![](https://www.formula1encatala.cat/wp-content/uploads/2009/09/138349.jpg)
![](https://www.formula1encatala.cat/wp-content/uploads/2009/09/138349.jpg)
I tot i això Lewis ho ha celebrat, com si hagués sigut mèrit seu. Però abans, recopilem, tirem una mica endarrere i mirem què ens ha sorprès. Si ens remuntem a la Q1, la sorpresa ha sigut la momentànea inclusió de’n Jaume, de l’Alguersuari, a la Q2, ha durat poc. Per altra banda ja no sabem què pensar dels substituts de Felipe Massa, en aquesta ocasió i per segona vegada, Giancarlo Fisichella, tot i no classificar últim segueix sense superar la primera ronda; segueix decepcionant als ferraristes.
![](https://www.formula1encatala.cat/wp-content/uploads/2009/09/138367.jpg)
La següent sorpresa, segons la meva humil opinió ha arribat al final de la Q2, quan Kimi Räikkönen no ha aconseguit després de bastant temps, introduir el Ferrari a la Q3, li falta motivació? A en Kimi vull dir, perquè a l’F60 ja ho sabem: fa dos mesos que no es desenvolupa. L’altra sorpresa com no, ha sigut la exclosió del nostre campió de pa-sucat-amb-oli, Jenson Button; de nou no brilla, i ja fa unes quantes curses. Bastantes diria jo.
I arribem a la Q3, bastanta incertesa, serà Hamilton, Vettel, Barrichello? (tot i tenir una penalització de 5 posicions per canviar la caixa de canvis). Doncs no, quan arribava el moment més emocionant, i quan Vettel estava en volta llançada i era un ferm candidat a la Pole, Rubens Barrichello ha col·lisionat a la línia d’arribada i s’ha acabar la sessió; amb un Lewis Hamilton, que al pur estil Räikkönen, “estuvo allí”.
Demà, més!