Crònica de la Pole/GP del Japó: La nit més llarga

Avui, anirem per parts


Escalfem motors:

M’ho vaig prendre amb calma; el dissabte al matí no vaig poder llevar-me per veure la Pole Position així que amb un bon plat de pasta al migdia em vaig disposar a veure la no-classificació. La veritat és que no donava crèdit del què vaig veure: una retransmissió buida de més d’una hora en la qual vàrem poder gaudir de tonteries variopintes i d’un interès nul: pilots jugant al pòker, competicions de vaixells improvisats i la manca de reflexió i del·licadesa d’uns comissaris que segurament pressionats per Bernie Ecclestone van retrassar més d’una hora i mitja una decisió que hom sàbia des de l’FP3: Les corves torrencials de Suzuka eren inconduïbles. El temps no milloraria ans al contrari. Tot i això beneit de mí m’ho vaig empassar tot, amb els postres inclosos. Tocava llevar-se extremadament d’hora o anar a dormir extremadament tard, jo vaig optar pel segón.
La Pole com a llacuna en la memòria:
D’acord, em vaig anar a prendre unes Margarites amb els col·legues… vora les dues de la nit em vaig despedir (es van pensar que estava boig) i vaig agafar l’autobús nocturn corrent per veure una pole position de llibre i poder-vos-la retransmetre per twitter. Sabeu què? Poca estona abans de començar a veue la cursa JA NO RECORDAVA gairebé què havia passat a la Pole, extrany oi? Tampoc és per llogar-hi cadires, la Pole ens va guardar un xic d’emoció al principi, on amb una pista assecant-se a correcuita alguns pilots van optar pels intermitjos. A la Q1 Algueruari ens sorprenia avançant-se a Buemi i entrant in-extremis a una Q2 la sorpresa de la qual va ser el baix rendiment de Felipe Massa. Arribats a la Q3, el desenllaç va ser molt menys dramàtic que en altres ocasions i Vettel es va confirmar de nou com a poleman indiscutible de la temporada. La sorpresa: Robert Kubica, monoplaça del qual va mostrar més soltura a Suzuka que el Ferrari de Fernando Alonso: els McLarens també semblaven especialment forts. Especialment tenint en compte els contratemps que va patir Lewis Hamilton: el cotxe de seguretat havia completat més girs que ell mateix m’atreviria a comentar.
Una cursa en tensió sostinguda:

No cal ser un columnista d’esports de La Vanguardia per concloure que Suzuka va ser una cursa que exceptuant les primeres 10 voltes (Un Safety Car en un circuit on sol brillar per la seva absència) va resultar força aburrida. Això no significa per res del món que jo m’aburris perquè no us podeu pas imaginar com de puta mare m’ho passo piulant i cantant els temps per internet. Per suposat no va ser per res del mon comparable amb l’emocio que varem viure a Singapur. Però sabeu què? Jo durant la cursa vaig notar una tensió generalitzada a les primeres posicions. Qualsevol contratemps, com el que va patir Lewis Hamilton al perdre la tercera velocitat de la seva caixa de canvis nova (i que per cert no canviarà) pot fer saltar del seient a qualsevol seguidor del Lewis i provocar la joia dels seus detractors. Minimitzant danys a falta que arribin temps en els que REALMENT els pilots hauran de lluitar i arriscar-se i senyors, segons Fernando Alonso el moment ha arribat. M’atreviria doncs a dir que Japó ha sigut la calma abans de la tempesta. Tempesta que es perllongarà ferotjament durant tres caps de setmana. I és que Räikkönen, Alonso i Hamilton ens vàren demostrar al 2007 que RES és impossible i que no podem descartar a ningú: l’ordre natural de les coses es va encarregar a poques voltes de començar el GP els 5 canditats ja estiguessin ordenats en les 5 primeres posicions de cursa: un problema al pneumàtic dret posterior (va desaparèixer) de Robert Kubica van espatllar a Renault un cap de setmana que hagués pogut ser espectacular per part de l’escuderia gala, poden ser decisius de cara al final? La sortida tant de Petrov (d’aquí el seu accident) i de Robert varen ser demolidores; Red Bull i Ferrari segueixen fallant llegerament en aquest aspecte.
Parlant de la sortida, permeteu-me que critiqui durament a Felipe Massa. Felipe va cometre un error garrafal i la comparació amb l’Alonso no té color. Diuen que a Massa li succeeix el mateix que a Schumacher (cursa molt discreta de l’alemany): no s’acomoden al seu calçat: els pneumàtics davanters de Bridgestone els passen factura. L’acció de Petrov va ésser sancionada i la de Massa no: que s’ho fagin mirar. Per cert, on està el Felipe que va lluitar pel títol fins a l’últim revolt amb Hamilton el 2008?
Deixo la pregunta a l’aire i m’en vaig a l’aplastant victòria de Sebastian Vettel i la sòlida segona posició de Mark Webber. Ara, ens demostrarà Vettel que també és capaç de guanyar en qualsevol altra situació? Fa bé l’equip Red Bull en no donar preferència a cap dels seus dos pilots? Hi haurà una lluita fraticida com la de McLaren al 2007? Preguntes que pel nostre del·lit d’aquí una setmana tindran una mica més de resposta que ara mateix.
En tercera posició i apretant als Red Bulls va arribar un de nou excel·lent Fernando Alonso. L’asturià sembla ser candidat que és més capaç i es creix més en aquesta situació de pressió. El Fernando va marcar-se una altra cursa espectacular incloent un avançament a un Button a qui l’estratègia d’equip el va perjudicar greument. El Jenson va rodar en primera posició perdent segons molt valuosos durant masses voltes: McLaren no sembla trobar una direcció adequada amb un Lewis Hamilton que quan més fort semblava, finalment va haver de donar les gràcies per acabar en cinquena posició.
I fins aquí i destacant finalment l’actitud del pilot local Kamui Kobaiashi, un japonès en tota regla i que ens va deleitar amb nombrosos avançament, us dic més que mai: estic MOLT impacient per tornar a haver de fer bogeries per veure el nostre esport preferit. Els semàfors i salut i benzina!


Sebastian Vettel: Un cap de setmana perfecte. M’agradaria veure com reacció davant una imperfecció
Kobaisashi: La F1 et necessita xaval.

Red Bull: Un doblet no es pot passar mai per alt.

Ferrari: La brillantor del Fernando contrasta amb els desastre de temporada que està firmant Felipe Massa
Renault: Una molt bona oportunitat desaprofitada per un error de Petrov i un error al monoplaca de Kubica

Felipe Massa: molt han de canviar les coses perque segueixi essent un pilot digne de Ferrari
Force India: L’equip que podia estar darrere els tres grans s’ha esvait de mica en mica, en aquesta ocasio ni tan sols acabant la cursa