Prèvia GP de Singapur: Una nit per recordar

Mark Webber. O com he llegit abans Mark Webber 2.0, algú recorda al pilot que la passada temporada es va desinflar a partir de l’estiu? Jo no. Moltes vegades em ve al cap aquella greu lesió que va patir a principis de 2009, i a continuació penso: Not bad for a number two driver.

No sé perqùe però Mark Webber assenyala a Fernando Alonso com a rival a batre, i viceversa. No sé perquè però la resta de la graella assenyala a Ferrari com a amenaça per a Red Bull. No sé perquè però els seguidors de fórmula1encatalà hem decidit descartar a Sebastian Vettel de la lluita pel títol. No sé perquè però Sebastian Vettel porta molts dies calladet i Lewis Hamilton després de clamar venjança tampoc ha dit res més.

No sé perquè però crec que Marina Bay serà una cursa important, trascendent, impactant. Tenim la possibilitat addicional de que plogui. No sé perquè però tinc aquesta impressió. És totalment impossible no evocar el que va succeir el primer any a Singapur, la primera “victòria” de Fernando Alonso a la seva “nova” etapa amb Renault. La victòria aconseguida gràcies al “Nelsinhogate”, per aquella ocasió l’Ivan va crear el primer vídeo de la sèrie F1encatalà-APM. És impossible recordar aquella tragèdia esportiva les conseqüències de la qual encara son molt i molt vigents; tots encara pensem el mateix quan veiem al Flavio Briatore, i molts pensem el pitjor quan el veiem pul·lulant pel bòx de Ferrari, tal com indicava en Pere Sitjà en el seu últim article Chi lo sa?

Recordeu la llum artificial de Marina Bay? És una cosa… màgica. La llum artificial no cubreix tot l’espectre de la llum visible i és incapaç d’incidir a totes les superfícies. A Marina Bay es veuen les “xispes” és veu una Fórmula 1 més atractiva i cinematogràfica que mai veurem per la televisió, potser un dels pocs encerts de Bernie Ecclestone (junt amb Abu Dhabi) a l’hora de seleccionar un traçat nou.

La Fórmula 1 ha deixat Europa per acabar el periple donant voltes pel món, sense temps per introduir millores, sense temps per relaxar-se i sense temps per acabar un guió que com el de 2007 i fins i tot 2008 serà digne d’Òscar.