Crònica del Gran Premi d’Europa: El dia en què fer trampes va tenir premi.

Ho sento, avui ha estat la gota que fa vessar el got. L’actuació dels comissaris ha estat del tot inadmissible, fregant la ratlla de vergonyosa i amés han posat en evidència totalment el reglament d’aquest esport, reglament que cada vegada sembla més subjectiu.

El moment de la discòrdia

Al final la cosa ha acabat en que Hamilton ha rebut una sanció que no li ha fet perdre cap posició, i els 9 monoplaces que NO han respectat el temps límit per volta mentre hi havia el Safety Car han rebut una sanció absolutament simbòlica de 5 segons. Podem dir que avui, pràcticament tothom que s’ha petat el reglament n’ha sortit beneficiat.

Però analitze’m-ho amb més calma. Tots els pilots que han fet trampes (perquè així és com es diu infringir el reglament) n’han sortit beneficiats per defectes al reglament o bé per, simplement, arbitres dolents (o potser lents)? En la meva opinió els comissaris no han estat absolutament a l’altura de la Fórmula 1 (ni de fet de cap altre disciplina automobilística). Totes les sancions que s’han donat eren ABSOLUTAMENT DE CALAIX i no donaven CAP MARGE A UNA INTERPRETACIÓ SUBJECTIVA. Calien doncs més de 10 voltes per donar la penalització a Hamilton i més de 40 per donar la de la resta de pilots? Els drive-trhoughts s’havien de donar com a màxim 4 voltes després de la infracció. Hi ha temps més que suficient per adonar-se que 9 temps són inferiors a un determinat límit i que Hamilton, que cada setmana està involucrat en una polèmica o altre, ha avançat un Safety Car amb banderes més grogues que la Canarina.

I és que avui és un dia de semàfors vermells, semàfors de l’alçada d’un campanar. Continuem amb la organització del Gran Premi de València. Si us plau, màxims dirigents del món, deixeu de donar feina al Herman Tilke perquè aquest senyor ens està demostrant que els seus circuïts són màquines de fer son! L’única al·licient avui ha estat veure com els pilots esquivaven els múltiples objectes (botelles de xibeca, bosses ,alerons…) que la mala organització del Gran Premi ha deixat sobre la pista, posant en una ocasió seriosament en perill la vida d’un comissari. Més semàfors vermells per els equips coneguts amb el nom de “els 6 lents” que al meu parer han dut una vegada més problemes a la pista. L’accident de Webber no és que sigui culpa de Kovalainen, és que el seu cotxe necessita frenar 10 metres abans que el de Webber. Sort que, almenys, l’australià n’ha sortit del tot il·lès.

I referent al purament esportiu, semàfors vermells també per Alonso i Felipe Massa. Els pilots s’han vist absolutament frustrats pel què ha passat amb el saefty cars i, com el nen petit empipat, s’han quedat com estaquirots darrere aquells Force India amb l’excusa que no es pot avançar. Bé, jo he vist a Sutil passar a Buemi i a Kobayashi passar també a Buemi i al pròpi Alonso. A mi no em vinguin amb històries. Avui han demostrat que no són suficient forts mentalment. Molt malament també Mercedes. Schumacher ha deixat darrere sols els “6 lents” i Liuzi.

L’única cosa a destacar amb verd del Gran Premi és l’actuació del guanyador: Sebastien Vettel, un pilot que cada vegada em recorda més a Dani Pedrosa. Quan surt líder acaba imposant el seu ritme. També felicitar a Williams per un gran cap de setmana i a Sauber, de la mà de De La Rosa i sobretot de Kobayashi (ha recordat al espectacular japo de Toyota al Brasil). Hamilton ha estat a l’altura d’un líder de campionat tot i “fer-se” el longuis amb l’avançament al Safety Car.

La conclusió de tot això als Semàfors:

Direcció de cursa, la organització del Gran Premi de València, Alonso, Massa, “Els 6 lents”, Mercedes, i tots els pilots que han fet trampes. Avui gairebé tothom té un vermell.

Lewis Hamilton: Carrera impecable altre cop, però altre cop també enmig de polèmiques. Pot estar un cap de setmana sense que tothom parli d’alguna cosa que ha fet?


Sebastien Vettel: Reenganxat al títol i execució impecable.
Mark Webber: Gràcies a Déu, il·lès. Un punt a favor de la seguretat de “La Fórmula”

Per acabar, ja em perdonareu el “calentón” que porto amb aquesta crònica. L’he escrit en calent, però no l’he publicat fins unes hores després per veure les coses més objectives. No he canviat una coma… és el que penso.