Prèvia Gran Premi de Bèlgica: Ha arribat l’hora de la veritat

Després d’una parada massa llarga per vacances que l’equip de Fórmula1EnCatalà hem aprofitat per fer alguns canvis de imatge, ja hi tornem a ser. Comença l’sprint final, estem en el moment on allò de “queden moltes carreres” o “el mundial és molt llarg” ja no és vàlid: és l’hora de la veritat.

I això no podia arribar en millor circuit. Spa-Francorchamps és la Meca de La Fórmula. El que és Wembley pel tennis, Jerez pel Moto Gp o Indianapolis per la Nascar és Bèlgica pel Gran Circ. Mònaco segurament és una pista molt més coneguda, però a qui li agrada aquest esport li agrada Spa, no Mònaco. Els pilots no en són una excepció: és la cursa preferida de pràcticament tots ells.

Què té Bèlgica que enamori? Ajuda molt haver-hi estat (he tingut la sort d’estar-hi dues vegades, en podeu veure les fotos al nostre Flickr). El circuit és d’unes proporcions mastodòntiques. La ubicació és absolutament privilegiada, ja que aquest està en un d’aquests verds boscos del centre d’Europa. Amés, la pista és un repte: revolts com Eau Rouge o Pouhon fan que encara sigui el pilot qui pot marcar la diferència. Si a tot aquest còctel hi sumem que hi plou pràcticament cada any (aquest any sembla que no serà una excepció) tenim una mescla explosiva que el converteix, a priori, en la carrera més interessant del campionat. És un bon regal després de l’avorrida parada per vacances.

De totes maneres, donat a les altures que estem del campionat, he decidit fer aquest previ diferent. He pensat que seria interessant comentar com ha anat aquesta primera meitat de campionat als equips/pilots principals. Així doncs, som-hi!

Red Bull


No només han demostrat ser eficaços en revolts ràpids com a Hungaroring o Catalunya, sinó que també ho són en pistes amb revolts lents com Mònaco i València. El cotxe s’adapta a tot tipus de pistes i és totalment imbatible en pistes on la demanda de carga aerodinàmica és alta. Han guanyat la meitat de les curses i fet pràcticament totes les Poles. Això els converteix en l’equip a batre. De totes maneres, i per molt que ells diguin que ho tenen tot sota control, a can Red Bull sempre passen coses. Problemes entre companys d’equip, avaries al monoplaça, errades d’estratègia… Potser la pressió els està afectant?

Mark Webber

Depén d’ell de si guanyarà o no el títol. El Mark ha aconseguit treure’s de sobre els fantasmes de pilot número 2 i està demostrant que la seva experiència pot ser tant important com la velocitat de Vettel. És un cas semblant al de Jenson Button: sempre havia estat allà, però li faltava pilotar la màquina adient.

Sebastian Vettel

Si una cosa està despertant aquesta temporada Vettel són dubtes. Tothom tenia clar que era un pilot amb unes qualitats excepcionals, i de fet, penso ho és. Té un do per les Pole Positions i per sobre de tot podem dir que és un pilot ràpid. No obstant això, encara té molt a aprendre. Hauria d’escoltar més sovint la veu de l’experiència del seu company d’equip. Recorda molt a aquell Hamilton debutant.

Mclaren

L’escuderia anglesa ha demostrat aquestes primeres carreres perquè és l’equip que és. Tot i no tenir el millor cotxe han aconseguit fer-se amb 4 victòries. Amés, quan no han guanyat sempre han estat allà i fins hi tot fins fa poc eren líders dels dos campionats. Una de les claus d’això ha estat l’F-Duct, que ha servit sobretot per obsessionar als rivals en copiar-los el famós conducte. També comentar que ha sabut gestionar a les mil meravelles tenir dos campions del món a les seves files.

Lewis Hamilton

Què puc dir de’n Lewis que no sabeu ja? A aquell pilot extremadament ràpid que coneixem s’hi va sumant l’experiència i el converteix en un pilot més i més complet. Sembla que mica en mica va trobant la seva pau interior i està deixant de ser excessivament agressiu i pensa més amb el cap. S’està adaptant prou bé al nou sistema de parades (tothom deia que Hamilton rebentaria els pneumàtics i no ha estat així). Ha estat involucrat en varies polèmiques, però en fi, sense això no seria Lewis Hamilton ☺.

Jenson Button

El Jenson sembla que ha arribat a l’equip en el que sempre hauria d’haver estat. La seva adaptació en aquest ha estat molt ràpida i els resultats no van tardar en arribar. Actualment es troba sols a 10 punts de Hamilton i ha guanyat les mateixes curses que aquest, la qual cosa demostra que ho ha fet bé. Molt intel·ligent a les curses de la Xina i Austràlia on va fer una perfecte gestió dels pneumàtics. L’experiència de Button encara és el que li falta a Hamilton, no obstant això, el Jenson mai tindrà la velocitat de’n Lewis.

Ferrari

Després d’un inici esperançador l’equip ha anat a menys cursa a cursa i semblava que aviat quedaria despenjat de la lluita del títol. No obstant això, les actuacions de Hongria i Alemanya fan pensar que Ferrari estarà allà fins al final. No podem negar amés que l’Scuderia ha tingut una important dosi de mala sort: els Safety Cars de València i Silverstone en són la prova.

Fernando Alonso

El fitxatxe de Fernando ha estat el millor que podia haver fer Ferrari. L’equip Italià torna a tenir un líder, i és aquesta la manera amb la qual millor funciona Ferrari. Amb Massa i Räikkonen ningú tenia clar del tot qui dels dos era el número 1 perquè el seu rendiment era similar. No passa el mateix amb Alonso i Massa. Tot i no haver estat del tot encertat i haver fet visible alguns forats a la seva armadura (per exemple a Mònaco o a la sortida a Xina) ha sabut arreglar amb èxit les seves errades. Actualment és a 44 punts de Massa: un món. No crec que Räikkonen hagués tret el suc que ha tret Alonso a aquest Ferrari.

Felipe Massa

El Brasiler ha estat molt per sota del que la gent esperava d’ell. Segurament la lesió de l’any passat hi té molt a veure. Veig un Massa frustrat, frustrat perquè veu que no té el ritme d’Alonso. Està en un moment de la seva carrera que si no venç a aquesta frustració quedarà sepultat per sempre com a un mediocre. Massa necessita superar a Alonso, encara que sigui esporàdicament.


Mercedes

La gent tenia moltes (per mi masses) esperances amb l’hereu de l’equip campió. Mercedes no és Brawn Gp, jo crec que fins i tot és millor, el que passa és que ara ja no hi han contes de dfussors recintat-se pel paddock. Els radicals dissenys de la caixa d’aire i l’aleró del darrere demostren que l’equip té potencial per a construir un bon cotxe. No obstant, farà falta un temps perquè es posin a lloc. Veig a venir una trajectòria semblant a la de l’equip Red Bull.

Nico Rosberg

Li van posar un ós de company d’equip i tothom el posava com a número 2. Tot i això, Rosberg ha demostrat tenir confiança en si mateix i ha aconseguit batre, àmpliament, el seu company d’equip, ni més ni menys que Michael Schumahcer. Si el Mercedes fos el Brawn de l’any passat, Nico estaria brillant sobre el podi en moltíssimes ocasions.

Michael Shumacher

De la mateixa manera que molta gent confiava amb Mercedes, molta gent també ho feia amb Schumacher. Després de mitja temporada ja no sé si té massa sentit dir que hem d’esperar més per veure el seu potencial real. El Kaiser ja no és el Kaiser, i tampoc crec que ho torni a ser. Només em recorda a ell per les coses dolentes: com per exemple la maniobra sobre Rubens a Hongria i alguna declaració desafortunada. Sobre si la seva tornada és un fracàs o no depén dels objectius que s’hagi fixat: si volia tornar i guanyar i li van vendre la moto que Mercedes seria un cotxe de primer nivell, doncs l’ha cagada. Si el que volia fer és tornar a començar amb un equip modest i fer-lo punter (al més pur estil Valentino Rossi) llavors l’ha encertada. Només ell ho sap.

I així conclou el meu anàlisi d’aquesta mitja temporada. Aquest cap de setmana tots enganxats al televisor que és Bèlgica i diuen que plourà!

Salut i benzina