Crònica Gran Premi d’Austràlia: Herois

Em toca els pebrots: així descrivia Sebastien Vettel la seva decepció per cedir, per segona vegada consecutiva, el liderat d’un Gran Premi que portava dominant amb autoritat des del dissabte. El mal fari queia sobre l’alemany que comença a recordar a Kimi Räikkonen amb aquell Mclaren. Cotxe i pilots competitius, però greus problemes de fiabilitat. Aquesta vegada no poden donar-li la culpa a Renault, ja que sembla que el problema ha estat una errada al fer el canvi de pneumàtics al box (van picar el disc de fre amb la pistola hidràulica).

Malgrat la decepció de tots els seguidors de Sebastien, ens vam trobar amb una carrera interessentíssima que ha fet callar moltes boques, moltes boques que deien que això de la Fórmula 1 és avorrit, moltes boques que prediquen que sempre guanyen els mateixos. La carrera d’ahir és de les que fa afició i sí, és cert que la cursa de Bahrein no va ser precisament memorable, però estic fart de veure també partits de futbol 0-0 insofribles, o sigui que tan aquest com la resta d’esports tenen dies bons i dies dolents. En el cas de la F1 dies bons i dies no tan bons ☺ .

Amés amés, ha estat un dia d’actuacions excepcionals. N’hi ha tantes que no se ni per on començar. Ho hauria de fer pel cap de setmana de Vettel? La remuntada d’Alonso? El brillant segon lloc de Robert Kubica i Renault? La primera victòria de Jenson Button amb un monoplaça objectivament inferior, exceptuant, es clar, la primera plaça aconseguida amb Honda? La jornada d’ahir va ser un dia d’herois.

Comencem pel guanyador: el Jenson Button. Encara criticat per molts, fins i tot pels seus compatriotes, ahir va lluir el mallot groc amb més orgull que mai. Optant per una tàctica molt arriscada que amés va ser decisió seva (recordeu que el Jenson va ser el primer en muntar pneumàtics de sec), va aconseguir fer-se, àmpliament, amb la victòria, amb una cursa intel·ligent i sense errors. Supera àmpliament al seu company d’equip Lewis Hamilton. A destacar que el joc de pneumatics que va usar el Button va durar pràcticament el doble que el del seu company de files, aspecte que serà determinant aquest any. Una cosa que m’agradaria comentar: Algú s’imagina al Kovalainen de l’any passat fent la cursa del Button d’ahir? Jo no, bon fitxatge Mclaren.

I es que ahir vam veure tants Herois que això ja recorda la popular sèrie de la NBC, el Kubica ens va tornar a demostrar l’excepcional pilot que és i va aconseguir fer-se amb la segona plaça (recordeu que sortia el novè). M’agradaria aplaudir especialment les voltes que va posar a ratlla al Lewis Hamilton, qui va intentar insaciablement de fer-se amb la posició del polac.

L’altre pilot que m’agradaria aplaudir és Fernando Alonso. Després d’una sortida horrorosa i un accident, al meu criteri culpa de ningú, l’asturià va protagonitzar una remuntada memorable, aconseguint col.locar-se al final just per darrere de Felipe Massa, que al primer revolt anava segon. Amés, hom es queda amb la sensació de que si Alonso no va passar a Massa va ser perquè va pensar més amb l’equip que per ell mateix, ja que després de passar pràcticament mitja carrera rere seu no va ni intentar-ho. Em va encatar com va defensar-se d’un, com sempre agressiu, Lewis Hamilton. Es fa difícil saber si Ferrari va triar l’estratègia correcte o no, però després d’anar gaire últim a la primera volta, un quart lloc, només una posició més enrere de com va classificar-se al dissabte, és un somni fet realitat per l’equip de Maranello.

No va ser el cas de Michael Schummacher, que va passar-se gairebé tot el Gran Premi respirant l’aire de l’aleró del jove Jaume Alguersuari. Personalment, començo a veure el Michael una mica pupes, i us tinc que dir que el veig a anys llum del Schummacher que va ser heptacampió. Li hem de donar més temps.

Els catalans al final tots dos a l’ombra dels punts. Sap greu perquè fins hi tot van arribar a estar tots dos entre els 10 primers, però al final no ha pogut ser. No obstant això, continua la progressió ascendent dels dos pilots, en especial de Jaume Alguersuari, que ha superat a Buemi de nou.

Us deixem amb els nostres semàfors:

La Fórmula 1: Després d’una setmana qüestionant-la, ha respòs de la millor manera possible: amb espectacle!

Els Herois: N’hi ha tants que em veig obligat a englobar-los tots en un mateix semàfor. Button, Vettel, Alonso, Kubica…

El nou safety car: Que xulo!

Els catalans: El resultat no és dolent, però sap greu havent estat tant i tant a prop dels punts

Lewis Hamilton: No està al taronja per la cursa que va fer, que va ser força bona, sinó pel tracte que té als seus pneumàtics. Es diu que els de Button van acabar similar als de Hamilton tot i fer gairebé el doble de voltes. L’espectacle ofert la nit del divendres a les carreteres de Melburne tampoc l’honora massa.

Red Bull: El síndrome Kimi Räikkonen i Mclaren comença a diagnosticar-se en l’equip del toro vermell. Esperem pel seu bé que trobin aviat la medicina que necessiten.

Espero que us hagi anat millor a la Superporra que el Sebastian Vettel el Gran Premi!