Crònica GP de Brasil: El final de tota esperança

“I’m the f**king World Champion baby!”

de que el Gran Premi d’Abu Dhabi no és convertís en un GP d’exhibició com aquells que antigament es corrien sense puntuar. Evidentment això no és així des del punt de vista dels equips; McLaren i Ferrari es juguen una descafeinada 3a plaça de la discòrdia, que als aficionats ens pot semblar poca cosa, però que en realitat marca una diferència substancial en termes de retribucions monetàries pels equips. Amb el que vull dir és el següent, ¿És Jenson Button el merescut campió del món de la F1? Doncs suposo que com totes les coses en la vida, tot depèn del punt de vista des del qual ho examinem, tal i com ens ha mostrat l´Ivan en l’anterior arcticle, hi ha molts punts de vista des dels quals és campió merescudíssim, ara n’hi ha un que no; des del punt de vista de l’aficionat, l’aficionat que s’emociona cada diumenge (i dissabte i divendres) amb aquest esport.

L’aficionat que esperava una mica d’emoció es va veure un tant frustrat durant el transcurs del GP de Brasil; veient com Vettel quedava resignat (també en els seus humors) a una desesperançadora 14a plaça i veient a partir de la seva primera parada com el Rubinho no podia amb el cotxe i com Lewis Hamilton no tan sols el passava sino que a més a més li punxava una roda; entregant en bandeja de plata el mundial a Jenson Button, carai al menys Timo Glock ho va fer més emocionant l’any passat!

Lo del pobre Rubinho és un cas clínic; amb un peu a Williams (potser aquest ha sigut un error seu) el “Número 1” tenia el perill d’emigrar de Brawn GP a Williams (tal com va passar amb McLaren-Renault la temporada d’entrada d’Alonso); no ho crec però o bé l’enginyer de pista del Rubinho s’ho hauria de fer mirar; es va repetir la situació inexplicable del GP de Catalunya, on el Rubens sortia en la primera posició i al final es va fer amb la victòria Jenson Button, una cosa similar a la que acaba de succeir ara mateix.

Però el fet és que tot i que va semblar una cel·lebració un tant forçada i que hagués sigut molt més emotiu si hagués pujat al podi, Jenson Button es va proclamar campió del món de la per a tots difícil i turbulenta temporada 2009. Felicitats Jenson, disfruta-ho mentre puguis; i ho dic no per res, sinó perquè ara mateix en Button no té clar el seu futur en la categoria.

Pel que fa a la resta de la cursa, o a tota la cursa en sí perquè encara no n’hem parlat; jo li posaria el títol de “la cursa de les remuntades“, o la cursa dels escaladors; molts pilots entre ells Jenson Button van protagonitzar remuntades espectaculars; afavorides pel perillós triple accident Trulli-Sutil-Alonso, i ho dic en aquest ordre perquè crec que per molt que es sulfurés el senyor Trulli, la culpa és seva, o per la lliscada de Fisichella i Kovalainen al primer revolt, o per l’actuació de Kamikaze de Kimi Räikkönen, tot i que aquest al final protagonitzaria una bonica remuntada atesorant uns punts valuosos per a lluitar amb McLaren de cara a Abu Dhabi.

S’ha de destacar la ferotge atuació de Sebastian Vettel, de Robert Kubica, el convidat d’honor proporcionant-li un merescut homenatge a l’agonitzant i incerta escuderia BMW Sauber. L’honorable actuació del nou campió del món, l’acabar la cursa del Jaume Aleguersuari, els punts de Buemi i el sensacional debut de Kobaiashi, al més pur estil, perdonin-me la nostàlgia, Takuma Sato, el nostre pilot japonés predilecte.

I jo crec que ja estàt tot comentat…. ah no! No no! Esperin! Se m’olbidava comentar (encara que sigui breument) que… Mark Webber va ser el guanyador de la cursa! Certament, l’australià un tant escèptic en això d’ajudar a Vettel i esperant convencer a Horner que té més ales que Kimi Räikkonen, el Mark va celebrar la victòria com si es proclamés el mateix campió de món; aquesta victòria, crec que té un gran sentit en termes de futur; Red Bull ha de ser un candidat en potència pel títol mundial la propera temporada 2010; amb permís esclar del que ha succeit aquest any amb BMW Sabuer.

Jenson Button: “I’m the f**king World Champion baby!”
Els remuntadors: Kimi, Robert, Sebastien, Sebastien…
Rubinho: Per donar-nos esperances fins al final i per ser el pilot més esportiu de la graella.

Renault: Ni fu ni fa.
Jaume Alguersuari: Tot i acabar satisfactòriament la cursa, Buemi ha estat clarament superior.

Jarno Trulli: No només el crec culpable de l’accident, sinó que addicionalment la seva reacció va estar fora de lloc.
L’espectacle i l’emoció: S’han acabat ja per aquesta temporada.