Austràlia, la casa de Mark Webber, arriba aquesta vegada una mica descafeïnada pel fet de no ser l’estrena de temporada. A mi l’estrena a Bahrein no em va satisfer en absolut, pel fet de que s’ha perdut una mica el romanticisme d’aixecar-se a les 4, o directament empalmar, per veure l’ansiada carrera. N’hi ha de tan freaks, com els editors d’aquet site, que fins i tot soliem quedar a casa d’algú i ens miràvem el previ…
Aquesta vegada arriba amés amb un nou horari (les 8 del matí), que als europeus ens va prou bé. Amb la xocolata amb xurros i el pijama, arriba la cursa de Melburne. El traçat australià sol portar força bones sorpreses. És un circuit difícil on els pilots s’han d’esforçar i sovint erren. Tot i ser un ciruit semiurbà, hi ha alguna zona on l’avançament és possible, i esperem doncs no tenir de nou el problema de Bahrein. Fa mandra parlar més de la pista australiana perquè tots l’hem vist mil vegades i la majoria hi hem fet centenars de voltes amb la Playstation.
Veurem que aconsegueixen els catalans Pere Martínez de la Rosa (que va aconseguir puntuar en el seu debut a la F1 en aquest traçat) i el jove Jaume Alguersuari. Esperem que els dos segueixin amb la línia de progressió ascendent de les últimes setmanes. Flota encara la incògnita de si Nico Rosberg superarà a Michael Schummacher de nou i també què passarà amb Felipe Massa. Veig a el brasiler molt fort, més que mai, donarà gerra al Fernando, seguríssim. També tinc ganes de veure si l’orgull del campió del món Jenson Button servirà per no veure’s tan àmpliament superat per Hamilton com ho va ser a Baherin.
Per a tot això i més, no us perdeu el Gran Premi d’Austràlia de Fórmula 1, que despertar-se a les 8 del matí no és per fer un drama i… que direu si resulta ser la carrera de l’any i estàveu al llit amb l’ós de peluix?