Amb el ressò encara dels problemes entre companys d’equip a Mclaren i sobretot a Red Bull i acostant-nos ja a l’equador de la temporada arriba una nova sessió del Circ. Aquesta vegada els pallassos, trapezistes i domadors se’n van a Canadà, aquests últims a intentar domar un Gran Toro Vermell amb més fúria que mai perquè arriba ferit.
El Toro arriba coix després del ridícul entre Vettel i Webber en el cap de cursa de l’Istambul Park. Però el cas és que, tot i fer el préssec, Mark Webber va aconseguir distanciar-se encara més i consolidar el liderat. Vettel? el jove alemany no va tenir la mateixa sort i és ara cinquè.
Arribem a Canadà doncs amb la incògnita de si el cas Webber-Vettel es convertirà en un nou Alonso-Hamilton o Senna-Prost. Però aquesta cursa de ben segur que aconseguirà aclaparar moltes més atencions, perquè Montreal no decepciona. Mai ho fa.
El circuit és simplement espectacular. Una combinació de grans rectes i chichanes rapides, revolts difícils i murs molt pròxims. Canadà és un circuit al vell estil, com els antics. A mi em recorda especialment a Monza i era bonic quan corria Jaques Villenueve. Els equips solen tenir problemes de frens i ha set escenari d’accidents que fan posar la pell de gallina. La veritat és que quan parlem de Montreal és inevitable pensar amb l’accident de Robert Kubica al 2007:
Me’n vaig doncs a fer la Superporra. Puc ser conservador i apostar per Webber, que està demostrant ser el més sòlid. També seria coherent fer-ho per Vettel , que necessita urgentment superar el seu company d’equip. Una opció més arriscada però cada vegada menys, és Lewis Hamilton o Jenson Button. Es fa difícil pensar que sigui un pilot diferent d’aquests 4 qui es faci amb la victòria. Ni Ferrari ni Mercedes esperen grans canvis. Tenen algun número per guanyar? Potser sí, al cap i a la fi Schumacher hi ha guanyat l’aberrant xifra de 7 vegades i… Canadà és Canadà. M’encanta.
Repetirà Hamilton?