final, però en aquella ocasió l’asturià duia una volta perduda…

El Button i el Webber han estat correctes en aquest Gran Premi. La gent creia amb el Mark després de dissabte, però al final una, massa habitual, mala sortida (de primer a tercer) l’ha relegat a una agredolça quarta posició. Us ho he de dir: a diferència de l’any passat ja no em crec el Webber com a candidat al títol, no amb Vettel al seu costat. Per la part de Button segueix traient petroli de la seva millor gestió dels pneumàtics i aconsegueix completar el podi amb una parada menys, però a 35″ de Hamilton.

Des del meu espai de cròniques he criticat moltes vegades al Michael Schumacher, però ara toca felicitar-lo. El Kaiser ha aconseguit retenir al seu company d’equip tota la cursa i finalment ha estat sisè. Molt bona posició sobretot si considerem qui té al davant: Ferraris, Red Bulls i Mclarens.

Passem a als semàfors:

Sebastian Vettel: Aquest any està esdevenint la perfecció
Mclaren: Tot l’equip encertat al màxim. Només ha pogut amb ells “el de sempre”
La sortida del Fernando: Va fer donar esperança als seus seguidors i va fer la cursa més distreta.
Michael Schumacher: Simplement per superar Rosberg

Mark Webber: Després de dissabte, tenia la oportunitat de reivindicar-se a l’equip. Jo ja no me’l crec com a candidat al títol, Vettel és massa millor.
Toro Rosso: Ambdós fora dels punts, cap de setmana ultradiscret i gris.

Scuderia Ferrari: Després de Turquia tenien la imatge d’una Ferrari amb remuntada, però Montmeló ha tornat a posar a l’F150º Italia allà on pertany: a la cinquena posició com a màxim. Amés el cotxe de Massa ha petat el canvi quan gairebé estava fora dels punts.
El DRS: Ni això ha funcionat a Montmeló, almenys pels monoplaces punters.

Hem doncs de despedir un any més la cursa de casa. El fet d’anar dos dies al Circuit sempre converteixen el cap de setmana en quelcom estrany, però satisfactori, que ja fa temps que ha esdenvingut part de les tradicions individuals de la gent que formem l’equip de Fórmula1EnCatalà. Tot és com una rutina màgica.

Pròximament penjarem fotografies fetes per l’equip de Fórmula1EnCatalà del Gran Premi d’Espanya edició 2011.

Salut i benzina!