Nova edat d’or a la Fórmula 1?

Sóc en Carlos Manrique, em vaig presentar com a articulista la setmana passada. Fins ara no he acabat de donar forma al meu primer article, que girarà entorn d’un dels principals punts dels que parlava a la meva entrevista: la possiblitat que aquesta temporada 2010 de Fórmula 1 doni pas a una nova edat d’or de la Fórmula 1.

Si mirem cap enrere, almenys des del meu punt de vista personal, des de la primera temporada de la F1 a l’any 1950, que va començar amb aquell Gran Premi de Gran Bretanya al circuit de Silverstone, que després de 60 anys encara resisteix, fins a l’any 2003, la Fòrmula 1 va viure en una edat d’or contínua, què en penseu?

Cal dir però, com vaig dir a la meva entrevista, que hi van haver-hi periòdes com els anys 80 o 70 especialment d’or, també principis dels 90 fins al 95 més o menys, amb carreres recordades per fets tràgics com la mort de Senna i Ratzenberger durant el GP de San Marino de 1994, a Imola.

Tenim també, especialment durant els anys 80, carreres històriques com la de Mònaco ’84, en que després de que un llegendari Ayrton Senna no pogués guanyar quan la carrera va quedar suspesa després de que la pluja que queia a bots i barrals sobre Mònaco, amb tormenta inclosa, fes suspendre la carrera prematurament, només amb 24 voltes disputades, segons alguns, perquè el jove Senna, que debutava en aquella carrera, no pogués guanyar.

Als anys 90, també tenim australia 91, on només es van completar 16 voltes que van tardar prop d’una hora en fer-se, en tenir-se que suspendre degut a la pluja torrencial i tormenta que feia impossible veure i conduir als Pilots.

Imòla 94 també es històrica encara que per motius tràgics, la temporada 94 va ser, a part d’aquell tràgic Gran Premi, una bona temporada lluitada fins al final recordeu Austràlia 94, a Adelaida?

Al 1996 vam tornar a Monàco, on, un altre vegada, la pluja torrencial va causar l’efecte contrari, que es superés el limit de dues hores de la carrera, durant 2 hores i 50 minuts ,i veient una victoria sensacional de Panis, la ùltima per Ligier, després de que a l’any següent es convertís en Prost Grand Prix.