El dilema dels avançaments.

L’etern dilema, la torre de babel de la Fórmula 1, el projecte que mai acaba perquè mai comença amb èxit. Durant les últimes, gairebé dues dècades, l’escàs nombre d’avançaments en la màxima disciplina automobilística ha estat sempre en boca de tothom. Fins i tot existeix una comissió que s’encarrega exclusivament a sol.lucionar el problema. La FIA ho ha intentat tot, gairebé sempre amb un èxit modest o pràcticament nul. De les últimes mesures que recordo hi ha el KERS, la reducció dràstica de l’aerodinàmica, els pneumàtics slics o la retirada de molts circuits massa estrets. De totes maneres, gairebé cada any hi ha quelcom que “burla” aquestes mesures i les converteix en gairebé absurdes.

El KERS va perdre el sentit perquè es podia utilitzar massa pocs segons i perquè, evidentment, el pilot del davant també l’utilitzava. La gran reducció aerodinàmica va minvar-se molt degut a la introducció del doble difusor per part de Brawn GP. Hom es pregunta si això dels avançaments és i serà ja un problema endèmic d’aquesta disciplina.

Una mesura, molt més dràstica del que sembla, ha estat prohibir els proveïments de carburant. Ara, per guanyar posició, és necessari, en la majoria dels casos, l’avançament en pista. El marge estratègic dels pneumàtics és molt baix i, si el que va davant còpia l’estratègia del perseguidor, és pràcticament impossible treure’n profit. Potser això hauria de portar els equips a l’agressivitat, a fer que els pilots ho intentin i no siguin tan conservadors.

Una cosa és, per això, la hipòtesis, i una altre de molt diferent és la realitat. Existeixen estudis que diuen que, al rodar molt a prop d’un altre monoplaça, la càrrega aerodinàmica es veu reduïda en un 40% (de fet, fins i tot afecta al cotxe que va davant!). En aquesta distància el cotxe del darrere sempre serà més lent i, a més, gastarà els pneumàtics un 40% més. Amb aquests números es fa difícil entendre com s’ho fa el Fernando, el Hamilton o el Vettel per avançar un Hispania.

El que passa és que potser algú s’està equivocant i no està elegint el camí correcte. El “cop de puny sobre la taula” no es va donar fins l’any passat, amb la reducció dràstica de la càrrega aerodinàmica. No obstant això, donant el difusor de Brawn com a legal es van tirar tots aquests èxits a les escombraries. El que no s’entén és com, encara aquest any, la criatura de Ross Brawn segueix sent perfectament legal i, evidentment, usada per tots els equips.

Un altre tema que no comprenc és perquè s’ha congelat l’evolució dels motors. Una manera evident d’avançar a algú és tenir un motor que tiri més. Els cavalls extres donen un plus molt important per poder passar al pilot del davant. La congelació en el desenvolupament dels motors en el fons fa que els motors s’assemblin més un de l’altre. A més, això no tant sols provoca que sigui més difícil avançar “per motor”, sino que fa que els equips inverteixin més en aerodinàmica aconseguint a la vegada que el recolzament aerodinàmic sigui més important.

Desconec la sol.lució al problema. Potser pasaria per fer un calendari on caiguin més Grans Premis amb pluja… La veritat és que, a priori, les coses que ha anat proposant la FIA sempre han semblat més o menys correctes, però després, per alguna raó o altre, han acabat fracassant, acabant a l’oblit. Amb tot això, per això, m’agradaria puntualitzar: Això és la F1, no la Nàscar, la Indi o el Kàrting. Amb el que em refereixo és que a qui li agrada la Fórmula 1 li ha d’agradar també veure la carrera a traves dels cronos. De fet, considero que fins i tot podria disfrutar seguint una carrera només amb la pantalla dels temps. El cos a cos, per això, sempre té un plus que no tenen els temps, però hauríem de gaudir també de veure lluites més “fredes” i potser menys espectaculars, però també interessants.

Finalment, i per sort, una estadística esperançadora, hi ha una relació inversament proporcional entre el nombre de parades a box i el nombre d’avançaments. Esperem que aquest any “La Fórmula” ens sorprengui gratament amb aquest aspecte i la FIA no s’hagi equivocat una vegada més.


3 comentaris a “El dilema dels avançaments.

  1. La congel·lació dels motors té una explicació molt ràpida: la planta motopropulsora representa un 50% del pressupost d'un equip de F1, i el seu desenvolupament és el procés enginyeril més car que existeix. 🙂

  2. El que passa és que els diners que s'invertien en el motor ara ho fan en altres coses (aerodinàmica per exemple) i al cap i a la fi els costos queden allà mateix.

  3. Bé això és veritat, de totes maneres, ja et dic; el desenvolupament del motor és moooolt més car. A més a més hi ha un altre factor important; els motoristes, actualment només tenim 4 motors, Mercedes, Cosworth, Ferrari i Renault i Renault està en perill d'extinció.

    Entenc que per exemple Mercedes no li interessi millorar els motors, sobretot ara que tenen un equip propi, gastarte centenars de millons d'euros per beneficiar als teus rivals?

    O el cas de Cosworth, et convé que et donin via lliure per gastarte millons per desenvolupar un motor que per contracte et compraran al mateix preu? I etc…..

    Crec que la congelació de motors és una bona idea, el que no és bona idea és limitar les voltes o la baixada de nombre de cilindres… però ara ja no hi ha marxa enrere.

Comments are closed.