Bé, com ja vaig anticipar far uns mesos, sembla ser que es preparen canvis, de fet ja n’hi ha hagut, el gran circ de la F1 tal i com el coneixem ara, comença a trontollar, els directors d’escena i planificació de l’espectacle, fan figa, no les tenen totes. Per un altre banda els autèntics protagonistes del show, s’han rebel•lat (amb raó) i han dit prou, fins aquí podem arribar.
Aquesta setmana i les properes seran decisives per definir, si cal, què ens espera per la propera temporada, l’escissió està pendent d’un fil, caldrà veure si alguna de les parts té la suficient valentia i determinació com per trencar, i començar per separat una nova etapa.
Personalment crec, que hem arribat a un punt d’inflexió en el que caldria acostar posicions i tirar endavant com sigui, per el bé comú d’aquest esport, deixant de banda (encara que només fos per aquest cop) els interessos econòmics i partidistes de poder i control.
Dels efectes diguem-ne col•laterals de la crisi econòmica/social que sacseja tots els continents, més tard o més d’hora es faran sentir a la F1, (pressupost final dels equips, contractes dels circuits actuals i/o d’altres de nous, drets de TV, fitxes dels pilots, aportacions dels patrocinadors, preu de les entrades, etc.,) no poden pas estar aliens als canvis que s’estan produint i els propers que arribaran, pensem que anem tots al mateix vaixell, això si, en cabines i categories diferents!
La socialització de l’espectacle, serà difícil, (crec que inevitable) esperem que no traumàtica, els equips de sempre i des del seu punt de vista, tenen la seva part de raó fonamentada en els arguments que esgrimeixen, res a dir, però compte cal diferenciar un equip pròpiament dit (Williams, Force India…), i de l’equip que té una marca de vehicles de gran consum al darrere (Ferrari “Fiat”, Toyota, BMW, Renault, etc).
Les posicions, tindran que ser dissonants més tard o més d’hora, pensem que a nivell mundial (i ara tot just comença el procés), quedaran pocs fabricants d’automòbils, la resta o bé desapareixeran o seran comprades o absorbides per grups més potents, a Europa sense anar mes lluny que quedin com molt dos, màxim si tot va bé tres fabricants no més.
Escenari possible: els equips amb marca al darrera, èticament no podran justificar retallades traumàtiques a les fabriques i mantenir inversions mil•lionaries a la F1, per lo tant o s’ajusten als nous temps o res de res, al cap i a la fí com equip un cop la marca hagi desaparegut o pertanyi a un grup més potent amb interessos lligats o no a la F1, s’ha acabat la competició i la raó per la que hi era present.
Els equips sense marca al darrera, probablement ho tindran més fàcil, doncs no tenen que passar comptes a ningú, com a molt als seus patrocinadors, això inclou també els nous aspirants, nous artistes, per cert qui ho hagués dit ara fa uns mesos, que el departament de recursos humans tindria a la sala d’espera 10 nous currículums per entrar a formar part de la família one!
Vist això doncs, el gran circ tal i com el coneixem ara, està ferit de mort, allargar la malaltia es acarnissar-se amb el malalt, sabem què té i el final que li espera, no cal doncs portar-lo a la UCI i allargar-li l’agonia, deixem esdevenir lo que el temps li té reservat, donem-li una mort digna.
El canvi per bé o malament és irreversible i tindrem que afrontar el començament d’una nova etapa de l’espectacle, amb altres artistes no sé si millors o pitjors, el temps ens ho dirà, el que si ens ha de quedar clar, es que avui i més que mai, tal com van els esdeveniments, “un sistema té que adaptar-se als temps, i no el temps al sistema”.
Això pot comportar que algú es quedi per el camí (diguem-ne jubilació anticipada) i d’altres incorporar-se al nou mercat de treball, (la figura de l’aprenent) de fet vist des d’aquest punt de vista es totalment lícit i normal, jo em pregunto, si hi ha canvis generacionals de pilots, perquè no d’equips (nous) si cal? les grans escuderies no han pas nascut de sobte avui per demà, com un bolet i pam! ja està! Han tingut un principi, una evolució, una consolidació i algunes tindran un final, durant tot aquest procés també se’n varen quedar apartades unes quantes (avui ja son història) i no va passar res.
La lògica de l’evolució en el món on estem, és aquesta i cap altra, sigui doncs amb un campionat o bé amb dos, (cosa que dubto) l’espectacle seguirà, caldrà només veure qui guanyarà “si la força de la raó o la raó de la força”.
Espero, crec i desitjo que la lògica i el sentit comú s’imposi per ambdues parts i que l’acord sigui factible, de fet, “dos no discuteixen si un no vol”, esperem doncs que entre tots i amb el cap clar ens sorprenguin i el 2010 sigui l’inici d’una nova etapa esperançadora i fructífera digne d’entrar a l’historia de la F1 con l’any del gran canvi (en positiu,) de la re-evolució de la F1, deixant constància que les parts implicades varen segellar i unir esforços en un únic sentit per tal de segellar la continuïtat millorada d’aquest per mi, tan meravellós esport.
Article pel nostre habitual col·laborador i grafista Pere Sitjà i Corrius.
Si senyor, molt bon article, sóc del pre que aquest any el que menys interesa és qui guanyará el campionat.
Efectivament davant de la falta d'interés ens toca jugar amb la política a la que ja ens vàrem acostumar la temporada 2007.
De fet és així, aquest any de ben segur que ens aburrirem¡, és una llástima però que i farem, quant i han calers pel mig, generalment tot s'embolica.
Personalment, crec que es tracta més d'una lluita de poder (qui manegará les sideres d'ara endavant) aixó vol dir, manar, decidir i com no, re-orientar el destí final de la "pasta gansa" del circ, tot l'ho demés que surt a la premsa cortines de fum i prou.
Malauradement, el món actual es mou en aquest context i no un altre, sempre que i han cal·lés pel mig.¡¡¡.