El que es convertiria en l’home del cap de setmanaLes cròniques, tan de pole com de GP no són precisament el que més llegiu de la web, per suposat, en podeu trobar moltíssimes en molts altres llocs, per això preferiu altres tipus d’articles. De totes maneres el fer-les ens permet tenir unes “obligacions” i uns escrits que de ben segur hem de publicar, peti qui peti. Per això tot i que aquest cap de setmana hem “petat” jo m’entesto a escriure una petita ressenya després de fer la Crònica del GP, for the sake of coherence, com diuen els anglesos.
Primera Pole pel senyor Mark Webber, ja en porten unes quantes els senyors de Red Bull. Ja en porten algunes altres de fallades els senyors blanquets (com alguns els qual·lifiquen) de Brawn GP. De nou l’última volta gairebé ens provoca un infart, com sempre, (i ens l’hagués donat si haguéssim estat a Brazil d’una temporada emocionant). Els dos McLarens completant un bon cap de setmana fins aleshores ens donaven falces esperances classificant-se no gaire lluny dels de primiera línia en la Q3. Ferrari fallava a última hora i no aconseguia arribar a la segona fila de la graella, mentre que Adrian Sutil, que per sorpresa entrava dins dels plans dels punts qual·lificava en una excel·lent 7a posició davant dels Ferrari. Piquiet tot i superar al Fernando per primera vegada en l’història en qual·lifiació, feia fum de l’esperança i classificava últim.
Ja que no és tema d’actualitat (estem a dimecres) voldria reflexionar una mica sobre el format de Pole que ens ocupa. Efectiavment jo intento no perdre’n ni una, de fet intento no perdre ni un minut de retransmissió de F1, però aquest dissabte tan sols vaig poder veure la Q3, fet que a part de perdre’m la virolla catastròfica del Fernando, no em va suposar perdre’m res més greu, i la virolla la veritat és que la vaig veure repetida una bona pila de vegades. De fet, perquè enganyar-nos, la Pole no té interés fins pràcticament l’últim minut de la mateixa, i aquest any encara, perquè equips grans de tant en tant ens donen sorpreses mostrant-se incapaços de passar la Q1, cosa que li dona un xic d’interés “macabre”. Així doncs, què n’hem de fer d’una retransmissió que està excempte de lluita competitiva fins l’últim minut? Jo la veritat és que era un gran detractor del sistema de qual·lificació que va precedir a l’actual, el d’una sola volta llançada per pilot , per odre invers al de la posició en l’última cursa si no recordo malament. Aquell sistema en aquell moment em semblava més aviat aburridot, però res comparat com l’actual que té un sol minut d’interés. Amb l’antic encara era motivador observar amb lupa la volta llançada del pilot en qüestió i aixó donava valor afegit a cada volta que es corria.
El sistema que precedia a l’antic, era una Pole Position que durava uns 60 minuts en els quals els pilots tenien disponibles 12 voltes per completar, efectivament sempre succeïa el mateix, les 12 voltes solien, i repeteixo, solien, transformar-se en 4 intents de 3 voltes (volta d’incorporació, volta llançada, volta al pit-lane) i els pilots “bons” es concentraven els últims minuts quan els pilots “dolents” ja havien ecalfat l’asfalt (Minardis i Arrows), així que després en Häkkinen i en Schummi, se les fotien. I les poles solien ser, molt i molt emocionants, amb l’afegit de l’excessiu tràfic que hi havia al final de la Pole, així que la cosa s’havia de prendre seriosament pels estrategues dels equips. Per altra banda els cotxes podien modificar-se després de la pole (el diumenge al matí hi havia Warm up) i els equips solien utilitzar motors que duraven poquíssimes voltes per les poles.
El sistema actual, recorda lleument a aquest antic sistema, però definitivament crec que requereix d’una nova concepció. Personalment crec que la pole d’hauria d’orientar a igualar artificiosament la graella de cara al diumenge i per altra banda hauria de proveir algun tipus de puntuació pels campionats. Amb aquestes dues premises, deixo obertes les vostres imaginacions.
